Lluís Carulla i Canals

empresari,escriptor i mecenes català

Lluís Carulla i Canals (l'Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 - Barcelona, 3 de novembre de 1990) va ser un empresari i mecenes català.[1]

Infotaula de personaLluís Carulla i Canals

Monument dedicat a Lluís Carulla i Canals Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata
l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, escriptor, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Font i Bernaus Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfundaciolluiscarulla.cat… Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut en una família d'apotecaris, el 1923 es muda amb la seva família a Barcelona, on comença estudis de Dret. Mentre estudiava, començà a participar en el negoci familiar. Es va casar amb Maria Font i Bernaus, amb qui va tenir sis fills.

Com a escriptor, ja molt jove va mostrar una gran sensibilitat per a la cultura catalana que expressava en la revista il·lustrada El Francolí, que va fundar. Hi va publicar més de 200 contribucions: articles, fotos i dibuixos.

Com a empresari va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca el 1937 (abans conegut com a Gallina d'Or)[2][3] que van conèixer un gran èxit i van ser la base d'un futur imperi comercial. Lluís Carulla i la seva esposa, Maria Font, iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja destacà per un concepte innovador de la publicitat.[2] Tres anys després, l'empresa havia de mudar-se a una fàbrica més àmplia. Lluís Carulla era un dels primers a utilitzar la publicitat radiofònica. Un altre producte molt conegut serà l'Avecrem. El 1955, obre una fàbrica nova a Sant Joan Despí. El 1965 l'empresa canvia el nom i esdevé Agrolimen, un grup d'indústria alimentària familiar amb vocació internacional. El 2004, el grup era actiu en 100 països, tenia trenta fàbriques i ocupava uns deu mil treballadors.

Com a mecenes, sempre va voler defensar la llengua i la cultura catalanes. El 1961 va fundar l'Òmnium Cultural amb Joan Baptiste Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[4] També va revitalitzar l'Orfeó Català i va fundar la Fundació Jaume I,[4] actualment anomenada Fundació Carulla, l'editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a la seva casa pairal a l'Espluga de Francolí.

Pel seu mèrits va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982 i el govern de Felipe González li va atorgar la primera Medalla del Treball el 1986.

Referències modifica

  1. «Lluís Carulla i Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28 i 38. ISBN 978-84-7246088-1.  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  3. «El grup Agrolimen es compromet a catalanitzar les webs», a Racó Català, 2 de març de 2004
  4. 4,0 4,1 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.