Lluís Gonzaga Pons i Enrich
Lluís Gonzaga Pons i Enrich (Manresa, 2 de febrer de 1844 - Barcelona, 1921) fou un empresari i polític català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1844  Manresa (Bages) |
| Mort | 1921 (76/77 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 de maig de 1901 – 27 de març de 1903 | |
| Circumscripció | Berga |
| 27 de setembre de 1905 – 30 de març de 1907 | |
| Circumscripció | Berga |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, polític |
| Família | |
| Pare | Josep Pons i Enrich |
Biografia modifica
Fill de l'empresari manresà Josep Pons i Enrich (1811-1893) i de Raimunda Enrich i Brunet, ambdós provinents de famílies d'emprenedors relacionats amb el tèxtil. Lluís G. Pons demostrà els seus dots d'emprenedor des de ben jove, i ja amb 22 anys s'implicà definitivament al món de l'empresa, quan el seu pare, Josep, va crear la societat Josep Pons i Fills el 1844, juntament amb els seus dos fills, Ignasi Pons i Enrich (1833-1896) i Lluís G. Pons i Enrich. A la mort del pare (1893), l'empresa va passar a anomenar-se Pons Germans, i tan sols tres anys més tard, havent mort el germà, Lluís G. Pons quedà al capdavant de l'empresa familiar i en fou l'únic responsable fins a la majoria d'edat dels seus nebots. El 1909 es creà la societat Luis G. Pons i Nebots.
Els Pons van protagonitzar nombroses iniciatives empresarials i financeres, però la més destacada fou la creació de la colònia industrial de Cal Pons a Puig-reig (1875).[1]
El 18 de setembre de 1876 va casar-se amb Anna Llúcia Roca i Pons (13 de desembre de 1821 - 19 de gener de 1920), cosina germana seva, per la qual cosa van haver de sol·licitar dispensa papal i apostòlica. Dins l'ambient dels treballadors dels Pons era coneguda com a donya Anita. El matrimoni va tenir una filla, Mercè, que va morir molt aviat. Després d'aquest trist esdeveniment, el matrimoni Pons Roca es va afillar La seva neboda, Pilar Seva i Roca, filla de Pilar Roca, germana gran d'Anita.[1]
La família Pons es troba entre els fundadors de dues entitats financeres. D'una banda, la Caixa d'Estalvis de Manresa, fundada el 1865 per Manuel Oms i de Prat; i d'altra banda del Banc de Tortosa, promogut el 1881 per Manuel Porcar i Tió, i que va intervenir directament en la transformació de la ciutat finançant la instal·lació de l'enllumenat, la construcció de l'eixample, l'estació de mercaderies o el pantà d'Ulldecona. Els Pons també foren un dels promotors del ferrocarril de Manresa a Berga. Tot i que totes tres iniciatives van formar-se en vida del pare, a la mort d'aquest Lluís G. en fou sense dubte un influent membre dels consells d'administració.[2]
Els seus negocis a la comarca del Montsià i Baix Ebre s'iniciaren al voltant de la producció arrossera. Ja el 1871, i amb el pare Josep Pons comandant l'empresa, van construir, en societat amb Baulenas, una fàbrica de moldre blat i espellofar arròs a Tortosa (la primera a tot l'estat), on tenien a més diverses propietats. Lluís G. i la seva esposa van comprar l'illa de Buda, a la desembocadura de l'Ebre, que fou de la seva propietat entre 1896 i 1919, des d'on van desenvolupar una intensa activitat com a empresaris agrícoles productors d'arròs. Hi tenien una casa espaiosa però austera, amb capella pròpia, que utilitzaven com a residència quan visitaven l'illa, i on organitzaven visites amb convidats de luxe als quals mostraven les seves propietats.[2]
També fou l'armador del vapor fluvial Anita, una embarcació amb capacitat per a 300 passatgers. L'acte de l'avarament, apadrinat per Anna Roca, de qui rebria el nom, fou un gran esdeveniment on van assistir el bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Belloch, i diverses autoritats de Barcelona i Tortosa.[1]
Com a polític pertanyent al partit liberal, fou diputat a Corts pel districte de Berga el 1901 i el 1905, i fou nomenat senador pel mateix partit el 1910.[2]
Fou un clar exponent del paternalisme i promotor d'obres de beneficència: va endegar l'Hospital de Sant Josep a Manresa, i va ser impulsor i mecenes de l'Hospital de Sant Josep a Puig-reig. A més, li agradava presentar-se com a benefactor dels pobres regalant cada any saques d'arròs de les seves propietats arrosseres del delta a entitats de beneficència.[3]
La rellevància dels Pons i la bona relació amb la monarquia es manifesten amb la visita reial que Alfons XIII va fer al Berguedà el 1908, durant la qual el rei va sojornar a la Torre nova dels Pons, a Puig-reig, on es va oferir un banquet per a 140 convidats, i anys més tard amb la visita de la Infanta Isabel de Borbó el 1916.[3]
A la seva mort deixà disposicions testamentàries que facilitessin el manteniment de la Colònia, la creació d'escoles i un lloc de culte religiós.[4] El matrimoni Pons-Roca, Lluís Gonzaga, i la senyora Anita estan sepultats a la cripta de l'església de Sant Josep de la colònia Pons, un espai que van fer construir expressament com a panteó de la família.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tienda, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Serra Rotés, 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Viladés, 2005.
- ↑ Ferrer i Alòs, 1985.
Bibliografia modifica
- Ferrer i Alòs, Llorenç «Josep Pons i Enrich, industrial manresà i fundador de cal Pons de Puig-reig». Dovella, 15, 1985, pàg. 31-34.
- Ferrer i Alòs, Llorenç «Familia e industrialización en Catalunya. La trayectoria de los Pons y Enrich de Manresa». Historia Social, 5, 2005, pàg. 3-29.
- Serra Rotés, Rosa «L'amo de cal Pons, el Banc de Tortosa, l'arròs, l'illa de Buda i el vapor "Anita"». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 107, 2011, pàg. 17-21.
- Tienda, Laura, i Curto, Albert. El vapor Anita. La història d'un mite. Lleida: Pagès editors, 2015, p. 44-67. ISBN 9788499756677.
- Viladés, Ramon i Serra, Rosa «La colònia Pons (Puig-reig)». L'Erol, 86-87, 2005, pàg. 56-60.</ref>
Enllaços externs modifica
- «PONS Y ENRICH, LUIS GONZAGA». Senado de España.