Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
 Lluís Maria de Llauder i de Dalmases  | |||||||||||
| Nom original | (es) Luis María de Llauder | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 8 maig 1837 Madrid | ||||||||||
| Mort | 10 juny 1902 (65 anys) Barcelona | ||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||
| 24 de desembre de 1870 – 2 de gener de 1871 | |||||||||||
| Circumscripció | Vic | ||||||||||
| 13 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872 | |||||||||||
← - | |||||||||||
| Circumscripció | Berga | ||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||
| 6 de març de 1891 – 5 de gener de 1893 | |||||||||||
| Circumscripció | Berga | ||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||
| Ocupació | polític, advocat, periodista | ||||||||||
| Partit | Comunió Tradicionalista | ||||||||||
| Nom de ploma | Tanyeman | ||||||||||
| |||||||||||
Biografia modifica
Nascut a Madrid de pares catalans, de ben petit s'establí amb la seva família a Barcelona i després a Mataró. El 1858 es va llicenciar en dret civil a la Universitat de Barcelona, però decidí dedicar-se al periodisme.
Durant el sexenni democràtic col·laborà als diaris El amigo del pueblo i El criterio católico, i des de 1870 dirigí les publicacions La Verdad Católica i La Convicción, des d'on defensà els drets monàrquics del carlisme, encara que s'oposava a la intervenció armada. Fou elegit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869 i pel de Berga a les eleccions generals espanyoles de 1871.
Després de la Tercera Guerra Carlina continuà la seva tasca com a periodista i com a dirigent de l'Associació de Catòlics. Juntament amb Fèlix Sardà i Salvany fou un dels principals publicistes del catolicisme carlí del segle xix. El 1878 fou nomenat director d'El Correo Catalán (nom adoptat per La Convicción) i el 1884 fundà la revista La Hormiga de Oro, que el 1887 esdevingué impremta i editorial. Després de l'escissió del Partit Integrista el 1888 fou nomenat cap dels carlins de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou elegit diputat per Comunió Tradicionalista pel districte de Berga. El 1898 el pretendent carlí Carles VII li concedí el títol de marquès de Valldeix. Va morir d'una meningoencefalitis uns anys més tard.
Obres modifica
- El desenlace de la Revolucion española : apuntes y consideraciones que es conveniente tener en cuenta para decidirse con acierto en las circunstancias escepcionales en que nos encontramos (1869)
- Una polémica instructiva (1892)
- La Europa judía (amb el pseudònim de Tanyeman, 1892)
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en castellà sobre Lluís Maria de Llauder i de Dalmases a Viquitexts, la biblioteca lliure. |