Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.

Infotaula de personaLluís d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ludwig von Österreich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Ludwig Joseph Anton Johann Erzherzog von Österreich Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1784 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1864 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Membre de la cambra dels senyors d'Àustria
18 abril 1861 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarsoldat Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaide de Gueroust (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAna Victoria de la Pierre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Anna d'Àustria, Maria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Josep Antoni d'Àustria, Rainier d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amàlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 76312042 Modifica el valor a Wikidata

En companyia del seu germà, l'Arxiduc Joan d'Habsburg-Lorena, va anar a Anglaterra per fer els estudis d'Enginyeria d'Equips Industrials, i va tractar d'introduir les innovacions dels seus coneixements en aquesta àrea de la industrialització a Àustria.

Va ingressar a l'Exèrcit Imperial d'Àustria de ben jove i aviat va assolir la categoria de Feldmarschal-TLeutnant. El 1809, va ser nomenat comandant de la V Armeekorps. Amb aquest càrrec va lluitar a les batalles de Abensberg, Landshut i Ebersberg a l'abril i al maig, i poc després hi va renunciar. El 1848 va ser promogut pels seus propis mèrits com a membre honorari de l'Acadèmia de Ciències.

Políticament Ludwig era un representant de l'absolutisme i va ser membre de la "conferència d'estat", organisme que dirigia el reial govern de l'Emperador Ferran, que es trobava malalt.[1] Amb la revolució de 1848 va finalitzar la seva carrera política i es va retirar a la vida privada.

Es va casar en matrimoni morganàtic amb Adelaide de Gueroust, de qui va tenir una filla nascuda el 1838, de nom Anna Victòria de la Pierre d'Habsburg-Gueroust.

Va morir als 80 anys a Viena, Àustria, el 21 de desembre de 1854.

Títols, ordes i càrrecs modifica

Títols modifica

  • Sa Altesa Imperial i Reial l'Arxiduc Lluís d'Àustria, príncep reial d'Hongria i Bohèmia.[2]

Ordes modifica

Imperi austríac modifica

Altres modifica

Càrrecs modifica

Militars modifica

  • Exèrcit Imperial i Reial
    • Feldzeugmeister (General de divisió)
    • Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'infanteria núm.8.
    • Coronel propietari (Inhaber) del Regiment d'Artilleria de camp núm.2.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles V de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
8. Leopold I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Leonor Maria Josepa d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Francesc de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Felip I d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel Carlota de Borbó-Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Isabel Carlota del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
2. Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Leopold I d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Leonor Magdalena de Palatinat-Neoburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Teresa I d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Lluís Rodolf de Brunswick-Lüneburg
 
 
 
 
 
 
 
11. Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluís Josep d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís de França (1661-1711)|Lluís de França, el Gran Dofí
 
 
 
 
 
 
 
12. Felip V d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Anna Cristina de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles III d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Eduard II Farnese
 
 
 
 
 
 
 
13. Isabel Farnese
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Dorotea Sofia de Neoburg
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria Lluïsa de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. August II de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
14. August III de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.[Cristiana Eberardina de Brandeburg-Bayreuth
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria Amàlia de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Josep I d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Josepa d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.[Guillermina Amàlia de Brunswick-Luneburg|Guillermina de Hannover
 
 
 
 
 
 

Referències modifica

  1. Okey, Robin. The Habsburg Monarchy, c. 1765–1918 (en anglès). Macmillan, 2001, p. 78. ISBN 978-0-333-39654-4. 
  2. Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (en alemany). [Consulta: 23 març 2018].