Louise de Marillac
Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül. Canonitzada el 1934. És venerada com a santa per l'Església catòlica com a Santa Lluïsa de Marillac.[1]
 Vitrall del s. XX a la Catedral de Lima | |
| Nom original | (fr) Santa Luisa de Marillac  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Louise de Marillac 12 agost 1591 París () |
| Mort | 15 març 1660 (68 anys) París (Regne de França) |
| Sepultura | Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa a la Rue du Bac (París) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Cofundadora de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül |
| Activitat | |
| Ocupació | monja, infermera |
| Orde religiós | Filles de la Caritat |
| Vídua, fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església d'Anglaterra |
| Beatificació | 9 de maig del 1920 , Roma nomenat per Benet XV |
| Canonització | 11 de març del 1934 , Roma nomenat per Pius XI |
| Festivitat | 15 de març |
| Iconografia | Com a vídua o monja, amb un llibre i una nena, o amb una Filla de la Caritat |
| Patrona de | Nens abandonats o orfes, vídues; patrona de les obres socials (1960) |
| Família | |
| Cònjuge | Antoine Le Gras (en)  (1613–) |
| Fills | Michel Le Gras (en) |
| Pare | Louis de Marillac (en) |
 | |
Biografia modifica
Louise va néixer a París el 1591, en el si d'una família noble d'Alvèrnia, com a filla natural de Louis I de Marillac (1556 - 1604), cavaller i senyor de Ferrières-in-Brie i de Villiers-Adam. Podria ésser que l'adoptés per evitar un escàndol a un dels seus germans. El 1595, el seu pare Louis es va casar. Ja havia deixat la seva filla internada en el monestir de Saint-Louis-de-Poissy, de monges dominiques. Louise hi va ésser educada, amb una sòlida formació humanística, sota la guia d'una tia, Louise de Marillac (1556 - 1629). Probablement hi va conèixer l'espiritualitat de Santa Caterina de Siena, que després palesarà en els seus escrits. El 1604, morta la seva tia, va anar a París, on fou tutor seu Michel de Marillac (1560 - 1632), futur canceller de França. Lluïsa hi aprengué a portar una casa i entrà en els ambients de reforma catòlica de la capital, freqüentant les caputxines del Foubourg Saint-Honoré. Pensà d'ingressar en alguna congregació i va fer vot de servir Déu i el proïsme.
Michel de Marillac era un fervent catòlic i havia pres part en la reforma de l'orde dels carmelites. A través seu, va conèixer, en una de les reunions a la tertúlia de Madame Acarie, el pare Pierre de Bérulle (1575 – 1629) i Charles Bochard de Champigny (1568 - 1624), provincial dels caputxins el 1612. Aquest recomanà a Lluïsa, en veure que era de constitució feble, que no es fes caputxina, que Déu li hauria assignat una altra missió.
Lluïsa va seguir la direcció espiritual de Jean-Pierre Camus (1584-1652), bisbe de Belley i amic de sant Francesc de Sales.
Matrimoni (1613 - 1625) modifica
_-_Foto_G_Dall%27Orto.jpg)
Michel de Marillac va fer esposar Lluïsa amb Antoine Le Gras, secretari de la reina mare, Maria de Mèdici, matrimoni que s'esdevingué el 5 de febrer del 1613. L'octubre va donar a llum el seu fill Michel. El 1622, el seu marit va caure greument malalt i Lluïsa va pensar que era un càstig diví per haver-se casat amb ell i no haver complert la seva promesa de consagrar-se a Déu. A la Pentecosta del 1623, mentre pregava, va tenir una revelació i va veure que el seu deure era continuar amb el seu marit i més endavant fer vots solemnes i viure en comunitat. Al final del 1624 va triar com a director espiritual Vicenç de Paül (1581-1660) que havia fundat feia poc la Congregació de la Missió per predicar i fer apostolat, i que volia ampliar l'obra d'aquesta fundació. Mentre, el 21 de desembre del 1625, Antoine Le Gras morí de tuberculosi.
Vinculació amb Vicenç de Paül (1625-1633) modifica
Entre 1625 i 1629, i sota la direcció de Vicenç de Paül, Lluïsa es dedicà a les obres de caritat. Havia deixat el seu fill intern en un col·legi i es podia dedicar a consolidar l'obra de les Dames de la Caritat, que Vicenç li encarregà el 1629. Aquest grup era una fraternitat formada per dames nobles o burgeses, que contribuïen amb recursos i les seves mans i el seu temps a l'assistència a malalts i necessitats. Lluïsa va fer que les dames que en formaven part prenguessin consciència del seu paper i de la significació cristiana de la seva obra. A més, portava els comptes i formava les que després serien mestres de les nenes.[2] El 5 de febrer de 1630, després d'haver visitat la casa de les Dames de la Caritat d'Asnières-sur-Seine, va tenir una experiència mística del seu matrimoni místic amb Crist.
Fundació de les Filles de la Caritat i últims anys (1633-1660) modifica
El novembre del 1633, amb algunes noies que havien après a llegir amb les Dames de la Caritat i que, al seu torn, volien dedicar-se a la caritat, Lluïsa, d'acord amb Vicenç, les reuní a casa seva per formar-les i, el 25 de març del 1642, Lluïsa i quatre noies van fer els vots per oferir-se totalment al servei de Crist personificat en els pobres: va néixer així la Companyia de les Filles de la Caritat.
Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajut a les víctimes de la Guerra dels Trenta Anys i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals". En poc temps, Lluïsa de Marillac va fundar noves comunitats a trenta ciutats de França i a Polònia: París, Richelieu, Angers, Sedan, Nanteuil-le-Haudouin, Liancourt, Saint-Denis, Serqueux, Nantes, Fontainebleau, Montreuil-sur-Mer, Chars, Chantilly, Montmirail, Hennebont, Brienne, Étampes, Varsòvia, Bernay, Sainte-Marie-du-Mont, Caors, Saint-Fargeau, Ussel, Calais, Metz i Narbona.
Va morir el 15 de març del 1660, amb la salut molt afectada pel continu treball. El seu cos, sebollit a l'església de Saint-Laurent de París, és avui a la capella de la casa mare de les Filles de la Caritat, al número 140 de la Rue du Bac de París.
Veneració modifica
Lluïsa de Marillac va ésser beatificada el 9 de maig del 1920 per Benet XV i canonitzada l'11 de març del 1934 per Pius XI. Joan XXIII la proclamà patrona de les obres socials el 1960.
Bibliografia i enllaços modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louise de Marillac |
- ↑ «Goigs a santa Lluïsa de Marillac» (en català). [Consulta: 2018].
- ↑ Mentrestant, l'oncle Michel de Marillac i Louis II de Marillac, germanastre d'aquest, van caure en desgràcia per la seva oposició al cardenal de Richelieu: el primer va ésser decapitat, acusat de malversació, i el segon empresonat.