Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II)[1] va ser un historiador i poeta romà.
.jpg)  | |
| Nom original | (la) Lucius Annaeus Florus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 70 dC Àfrica (Antiga Roma) |
| Mort | c. 140 (69/70 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor, Historiador, Poeta |
| Període | Imperi Romà |
| Activitat | S. II aC |
| Obra | |
Obres destacables Epitome de Gestis Romanorum Bellorum Romanorum libri duo | |
Biografia modifica
Com historiador va escriure una història de Roma en quatre llibres, que abracen l'època republicana des de la fundació de la ciutat fins a l'establiment de l'imperi per August, titulada Rerum Romanarum Libri IV., o Epitome de Gestis Romanorum. Es va escriure en temps de Trajà o Hadrià. Encara que es detecten alguns errors es pot considerar en general una obra acurada encara que massa elogiosa per Roma. El tercer llibre està basat en Titus Livi i el quart és de fonts desconegudes, potser el llibre "Guerres Germàniques" compilat en temps de Tiberi i Calígula, ja que Flor diu que dels tres estendards militars perduts a la batalla del bosc de Teutoburg, un encara estava perdut i fou recuperat el 41 per Aule Gabini Segon Cauci (Aulus Gabinius Secundus Chaucius), governador de Germània Inferior. L'autor com historiador és designat en uns llocs com Luci i en altres con Luci Juli i en altres com Luci Anneu Sèneca i finalment en altres només com Luci Anneu però sempre com a Luci (Lucius). La seva obra històrica gaudí de gran fama i difusió a l'edat mitjana (a tall d'exemple, en tenia un exemplar, a la seva biblioteca, l'humanista català del segle xv Pere Miquel Carbonell), així com a l'edat moderna. També apareix publicat sota la seva autoria el Bellorum romanorum libri duo.
Se l'ha tractat d'identificar amb Juli Flor Segon (Julius Florus Secundus) l'eloqüència del qual és mencionada per Quintilià, i amb Sèneca el preceptor de Neró.
Com a poeta va ser autor principalment de tres versos esportius trocaics diàmetres dirigits a Hadrià, al que l'emperador va contestar també amb versos conservats per Espartià. Carisi parla d'un Anneu Flor que componia poemes ablatius (Annaeus Florus ad divum Hadrianum poematis delector) que seria el mateix. Es conserven també alguns altres versos (una sèrie d'epigrames curts). Se l'esmenta com Annius Florus (Anni Flor) o Annaeus Florus (Anneu Flor)
Sota el nom de Publi Anneu Flor apareix un poeta, probablement el mateix personatge, descrit com un poeta de Virgili. Era nadiu d'Àfrica i després va viure a Roma on va competir en poesia als Ludi Capitolini (vers 90, hi va haver aquests jocs el 86, 90 i 94). Va ser molt aplaudit pel públic i va obtenir un premi que l'emperador va retenir. Això el va disgustar i se'n va anar a Sicília, Creta, Rodes i Egipte, llocs on va exercir com a sofista. Va tornar a Itàlia vers el 101 i va creuar els Alps cap a la Gàl·lia. Després de passar els Pirineus, va acabar a Tarraco on es va dedicar a l'ensenyament fundant-hi una escola, ja que deia que la ciutat tenia molt bon clima i la gent era molt honesta. Aquest Publi Anneu es considera que és el mateix poeta del temps d'Hadrià, i que després d'uns anys a Tarraco va tornar a Roma en temps d'aquest emperador o poc abans, i va tenir certa amistat amb Hadrià.
Obres modifica
- Florus, Luci Anneu. Gestes dels romans. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1980-1981 (Fundació Bernat Metge; 210, 214). ISBN 8472251705.
Referències modifica
- ↑ «Luci Anneu Flor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
