Lucio Dalla (Bolonya, 4 de març de 1943 - Montreux, 1 de març de 2012) va ser un cantant i compositor italià i, també, clarinetista i pianista.

Infotaula de personaLucio Dalla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1943 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 2012 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Montreux (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCertosa di Bologna 44° 29′ 45″ N, 11° 18′ 35″ E / 44.4957687°N,11.3097366°E / 44.4957687; 11.3097366 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Urbino Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, compositor, cantautor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat d'Urbino Modifica el valor a Wikidata
GènereRock Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentClarinet, veu i piano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Records Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsFrancesco De Gregori: Dalla De Gregori (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2012Sanremo Music Festival 2012 (en) Tradueix (5è)
1972Sanremo Music Festival 1972 (en) Tradueix
1971Sanremo Music Festival 1971 (en) Tradueix
1967Sanremo Music Festival 1967 (en) Tradueix
27 gener 1966Sanremo Music Festival 1966 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webluciodalla.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0197996 Allocine: 41783 Allmovie: p86602 IBDB: 518273 TMDB.org: 237336
Facebook: luciodallafanpage Spotify: 25MkkfEousyfp2eyh38FUl iTunes: 1120830 Musicbrainz: 60889737-6f73-415e-ba20-5040498512b4 Songkick: 409509 Discogs: 207470 Allmusic: mn0000252172 Find a Grave: 86220832 Modifica el valor a Wikidata

Des de ben jove perd el pare i és, doncs, la seva mare, Iole Melotti, qui el cria tota sola. Comença a tocar el clarinet en un grup de jazz anomenat Reno Jazz Gang a la seva ciutat natal. El 1962 entra a formar part del grup Flippers; més tard, el director de la casa discogràfica RCA Gino Paoli el persuadeix de començar una carrera en solitari.

Finalment, el 1964 surt el seu primer disc, un single amb les cançons Lei i Ma questa sera. Més endavant, el 1966, crea el grup Idoli amb altres músics bolonyesos, amb el qual farà un primer àlbum anomenat 1999. El 1971 participa en el festival de San Remo, on presenta la cançó 4/3/1943, inclosa al seu LP Storie di casa mia. El 1973 decideix de posar fi a la seva col·laboració amb Sergio Bardotti i Gianfranco Baldazzi (autors de quasi totes les lletres de les cançons que havia interpretat fins aleshores) i opta per treballar amb Roberto Roversi, poeta bolonyès amb qui col·laborarà durant quatre anys. Després de violents desacords amb Roversi, decideix de treballar sol i serà d'ara endavant el compositor de les seves cançons.

Va compondre la famosa cançó Caruso, dedicada al tenor Enrico Caruso, que ha estat interpretada per molts artistes, especialment per Luciano Pavarotti.

Mor l'1 de març de 2012 a Suïssa, tres dies abans de complir els 69, per un atac de cor. Poc després de la seva mort es fa pública la seva homosexualitat.

Degut a la gran pressió ciutadana, es va aconseguir celebrar una missa funeral dedicada a Dalla a la catedral de San Petronio, al centre de Bolonya, on es va recordar el gran amor que sentia per aquesta ciutat i la quantitat d'obres de caritat que va fer l'artista en vida a favor dels bolonyesos més pobres.

També es va organitzar un concert multitudinari a la pròpia Piazza Maggiore, davant de San Petronio, en el que d'altres cantants van recordar les seves més famoses cançons: Canzone, Marco e Anna, Attenti al lupo, L'anno che verrà etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Dalla

A via d'Azeglio, al centre de la ciutat, es pot visitar -amb cita prèvia i molt limitadament- la que va ser la seva última residència. La decoració de les habitacions, amb obres d'art i pessebres, posen de relleu la personalitat excèntrica de l'artista.