Lucio Dalla
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lucio Dalla (Bolonya, 4 de març de 1943 - Montreux, 1 de març de 2012) va ser un cantant i compositor italià i, també, clarinetista i pianista.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1943 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 1r març 2012 (68 anys) Montreux (Suïssa) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Certosa di Bologna 44° 29′ 45″ N, 11° 18′ 35″ E / 44.4957687°N,11.3097366°E |
| Dades personals | |
| Color dels ulls | Verd |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Urbino |
| Ocupació | actor, compositor, cantautor, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1966 – |
| Ocupador | Universitat d'Urbino |
| Gènere | Rock |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Clarinet, veu i piano |
| Segell discogràfic | RCA Records |
| Artistes relacionats | Francesco De Gregori: Dalla De Gregori (en)  |
| Participà en | |
| 2012 | Sanremo Music Festival 2012 (en) (5è) |
| 1972 | Sanremo Music Festival 1972 (en) |
| 1971 | Sanremo Music Festival 1971 (en) |
| 1967 | Sanremo Music Festival 1967 (en) |
| 27 gener 1966 | Sanremo Music Festival 1966 (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| Lloc web | luciodalla.it |
             | |
Des de ben jove perd el pare i és, doncs, la seva mare, Iole Melotti, qui el cria tota sola. Comença a tocar el clarinet en un grup de jazz anomenat Reno Jazz Gang a la seva ciutat natal. El 1962 entra a formar part del grup Flippers; més tard, el director de la casa discogràfica RCA Gino Paoli el persuadeix de començar una carrera en solitari.
Finalment, el 1964 surt el seu primer disc, un single amb les cançons Lei i Ma questa sera. Més endavant, el 1966, crea el grup Idoli amb altres músics bolonyesos, amb el qual farà un primer àlbum anomenat 1999. El 1971 participa en el festival de San Remo, on presenta la cançó 4/3/1943, inclosa al seu LP Storie di casa mia. El 1973 decideix de posar fi a la seva col·laboració amb Sergio Bardotti i Gianfranco Baldazzi (autors de quasi totes les lletres de les cançons que havia interpretat fins aleshores) i opta per treballar amb Roberto Roversi, poeta bolonyès amb qui col·laborarà durant quatre anys. Després de violents desacords amb Roversi, decideix de treballar sol i serà d'ara endavant el compositor de les seves cançons.
Va compondre la famosa cançó Caruso, dedicada al tenor Enrico Caruso, que ha estat interpretada per molts artistes, especialment per Luciano Pavarotti.
Mor l'1 de març de 2012 a Suïssa, tres dies abans de complir els 69, per un atac de cor. Poc després de la seva mort es fa pública la seva homosexualitat.
Degut a la gran pressió ciutadana, es va aconseguir celebrar una missa funeral dedicada a Dalla a la catedral de San Petronio, al centre de Bolonya, on es va recordar el gran amor que sentia per aquesta ciutat i la quantitat d'obres de caritat que va fer l'artista en vida a favor dels bolonyesos més pobres.
També es va organitzar un concert multitudinari a la pròpia Piazza Maggiore, davant de San Petronio, en el que d'altres cantants van recordar les seves més famoses cançons: Canzone, Marco e Anna, Attenti al lupo, L'anno che verrà etc.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucio Dalla |
A via d'Azeglio, al centre de la ciutat, es pot visitar -amb cita prèvia i molt limitadament- la que va ser la seva última residència. La decoració de les habitacions, amb obres d'art i pessebres, posen de relleu la personalitat excèntrica de l'artista.