Lugares comunes
Lugares comunes és una pel·lícula de 2002 del director argentí Adolfo Aristarain. Està basada en la novel·la El renacimiento del seu cosí Lorenzo F. Aristarain, i compta amb un guió adaptat per Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Adolfo Aristarain  |
| Protagonistes | |
| Producció | Adolfo Aristarain i Gerardo Herrero |
| Guió | Adolfo Aristarain |
| Fotografia | Porfirio Enríquez |
| Muntatge | Fernando Pardo |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 4 octubre 2002 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Premis | Conquilla de Plata a la millor actriu (2002) Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema (2002) Goya a la millor actriu (2002) Goya al millor guió adaptat (2002) Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu (2002) Premi Unión de Actores a la millor actriu protagonista de cinema (2002)
|
       | |
Lugares comunes és una pel·lícula sobre l'amor, sobre l'envelliment, sobre la família, sobre els ideals polítics i, per sobre de tot, un homenatge al personatge de Liliana, dona del protagonista.[2]
Descripció de la història modifica
És la història de Fernando Robles (Federico Luppi), un veterà professor de literatura, i Liliana Rovira (Mercè Sampietro), la seva dona, espanyola, que treballa com a assistent social en barris marginals de Buenos Aires; tots dos volguts i respectats pel seu entorn i amics, vivint junts i feliços. No obstant això, aquesta tranquil·litat es veurà afectada per la jubilació anticipada que rep Fernando, a causa de la crisi al país. Això els obligarà a replantejar-se la seva situació i potser a demanar ajuda al seu fill (Pedro), emigrat a Espanya, que ha prosperat i s'ha aburgesat, abandonant la seva vocació literària per a dedicar-se a la informàtica. Aquesta relació amb el fill té aspectes traumàtics, ja que la seva vida simbolitza tot allò que Fernando i Liliana, molt d'esquerres, van repudiar sempre.
Recolzats en el seu amic de tota la vida, Carlos Solla (Arturo Puig), un advocat de cert prestigi, Fernando i Liliana prenen la decisió de traslladar-se a viure a una chacra a la província de Córdoba (Argentina), venent el seu departament, posant així fi als seus problemes econòmics i iniciant una nova vida. En el viatge al camp es fan il·lusions de continuar sent feliços vivint amb més austeritat, però l'experiència resultarà més amarga del que es preveu.[3]
Repartiment modifica
- Federico Luppi...Fernando Robles
- Mercè Sampietro...Liliana Rovira
- Arturo Puig...Carlos Solla
- Carlos Santamaría...Pedro Robles
- Valentina Bassi...Natacha
- Claudio Rissi...Demedio
- Osvaldo Santoro…Rector
- José Luis Alfonzo
- Yael Barnatán...Fabiana
- Graciela Tenenbaum
- María Fiorentino...Tutti Tudela
- Pepe Soriano…Vendedor de la chacra
- Florencia Merlo...Esposa de Demedio
- Patricia Pan...Hija de Demedio
- Micaela González...Hija de Demedio
- Lucas Ligorría...Hijo de Demedio
- Javier Ortiz...Hijo de Pedro
- Guillermo Ayuso...Hijo de Pedro
Premis modifica
- Premis Goya: Millor interpretació femenina protagonista, Mercè Sampietro; i Millor guió adaptat.[4]
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2002 - Conquilla de Plata a la millor actriu per Mercedes Sampietro.[5]
- Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2002 - Premi del jurat al Millor guió - Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra.
- Fotogramas de Plata 2002 a la millor actriu per Mercè Sampietro (nominada).
- 47a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia: millor actriu Mercè Sampietro[6]
- Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor actriu per Mercè Sampietro.[7]
- XII Premis de la Unión de Actores: Millor actriu protagonista.[8]
Referències modifica
- ↑ Vuelve Adolfo Aristarain con un hermoso viaje al fondo del exilio interior argentino, El País, 21 de setembre de 2002
- ↑ Aristaráin y Luppi hacen de «Lugares comunes» un sitio único, ABC, 21 de setembre de 2002
- ↑ Lugares comunes a Fotogramas
- ↑ Lugares comunes al web dels Premis Goya
- ↑ 'Los lunes al sol' de Fernando León, Concha de Oro del Festival de San Sebastián, El País, 8 de setembre de 2002
- ↑ Sergio Castellito y Miranda Richardson, premiados con el Sant Jordi de cine, El País, 22 d'abril de 2003
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 2002». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ Los premiados por la Unión de Actores convierten la gala en un símbolo de paz, El País, 12 de març de 2003
Enllaços externs modifica
- 'Lugares comunes', vivir con dignidad, espinof.com
- Lugares comunes a Historia de nuestro cine, rtve.es