Luis Antonio Ribot García
Luis Antonio Ribot García (Valladolid, 28 de gener de 1951)[1] és un historiador espanyol especialitzat en l'edat moderna, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
.jpg) Luis Ribot García en 2011  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1951 (73 anys) Valladolid (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Es coneix per | Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat de Valladolid Universitat Nacional d'Educació a Distància Instituto de Historia Simancas, director |
| Membre de | Reial Acadèmia de la Història (2010–) |
| Participà en | |
| 18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I |
Premis | |
Biografia modifica
El professor Ribot va començar la seva carrera investigadora en la Universitat de Valladolid, on es va llicenciar el 1975[2] i es doctorà en el curs 1980-1981,[2] arribant a ocupar la càtedra d'història moderna. També exercí com a director de l'Institut d'Història Simancas d'aquesta universitat.[3] L'any 2005 va abandonar aquesta universitat i es va traslladar a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[1][4] Els seus principals camps de recerca són la Itàlia espanyola, la història militar i el regnat de Carles II.
Luis Ribot va rebre el Premio Nacional de Historia de España en 2003 pel seu llibre La Monarquía de España y la Guerra de Mesina (1674-1678).[3][5]
Elegit el 8 de maig de 2009 acadèmic de número de la Reial Acadèmia de la Història, va prendre possessió del càrrec el 17 d'octubre de 2010.[6][7] Dedicà el seu discurs d'entrada al tema Orígenes políticos del testamento de Carlos II. La gestación del cambio dinástico en España.[8] Succeí a l'historiador Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Luis Antonio Ribot García ingresa el domingo en la Real Academia de la Historia». Europa Press, 13-10-2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Currículum Vitae». Reial Acadèmia de la Història. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Carlos Martínez Shaw. «Ribot gana el Nacional de Historia con un libro sobre el poder español en Sicilia». El País, 12-11-2003.
- ↑ F. Valiño. «'La Academia es un reconocimiento y una carga de trabajo adicional'». El Mundo, 17-10-2010.
- ↑ Europa Press. «Luis Antonio Ribot gana el Premio Nacional de Historia 2003». El País, 11-11-2003.
- ↑ «Luis Antonio Ribot ingresa en la Real Academia de la Historia con un discurso centrado en el testamento de Carlos II». Europa Press, 18-10-2009.
- ↑ 7,0 7,1 «Luis Antonio Ribot García ingresó en la Real Academia de la Historia». Infoenpunto, 18-10-2010. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ Pilar Herranz. «Carlos II, uno de los peores reyes españoles, revisitado en Guadalajara». La Crónica, 10-07-2013. Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Antonio Ribot García |
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando Chueca Goitia Historia de la Arquitectura Española II |
Premio Nacional de Historia de España 2003 |
Succeït per: Julio Valdeón Baruque Alfonso X: la forja de la España moderna |
| Precedit per: Gonzalo Menéndez Pidal y Goyri |
 Medalla 19 2009 - |
Succeït per: ' |