Luis de Marichalar y Monreal
Luis de Marichalar y Monreal (castellà: Luis Marichalar y Monreal) (Madrid, 22 de gener de 1873 - Madrid, 25 de desembre de 1945)[1] fou un polític conservador[2] espanyol, vescomte d'Eza. Era fill d'Amalio Rufino Marichalar y San Clemente, VIII marquès de Montesa (nascut a Madrid en 1817) i de María Cecilia Monreal y Ortiz de Zárate (nascuda en 1837). És avi, entre altres, d'Álvaro i Jaime de Marichalar.
 El vescomte d'Eza, c. 1911  | |
| Nom original | (es) Luis Marichalar y Monreal |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 gener 1873 Madrid |
| Mort | 25 desembre 1945 (72 anys) Madrid |
 Ministre de Guerra | |
| 5 maig 1920 – 14 agost 1921 ← José Villalba Riquelme – Juan de la Cierva y Peñafiel → | |
 Ministre de Foment d'Espanya | |
| 11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Martín Rosales Martel – Niceto Alcalá-Zamora → | |
 Alcalde de Madrid | |
| 2 novembre 1913 – 21 juliol 1914 ← Eduardo Vincenti – Carlos Prast y Rodríguez de Llano → | |
 Senador del Regne | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | María de la Encarnación Bruguera y Molinuevo |
| Fills | Amalio de Marichalar i Bruguera, Francisco de Marichalar y Bruguera, Marqués de Ciria (en)  |
Premis | |
Trajectòria política modifica
Membre del Partit Conservador, inicia la seva carrera política en 1899 com a diputat per Soria, molt estimat però només per un sector fins a 1914, i Senador del Regne fins a les eleccions generals espanyoles de 1923.
Va ser Director General d'Agricultura (1907), Ministre de Foment entre l'11 de juny i el 3 de novembre de 1917 en un gabinet presidit per Eduardo Dato, i Ministre de Guerra entre el 5 de maig de 1920 durant el desastre d'Annual, del qual no es va sentir responsable, i el 14 d'agost de 1921 als governs que successivament van presidir Dato i Allendesalazar.
A més va ser alcalde de Madrid entre 1913 i 1914, va pertànyer a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i va desenvolupar també la seva faceta de publicista. És autor, entre altres, d'El problema agrario en España, El oro, el crédito y la Banca, como factores internacionales, Crítica del Impuesto sobre la Renta i El enigma ruso y el ocaso del socialismo.
El 29 de març de l'any 2000, el Ministeri d'Agricultura i Pesca va posar en funcionament el vaixell oceanogràfic Vizconde de Eza en honor de Luis de Marichalar.
Vida Familiar modifica
Es va casar amb María de l'Encarnación Bruguera y Molinuevo (nascuda en 1877 i morta en 1946) i el matrimoni va tenir tres fills:
- Francisco Javier de Marichalar y Bruguera, VII marquès de Ciria (nascut en 18-X-1903), casat amb Isabel de Silva y Azlor de Aragón, amb descendència.
- Amalio de Marichalar y Bruguera, VIII comte de Ripalda (nascut 13-V-1912 i mort el 26-XII-1978 a Madrid), casat en 1957 amb María de la Concepción Sáenz de Tejada y Fernández de Bobadilla, amb descendència.
- María del Carmen de Marichalar y Bruguera, vescomtessa de Matamala, casada amb Leopoldo García-Durán y Parages, amb descendència.
Referències modifica
- ↑ del Campo García, 1968, p. 27, 29.
- ↑ del Campo García, 1968, p. 27.
Bibliografia modifica
- del Campo García, Francisco «El vizconde de Eza y la cooperación» (pdf). Estudios cooperativos, 16, 1968, pàg. 27-40.
Enllaços externs modifica
- Luis de Marichalar a geneall.net
- Pedro Pascual. 1999. El compromiso intelectual del político: Ministros escritores...
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Eduardo Vincenti y Reguera |
Alcalde de Madrid.svg){kind=small} 1913-1914 |
Succeït per: Carlos Prats y Rodríguez de Llano |
| Precedit per: Martín Rosales Martel |
Ministre de Foment (juny-novembre) 1917 |
Succeït per: Niceto Alcalá-Zamora y Torres |
| Precedit per: José Villalba y Riquelme |
Ministre de Guerra 1920-1921 |
Succeït per: Juan de la Cierva y Peñafiel |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Fernando León y Castillo |
 Medalla 27 1918-1945 |
Succeït per: Carlos Martín Álvarez |