Mútua Escolar Blanquerna

Mútua Escolar Blanquerna fou una institució escolar fundada a Barcelona el 1924, que desenvolupà un mètode pedagògic singular i que fou dissolta el 1939 per les autoritats franquistes. Aplegava en una sola institució l'Escola Blanquerna, que comprenia el parvulari i els graus elementals; l'Acadèmia Monturiol, amb els estudis de batxillerat; i l'Acadèmia Elisenda, amb els ensenyaments lliures de nois grans; l'Acadèmia Capmany, amb els estudis de comerç i indústria, i l'Acadèmica de Música de Barcelona, dedicada als ensenyaments musicals i dirigida pel mestre Joan Llongueres i Badia.

Mútua Escolar Blanquerna

Dades
Tipus	institució educativa privada
Història
Creació	1923
Data de dissolució o abolició	1939
Seu social Infotaula d'edifici Escoles Blanquerna Dades Tipus Edifici Arquitecte Jaume Mestres i Fossas Característiques Estil arquitectònic racionalisme arquitectònic Localització geogràfica Localització via Augusta, 138-154  41° 24′ 01″ N, 2° 08′ 41″ E Bé cultural d'interès local Id. IPAC 42419 Id. Barcelona 2191

L'edifici de l'IES Menéndez y Pelayo havia acollit la Mútua Escolar Blanquerna.

Mètode pedagògic

L'assessor pedagògic fou Alexandre Galí i Coll, i en nomenaren primer president Joan Garriga i Massó. Els trets que caracteritzaven la institució eren el règim de llibertat del que gaudia el professorat, l'autonomia de l'escola davant qualsevol interferència de l'exterior i l'ús dels mètodes pedagògics de Maria Montessori (mètode Montessori).

Un dels aspectes més singulars i de més recorregut durant tota la història de l'entitat fou l'educació "en el silenci científic" juntament amb "el model d'esperança en l'home", resumia anys més tard Mata i Garriga. Entre altres aspectes, la música tenia una importància especial. En aquest punt fou clau la figura de Joan Llongueres, que compongué diverses cançons per aquest fi. Els alumnes anaven a funcions del Gran Teatre del Liceu. En una ocasió van rebre la visita de Pau Casals.

Història

Les escoles, fundades quan es tancà l'Escola Graduada de la Mancomunitat, van créixer ràpidament, i el 1933 es va inaugurar l'edifici definitiu a la Via Augusta. Aquest va ser el millor període de l'escola. Gomis Sanahuja recordava anys després que celebraven eleccions per a escollir les pel·lícules que veien o els papers teatrals.

Durant la guerra civil hi hagué molts alumnes que marxaven de l'escola per anar a l'estranger o refugiar-se al camp i d'altres que arribaven de col·legis religiosos tancats o altres ambients desfavorits.

L'escola fou dissolta el gener del 1939 per les autoritats franquistes, i l'edifici esdevingué l'Institut Menéndez y Pelayo.

Entre els alumnes de la institució hom pot destacar Antoni Maria Badia i Margarit, Alexandre Cirici i Pellicer, Joan Ainaud de Lasarte, Llorenç Gomis i Sanahuja i Josep Rahola i d'Espona. També hi van estudiar Jordi Pujol i Soley, Pere Pi-Sunyer i Bayo, Salvador Millet i Bel. o Jordi Galí i Herrera, fill del fundador qui va continuar la seva obra a l'Escola Sant Gregori ESG.

Bibliografia

• Badia i Margarit, Antoni M. Serra d'Or, novembre 1974.
• Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. Tots els barris de Barcelona: Gràcia, Vallcarca, Els Penitens i la Salut, Horta, el Guinardó, Vilapiscina, Sant Andreu. Els barris que foren independents. Edicions 62, 1976. ISBN 978-84-297-1183-7. 
• Gomis Sanahuja, Llorenç «Un somni que es realitzà». La Vanguardia, 13-11-1984 [Consulta: 7 febrer 2014].
• González, Laia «Els ex alumnes de Blanquerna són ara caps de brot». Avui, 10-11-1984. Arxivat de l'original el 9 de març 2014 [Consulta: 7 febrer 2014].
• Llongueres, Josep Jordi «Gimnasia rítmica». La Vanguardia, 25-01-1975 [Consulta: 7 febrer 2014].
• Masabeu, Josep. Alexandre Galí i la Mútua Escolar Blanquerna. Barcelona: Associació Blanquerna, 1989. ISBN 84-404-5822-3. 
• Mata i Garriga, Marta «De la mano de Alexandre Galí». La Vanguardia, 25-01-1975.
• Monés, Jordi «Mútua Escolar Blanquerna (1924-1938)». L'Avenç, 78, novembre 1984 [Consulta: 7 febrer 2014].