Müsavat

partit polític azerbaidjanès

El Müsavat és un partit polític de l'Azerbaidjan. El nom significa "Igualtat", i va jugar un rol crucial a la República Democràtica de l'Azerbaidjan del 1918-1921.

Infotaula d'organitzacióMüsavat
(az) Müsavat Partiyası Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaliberalisme
panturquisme
panislamisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat deHummet Modifica el valor a Wikidata
Creació1911, Bakú Modifica el valor a Wikidata
FundadorAbbasgulu Kazimzade (en) Tradueix, Mahammad Ali Rasulzade (en) Tradueix i Taghi Naghiyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fusionat aDifai Party (en) Tradueix
Turkic Federalist Party (en) Tradueix
Right Way Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Freedom (en) Tradueix
Nostra Aliança de l'Azerbaidjan
Consell Nacional de Forces Democràtiques Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaArif Hajili (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmusavat.org.az Modifica el valor a Wikidata
Facebook: musavat Instagram: musavat_party Youtube: UCyMN693-Bx35fCN15K3CIiw Modifica el valor a Wikidata

El partit fou fundat a Bakú el 1911 fundat per Mehmet Emin Rasulzade (1884-1955), G. Sharifzadeh i A. Kiakimzade.[1] La seva ideologia era de caràcter panislamista, panturànica i panàzeri, que edità la revista Istiklal (Independència), i que mantingué contactes amb el govern dels Joves Turcs i d'altres grups panturànics i tàtars, ja que, endemés de ser partidaris d'un Azerbaidjan independent i unit, no veien malament la unió amb Turquia sota protectorat. També criticaren els azeriyalar (defensors de l'àzeri escrit) i a Ferudin Bei Kotxarli, i proposaven la llengua turca unificada dels Joves Turcs. El 1914 els seus principals dirigents s'exiliaren cap a Turquia i des del 1915 pressionaren els turcs perquè recolzessin llurs reivindicacions. Posteriorment, el 1917 s'aliaren estratègicament amb el Daixnak armeni i amb els menxevics georgians quan es proclamà la Federació de Transcaucàsia, però el 1918 es va trencar i proclamaren la República Democràtica de l'Azerbaidjan.

Al final d'abril de 1920 els comunistes prengueren el poder i s'hi va establir una República Soviètica, que finalment el 1922 ingressà, com a part de la República Federal Soviètica de Transcaucàsia, a la Unió Soviètica.

Els líders del Müsavat van fugir a Turquia i durant molts anys el partit només va actuar a l'exterior. Rasulzade es va establir a Romania i durant els anys 1930 passà de l'occidentalisme panturànic a les simpaties pel nacionalisme alemany. Mercès als oficis del baixkir Ahmed Zeki Velidi Togan exiliats àzeris i dirigents nazis s'entrevistaren a Tabriz el 1940. Així, quan el Tercer Reich envaí l'URSS el 1941, alguns exiliats formaren part de l'Azerische Sondergruppe, dirigit pel coronel Abdurahman Fatalibeyli-Dudanginski. Aquest darrer va dirigir els principals resistents de Müsavat i altres grups a l'exili fins que fou assassinat el 1954.

A la fi dels anys vuitanta del segle xx el Müsavat es va integrar al Partit Front Popular de l'Azerbaidjan. El 1992 fou reconegut com a partit polític i registrat l'any següent, amb una ideologia panturca, panislamista i nacionalista, si bé amb tendència a una major secularització en els següents anys. Fora del Front Popular, és actualment un partit d'oposició (2004) que porta el nom de Yeni Müsavat Partiyasi (Nou Partit de la Igualtat).

Bandera modifica

 
Bandera de Müsavat de 1917

La bandera del Müsavat, que era la bandera de l'Azerbaidjan blava, vermella i verda amb mitja lluna i estrella blanques, fou la utilitzada. Com que no estava regulada n'existien diversos models.

Referències modifica