Macbeth (pel·lícula de 1948)

pel·lícula de 1948 dirigida per Orson Welles

Macbeth és una pel·lícula dels Estats Units de 1948 dirigida per Orson Welles i és l'adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMacbeth

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióOrson Welles
Protagonistes
Director artísticFred A. Ritter (als crèdits Fred Ritter)
ProduccióOrson Welles
GuióOrson Welles,
adaptació de la obra homònima de William Shakespeare
MúsicaJacques Ibert
FotografiaJohn L. Russell Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLouis Lindsay
VestuariAdele Palmer (dones)
Fred A. Ritter (homes)
DistribuïdorRepublic Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1948
Durada114 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost900.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMacbeth Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEscòcia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0040558 Filmaffinity: 341071 Allocine: 2938 Rottentomatoes: m/macbeth_restored_version Letterboxd: macbeth Allmovie: v30594 TCM: 82236 TMDB.org: 27883 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La presa del poder per Macbeth, rei d'Escòcia, i el seu destí fatal.

Rebuda modifica

La pel·lícula va ser un fracàs comercial i de crítica a la seva estrena el 1948 als països anglosaxons. La crítica li retreia l'accent escocès que els actors imitaven, fent inintel·ligibles els diàlegs. Als països no anglòfons, on el problema no existia pel doblatge o la subtitulació, la pel·lícula va ser un èxit, tant de crítica com comercial.

Destacar a propòsit que a El tercer home de Carol Reed, cada personatge és caracteritzat per la seva veu i el seu accent particular americà (Harry Lime), anglès (popular o lletrat), irlandès, alemany o txec, etc.

Anàlisi de l'obra modifica

Macbeth reprèn l'escenificació de l'obra muntada per Welles amb la seva companyia del Mercury Theater. Segons les prediccions de les tres germanes (les bruixes), Macbeth s'ha de convertir en rei sense ser l'hereu. Incapaç de resistir a les forces de la nit, Macbeth és un esperit feble davant la seva dona Lady Macbeth que li organitza la maquinació maquiavèl·lica per matar el rei i accedir al poder. Si arriba al tron per la sang, Macbeth és pres de remordiment sentint-se desemmascarat. S'enfonsa en la bogeria que veu els espectres del rei i de Banquo entaulats al seu banquet de coronació, sota els encantaments de la seva dona "What is done can't be undone" (el que és fet és fet) que intenta tornar-lo a la raó mentre repeteix sense aturador "blood appeals blood" (la sang crida la sang").

L'escenificació no vacil·la davant els efectes grandiloqüents i fantàstics, en una decoració de castell medieval en cartró pedra sobre una plató d'estudi. El mateix Orson Welles obre els ulls oberts desmesuradament i les profunditats de camp per donar a les escenes de bogeria un expressionisme mut que sembla una resposta a Ivan el Terrible de Serguei Eisenstein. Aquestes decoracions rugoses, salvatges i expressionistes, així com aquests efectes cinematogràfics grandiosos (picat, contrapicat i profunditat de camps), eviten a la pel·lícula caure en l'academicisme de les lectures habituals de Shakespeare, en aquell temps sobretot les de Laurence Olivier. Les escenes de bogeria, gràcies a la interpretació de Jeanette Nolan (Lady Macbeth) – entre les quals l'escena de la mà - són particularment aconseguides així com l'escena final del bosc en marxa.

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. esadir.cat. Macbeth. esadir.cat. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macbeth