Magüi Mira

actriu i directora teatral valenciana

Magüi Mira (València, 1944) és una actriu i directora teatral valenciana. Ha participat en més de trenta produccions de cinema i televisió i dirigit deu esdeveniments.[1]

Infotaula de personaMagüi Mira

Magüi Mira el 2010. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeEmilio Hernández Soriano
José Sanchis Sinisterra Modifica el valor a Wikidata
FillsClara Sanchis Mira
 ( José Sanchis Sinisterra) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0591942 TMDB.org: 1160748
Facebook: magui.mira Twitter (X): maguimira Modifica el valor a Wikidata

És germana del cineasta Carles Mira i exdona del dramaturg José Sanchis Sinisterra,[2] pare de la seva filla Clara Sanchis Mira, també actriu.[3] En l'actualitat està casada amb el també dramaturg Emilio Hernández Soriano.[2]

Carrera professional modifica

Es va formar com a actriu a Barcelona.[4] El seu primer treball va ser el monòleg La nit de Molly Bloom (1979),[5] dirigit per José Sanchis Sinisterra, el seu marit aleshores, obra basada en l'Ulisses de James Joyce. Des del 1980 va treballar amb directors com Lluís Pasqual, Pilar Miró, Jaime Chávarri, José Carlos Plaza, Miguel Narros, o William Layton.[4]

El 2001 va començar la seua carrera com a directora i va portar a escena l'obra teatral Top Girls, de Caryl Churchill, i des d'aleshores ha dirigit diversos espectacles teatrals, com La velocidad del otoño, d'Eric Coble, o Las amazonas, de Jesús Cimarro. Com a actriu ha participat en produccions tant de cinema com de televisió i teatre, com Escenas de matrimonio, d'Ingmar Bergman; Cartas de amor a Staling, de Juan Mayorga; El cerco de Leningrado, de José Sanchis Sinisterra; Cristales rotos, d'Arthur Miller, Pareja abierta, de Dario Fo; i La culpa i La anarquista, ambdues de David Mamet.[4]

Ha guanyat diversos guardons, com el premi Celestina (2000) per l'obra Escenas de matrimonio d'Ingrid Bergman, juntament amb José Luis Pellicena;[6] el reconeixement de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2016), que concedeix el govern espanyol;[1] el premi Ercilla (2017) per la seva trajectòria artística;[5] i el Premi Valle-Inclán de Teatre (2019), pel seu treball en la seua obra Consentimento.[4]

Forma part de l'Acadèmia de les Arts Escèniques des del 2014, de la qual n'és sòcia fundadora.[4]

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Darín, Magüi Mira, Tomatito o Helena Pimenta comparten Medalla con El Juli» (en castellà). El País, 23-12-2016 [Consulta: 23 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Drake, Virginia «Magüi Mira: "Una mujer en el poder asusta al hombre, lo hace sentir amenazado"» (en castellà). XL semanal, 07-08-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
  3. Asensio, Carlos «Clara Sanchís: «El feminismo es la revolución más importante de toda la humanidad»» (en castellà). Diario 16, 17-07-2018 [Consulta: 9 febrer 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La directora valenciana Magüi Mira guanya el Premi Valle-Inclán de Teatre». Diari La Veu, 07-05-2019 [Consulta: 9 febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 «Magüi Mira distinguida con el Premio Ercilla 2016 a la "Trayectoria Artística"» (en castellà). Europa Press, 18-01-2017 [Consulta: 9 febrer 2020].
  6. «Los críticos premian a Marsillach, Magüi Mira, Echanove y Juan Mayorga» (en castellà). El País, 29-11-2000. [Consulta: 23 desembre 2012].