Magnesiohögbomita-2N2S

La magnesiohögbomita-2N2S és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la högbomita. Originalment descrita com a högbomita, rep el seu nom d'Arvid Gustav Högbom, de la Universitat d'Uppsala, a Suècia. Va canviar el nom d'acord amb la nova nomenclatura del grup de la högbomita.

Magnesiohögbomita-2N2S
Fórmula química	(Al,Mg,Fe,Ti)22(O,OH)32
Epònim	Arvid Gustaf Högbon, magnesi i högbomite series (en)
Localitat tipus	Ruoutevare, Kvikkjokk, Lapònia sueca, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.07
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 5,73Å; c = 18,39Å;
Grup puntual	6mm - dihexagonal piramidal
Color	groguenc, marronós, negre
Lluïssor	adamantina
Densitat	3,81 g/cm³ (mesurada);
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn), mineral reanomenat (Rn) i mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2001 s.p.
Símbol	Mhög-2N2S
Referències

Característiques

La magnesiohögbomita-2N2S és un òxid de fórmula química (Al,Mg,Fe,Ti)₂₂(O,OH)₃₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiohögbomita-2N2S pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al jaciment de ferro titanífer de Ruoutevare, a Kvikkjokk (Lapònia sueca, Suècia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.