Mahoma en l'islam
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim (àrab: مُحَمَّدُ بْنُ عَبْدِ ٱللهِ بْنِ عَبْدِ ٱلْمُطَّلِبِ بْنِ هَاشِمٍ; nascut cap al 570 i mort el 8 de juny del 632), conegut habitualment com a Mahoma, és el segell dels profetes i missatgers de Déu en totes les branques principals de l'islam. Els musulmans creuen que l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam, fou revelat per Déu a Mahoma, que rebé l'encàrrec de restaurar l'islam, considerat la fe monoteista original i sense distorsions d'Adam, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes.[1] Els principis religiosos, socials i polítics establerts per Mahoma a través de l'Alcorà es convertiren en el fonament de l'islam i el món islàmic.[2]
 Representació cal·ligràfica del nom de Mahoma  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 de rabí al-àwwal, ca. 53 ah/570 la Meca |
| Mort | 12 de rabí al-àwwal de l'11 dh/8 de juny del 632 Medina |
| Sepultura | Sota la Cúpula Verda de la Mesquita del Profeta |
| Profeta de l'islam | |
| ← Jesús a l'islam | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Família | |
| Pares | Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib i Àmina bint Wahb |
Nascut el 570 en el si d'una família quraixita respectable de la Meca (Aràbia), Mahoma es guanyà de ben jove el sobrenom d'al-Amín (اَلْأَمِينُ, 'l'honest').[3] Es diu que el 610, a l'edat de 40 anys, rebé la seva primera revelació verbal a la cova d'Hira, l'inici d'una anunciació de l'Alcorà que es prolongaria fins a la fi de la seva vida.[4] Segons la fe musulmana, Déu encomanà a Mahoma predicar la unitat de Déu per erradicar la idolatria, una pràctica molt estesa a l'Aràbia preislàmica.[5] La persecució que patien els nous conversos a l'islam feu que el 622 Mahoma i els seus deixebles emigressin a Medina (aleshores coneguda com a «Yàthrib») a invitació d'una delegació de la ciutat, esdeveniment conegut com a «hègira».[6] Aquesta emigració no només fou un punt d'inflexió en la vida de Mahoma, sinó que també marca l'inici del calendari musulmà. Una vegada a Medina, esbossà la Constitució de Medina, que establia els drets i governava les relacions de les diverses comunitats que vivien a la ciutat, formà una comunitat independent i fundà el primer estat musulmà.[7]
Referències modifica
- ↑ Sardar i Davies, 2004, p. 38.
- ↑ Blanchar, C. «Qui era Mahoma?». Sàpiens, 8 juny 2020. [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ Sardar i Davies, 2004, p. 24.
- ↑ Sardar i Davies, 2004, p. 25 i 26.
- ↑ Meri, 2006, «Idolatry» (G. R. Hawting).
- ↑ Sardar i Davies, 2004, p. 28 i 29.
- ↑ Brazier, 2007, p. 62.
Bibliografia modifica
- Brazier, C. Història del món. Intermón Oxfam, 2007. ISBN 9788484524441.
- Meri, J. W. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia (en anglès). Volum 1. Routledge, 2006. ISBN 9780415966900.
- Sardar, Z.; Davies, M. W. Inshallah: comprendre l'islam. Intermón Oxfam, 2004. ISBN 9788484523000.