Major de Castella
Major de Castella (s. X - 1035) fou infanta de Castella i comtessa consort de Ribagorça (fins al 1020 de iure i fins al 1025 de facto).[1][2] [3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X |
| Mort | 1035 |
| Comtessa de Castella | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Infanta de Castella Comtessa de Ribagorça |
| Cònjuge | Ramon IV de Pallars Jussà |
| Pares | Garcia I de Castella i Ava de Ribagorça |
| Germans | Sanç I Garcia de Castella, Gonçal Garcia de Castella, Elvira Garcia i Urraca de Covarrubias |
Orígens familiars modifica
Era filla d'Ava de Ribagorça i de Garcia I de Castella. És especialment transcendent que té un germà, Sanç I Garcia de Castella, que passà drets dinàstics a la seva filla Múnia I de Castella, muller de Sanç III de Navarra. Així, quan aquest envaeix la part central del comtat, Múnia I de Castella ja havia estat designada com a comtessa pels nobles locals. Sanç III de Navarra havia arribat a fer valdre la descendència de Munia I de Dadilda de Pallars per aconseguir-ho i que no hi havia cap branca familiar amb més prioritat sobre la de Munia I. Sempre tenint en compte que es donava més prioritat als infants que a les infantes d'uns mateixos pares.
| 16. Fernán Muñoz | ||||||||||||||||
| 8. Gonçal Fernández | ||||||||||||||||
| 17. Gutina Díaz | ||||||||||||||||
| 4. Ferran González | ||||||||||||||||
| 18. Ramiro? | ||||||||||||||||
| 9. Muniadona de Lara | ||||||||||||||||
| 19. ? | ||||||||||||||||
| 2. Garcia I de Castella | ||||||||||||||||
| 20. Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
| 10. Sanç I de Navarra | ||||||||||||||||
| 21. Dadilda de Pallars | ||||||||||||||||
| 5. Sança de Pamplona | ||||||||||||||||
| 22. Asnar Sanxes de Larraun | ||||||||||||||||
| 11. Toda de Navarra | ||||||||||||||||
| 23. Ònnega de Pamplona | ||||||||||||||||
| 1. Major de Castella | ||||||||||||||||
| 24. Ramon II de Pallars i Ribagorça | ||||||||||||||||
| 12. Bernat I de Ribagorça | ||||||||||||||||
| 25. Guinegenta | ||||||||||||||||
| 6. Ramon III de Ribagorça | ||||||||||||||||
| 26. Galí III | ||||||||||||||||
| 13. Toda d'Aragó | ||||||||||||||||
| 27. Acibel·la de Gascunya | ||||||||||||||||
| 3. Ava de Ribagorça | ||||||||||||||||
| 14. Guillem d'Armanyac | ||||||||||||||||
| 7. Garsenda d'Armanyac | ||||||||||||||||
| 15. ? | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents modifica
Es casà amb Ramon IV de Pallars Jussà, i fou repudiada l'any 1020. No tingueren descendència.
Refugi a la Ribagorça modifica
Arran del repudi es refugià a la regió septentrional del comtat de Ribagorça, on exercí com a comtessa, i d'on el comte de Pallars Jussà va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat.
L'any 1017 Múnia I de Castella fou designada comtessa de Ribagorça. Així doncs, l'any 1018 les tropes navarreses de Sanç III de Pamplona, marit de Múnia I de Castella, entraren al comtat i n'envaïren la part central. Finalment, després d'una revolta esdevinguda el 1025, Major fou desposseïda del comtat, i finalment passà a mans de Sanç III de Pamplona; aleshores, Major es retirà a Castella, on acabaria esdevenint abadessa del Monestir de Sant Miquel de Pedrós.
Referències modifica
- ↑ http://www.dadescat.info/mai.htm#54 Arxivat 2016-12-22 a Wayback Machine.. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ https://s3.amazonaws.com/ww-article-cache-1/ca/Comtat_de_Ribagor%25C3%25A7a Arxivat 2016-09-21 a Wayback Machine.. Consultat el 27 d'agost de 2016.
- ↑ «Major de Castella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.