Mal holandès
En economia, el mal holandès o síndrome holandesa són els efectes adversos que té sobre una economia un augment sobtat de la riquesa en un sector determinat (generalment relacionat amb els recursos naturals).
| Tipus | teoria econòmica  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Països Baixos | ||
L'origen del nom es remunta al moment en el qual als anys 60 els Països Baixos, arran del descobriment de jaciments de gas i petroli al Mar del Nord, experimentaren un augment espectacular de l'atur (i fins i tot, una disminució de la població activa).
El descobriment d'aquesta quantitat de recursos naturals va suposar una forta entrada de divises i en conseqüència una forta apreciació de la moneda local. Aquesta apreciació de la moneda va portar a la resta de sectors de l'economia a ser molt poc competitius en els mercats internacionals (cal recordar, a més, que l'economia neerlandesa és una economia petita i oberta al comerç internacional) i tampoc podien competir amb les importacions que resultaven comparativament molt més barates.
Aquest fenomen fou modelitzat per W. M. Corden i J. Peter Neary en un estudi l'any 1982.
Alguns casos en els quals es pot aplicar aquest model són els següents:
- En els països exportadors de petroli durant l'escalada de preus del petroli dels anys 70.
- A Colòmbia a causa de l'augment de preus del cafè de la dècada de 1980.
- El descobriment d'or a Austràlia cap al 1850.
- L'entrada de tresors procedents d'Amèrica a l'Espanya del segle xvi
- Veneçuela, que té una economia massa dependent de l'exportació del petroli.