Malví
espècie de planta
El malví, altea o malva blanca[2] (Althaea officinalis del grec althaia, 'curació'), és una espècie de planta de la família malvàcia present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al sud d'Àsia, sobretot en zones humides a la vora del mar. A Catalunya és habitual trobar-lo a les valls prepirinenques fins a arribar a Andorra, al territori ausosegàrric i a la major part de les comarques marítimes.
Althaea officinalis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | arrel de malví i extracte de malví |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Tribu | Malveae |
| Gènere | Althaea |
| Espècie | Althaea officinalis L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Althaea taurinensis DC.[1]
|
Addicionalment pot rebre els noms de fregador, fregadors, malva, malva borda, malví bord, malví roig, malvinera, malvins, malvins (arrel) i rosa malva. També s'han recollit les variants lingüístiques bismalva, malvavisco, malvina, malvís, mauví, melví i melvins.[2]
Descripció modifica
Port i dimensions modifica
És una planta herbàcia, perenne, prostrada o ascendent, lleugerament pubescent i amb una alçada màxima d'1,5 metres.
Òrgans vegetatius modifica
- Les fulles tenen una mida compresa entre els 1,5-10 cm d'alçada per 1,5-7 cm d'ample i són pubescents per les dues cares. Les que se situen a la part inferior de la planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars o reniformes, senceres o lleugerament 2-3 lobades. D'altra banda, les fulles superiors presenten un pecíol de mida més petita, amb forma romboïdal o triangular, i lobades entre 3 i 5 vegades.
- L'arrel és llenyosa, gruixuda i rica en mucílags i midó. A més a més, conté pectines i diversos flavonoides. Les arrels secundàries poden arribar als 30 cm de longitud i tenen un color blanc-groguenc.
- La tija té una consistència herbàcia, una ramificació escassa i està dotada d'una coloració blanc-grisosa.
Òrgans reproductors modifica
- Les flors, hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles curtament pedicel·lats (2-10 mm), axil·lars i amb uns peduncles tant o més llargs que els pedicels, estrellat-tomentosos.
- L'epicalze és compost per 6-12 peces linears o linear-lanceolades de 8 a 12 mm de longitud i soldades a la base.
- El calze està format per 5 sèpals soldats a la base, triangular-ovats o ovat-acuminats, estrellat-pubescents amb una longitud d'entre 8 i 12 mm.
- La corol·la consta de 5 pètals d'una amplada màxima de 2 mm, ovats o oblongoovats, d'ungla ciliada i d'un color rosat, a vegades blanquinós.
- L'androceu té nombrosos estams ramificats, soldats a un tub estaminal i molt vistosos, ja que presenten unes anteres de color violat o porpra.
- El gineceu és format per 3-5 carpels soldats i es troba recolzat sobre un anell.
- El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Està constituït per 15-25 mericarpis amb la paret interior llisa i l'exterior corbada. Les llavors són de color marró fosc i amb forma de ronyó.
Farmacologia modifica
Part utilitzada modifica
El més aprofitat del malví per les seves propietats és l'arrel, tot i que les fulles i les flors també s'empren.
Composició química modifica
- Glúcids. Presenta quantitats importants de polisacàrids. Poden ser homogenis, com el midó (25-30%), o heterogenis, com pectines i mucílags (6-25%). Aquests mucílags acostumen a ser arabinogalactans, arabans, glucans o galacturonoramnans.
- Flavonoides. Per exemple, el 8-hidroxi-luteolina o 8-beta-gentiobiòsid.
- Àcids fenòlics derivats de l'àcid benzoic, com l'àcid siríngic.
- Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic, com els àcids cafeic i ferúlic.
- Cumarines. En trobem hidroxicumarines, com l'escopoletol.
- Tanins.
- Sals minerals (5-7%).
- Olis essencials (traces).
Usos medicinals modifica
Usos aprovats:
- Afeccions del tracte respiratori superior i inferior, com tos i bronquitis.
Usos tradicionals:
- Gastritis i úlcera pèptica: prevenció o tractament d'irritacions de la mucosa gàstrica.
- Restrenyiment crònic o diarrea aguda: la presència de mucílags fa que es reguli el trànsit gastrointestinal, útil tant en casos de restrenyiment com de diarrea.
- Estomatitis i faringitis: en forma de gargarismes, pels efectes demulcents del malví.
- Dermatitis, lesions cutànies i úlcera cutània: per via tòpica com a emol·lient de la pell.
Accions farmacològiques modifica
- Antitussigen i demulcent: els mucílags de l'altea exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
- Laxant: l'efecte laxant es manifesta 24 hores després de l'administració. En contacte amb l'aigua, els mucílags formen un gel viscós i voluminós que incrementa el volum fecal, i promou el peristaltisme.
- Antidiarreic: a més a més de l'efecte laxant, els mucílags tenen la capacitat d'absorbir l'excés d'aigua a l'intestí, actuant com a antidiarreic, regulant així el trànsit intestinal.
- Protector de la mucosa gàstrica: els mucílags poden formar una capa protectora sobre la mucosa gàstrica: eviten l'atac de la gastrina i de l'àcid clorhídric.
- Emol·lient dermatològic: l'altea té un efecte hidratant sobre la pell per la captació d'aigua per part dels mucílags.
Interaccions medicamentoses i contraindicacions modifica
L'altera pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i de la insulina, i arribar a produir una hipoglucèmia. A més a més, la presència de mucílags es relaciona amb una disminució en l'absorció oral d'altres principis actius.
D'altra banda, el malví presenta aquestes contraindicacions:
- Hipersensibilitat a qualsevol dels components del medicament.
- Situacions en què el trànsit gastrointestinal es trobi dificultat o impedit com obstrucció esofàgica, oclusió intestinal, ili espàstic, ili paralític, obstrucció intestinal, estenosi del tracte digestiu, i impactació fecal, ja que es podria agreujar l'obstrucció si la ingesta d'aigua no és l'adequada.
- Dolor abdominal d'origen desconegut, ja que pot retardar-ne el diagnòstic.
- Apendicitis: l'altea pot agreujar l'apendicitis pels seus efectes laxants.
Notes i referències modifica
- ↑ «Althaea officinalis» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
- ↑ 2,0 2,1 «Althaea officinalis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r abril 2022].
