Manel Estiarte i Duocastella

Waterpolista català retirat

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 26 d'octubre de 1961) és un jugador retirat de waterpolo català.[1] És considerat com un dels millors waterpolistes de la història i va ser escollit millor esportista català del segle xx.[2] Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.

Infotaula de personaManel Estiarte i Duocastella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Manel Estiarte Duocastella Modifica el valor a Wikidata
26 octubre 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de waterpolo Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –  2000 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorManchester City FC (2016–)
FC Bayern de Múnic (2013–2016)
FC Barcelona (2008–2012) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1975–1979 Club Natació Manresa
1979–1985 Club Natació Barcelona
1985–1989 AS Waterpolis Pescara
1989–1991 Rari Nantes Savona
1991–1992 Club Natació Catalunya
1992–1994 AS Waterpolis Pescara
1994–1995 ASD Volturno SC
1995–1999 AS Waterpolis Pescara
1999–2000 Club Natació Atlètic-Barceloneta Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2000Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 (4t) (Diploma olímpic)
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 (1r) (medalla d'or)
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 (2n) (medalla d'argent)
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1984Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 (4t) (Diploma olímpic)
1980Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 (4t) (Diploma olímpic) Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRosa Estiarte Duocastella Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2637309 Olympics.com: manuel-estiarte Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Manresa (el Bages) el 26 d'octubre de 1961. Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta dirigida per Josep Brascó. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols,[3] aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998.[2]

L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[4] L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins al 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta.

L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Olímpic Internacional a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.[2] A la temporada 2001-2002 és elegit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).

El juliol del 2008 fou nomenat cap de relacions públiques del Futbol Club Barcelona.[5] L'any 2009 va publicar Todos mis hermanos, una autobiografia.

Palmarès modifica

Clubs
Selecció espanyola
Individual
  • 7 Millor jugador de waterpolo de l'any: 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992

Referències modifica

  1. «Manel Estiarte i Duocastella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Olympedia – Manuel Estiarte». [Consulta: 6 setembre 2021].
  3. Muñoz, G. «Manel Estiarte: "Barcelona va marcar un abans i un després en el moviment olímpic"». Ara, 25 juliol 2012. [Consulta: 5 setembre 2021].
  4. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
  5. «Manel Estiarte, nou cap de relacions externes del Barça». 324.cat, 24 juliol 2008. [Consulta: 5 setembre 2021].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manel Estiarte i Duocastella