Manganovesuvianita
La manganovesuvianita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vesuvianita. Rep el nom en al·lusió al domini de Mn3+ en la fórmula i la seva relació amb la vesuvianita.
 Manganovesuvianita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca19Mn3+Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)10]O(OH)9 |
| Epònim | vesuvianita i manganès |
| Localitat tipus | Mina N'Chwaning II, Mines de N'Chwaning, Kuruman, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,575 Å; c = 11,824 Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p4/n |
| Color | vermell-marró intens, vermell, gairebé negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,404 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,735 nε = 1,724 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | strong |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-040 |
| Any d'aprovació | 2000 |
| Símbol | Mnves |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La manganovesuvianita és un silicat de fórmula química Ca19Mn3+Al₄(Al₆Mg₂)(☐₄)☐[Si₂O₇]₄[(SiO₄)10]O(OH)9. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganovesuvianita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina N'Chwaning II, a la localitat de Kuruman, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a les properes mines N'Chwaning III i Wessels, així com en altres indrets dels Estats Units i Itàlia.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manganovesuvianita |
- ↑ «Manganvesuvianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].