Manuel Fraga Iribarne

polític espanyol

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol[1] d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior. Home de marcat caràcter tradicionalista[cal citació] ocupà alts càrrecs a la política d'Espanya tant durant l'etapa franquista (ministre del govern d'Espanya) com durant l'etapa democràtica posterior (president de la Xunta i senador) i aconseguí aglutinar entorn el partit que havia creat, Alianza Popular posteriorment reanomenat Partit Popular, tant els sectors franquistes moderats com el centredreta provinent de l'esfondrament de la Unió de Centre Democràtic. Home de clarobscurs negà haver pres part en actes repressius,[2] però quedarà pel record la massacre del 3 de març de Vitòria, que va causar cinc vaguistes morts per trets de la Policia Armada, essent ell ministre de governació.

Infotaula de personaManuel Fraga Iribarne

(1963) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Vilalba (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 2012 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
carrer Fernando el Católico (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
7 febrer 2006 – 27 setembre 2011
Diputat al Parlament de Galícia
18 juliol 2005 – 24 febrer 2006 – José Antonio Santiso Miramontes →
Diputat al Parlament de Galícia
20 novembre 2001 – 26 abril 2005
Diputat al Parlament de Galícia
18 novembre 1997 – 28 agost 2001
Diputat al Parlament de Galícia
16 novembre 1993 – 26 agost 1997
3r President de la Xunta de Galícia
5 febrer 1990 – 2 agost 2005
← Fernando Ignacio González LaxeEmilio Pérez Touriño →
Diputat al Parlament de Galícia
16 gener 1990 – 24 agost 1993
1r President del Partit Popular
20 gener 1989 – 1r abril 1990
← cap valor – José María Aznar López →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Alianza Popular

6 juliol 1987 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu
6 juliol 1987 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Espanya

Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 3 juliol 1987 – Javier González-Estéfani →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 15 juliol 1986

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 18 novembre 1982

Circumscripció electoral: Madrid

President d'Aliança Popular
1979 – 1987
← Félix Pastor RidruejoAntonio Hernández Mancha →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 23 març 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976
← Rafael Cabello de Alba, José García HernándezAlfonso Osorio García, Rodolfo Martín Villa →
Ministre de la Governació
11 desembre 1975 – 7 juliol 1976
← José García HernándezRodolfo Martín Villa →
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
1973 – 1975
← Jaime de Piniés RubioManuel Gómez-Acebo y de Igartua →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 – Alfredo Sánchez Bella →
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Ministre d'Informació i Turisme
juny 1962 – octubre 1969
← Gabriel Arias-SalgadoAlfredo Sánchez Bella →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
← Gabriel Arias-SalgadoJesús Florentino Fueyo Álvarez →
Director de l'Institut d'Estudis Polítics
1961 – 1962
← Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de NavarraJesús Florentino Fueyo Álvarez →
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
← Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de NavarraAntonio Tena Artigas →
Procurador a Corts
16 desembre 1957 – 14 abril 1958
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1989–2012)
Alianza Popular (1977–1989)
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCarmen Estévez Modifica el valor a Wikidata
FillsCarmen Fraga Estévez Modifica el valor a Wikidata
PareManuel Fraga Bello Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcelo Fraga Iribarne Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarlos Robles Piquer (cunyat)
José María Robles Fraga (fill de la germana)
Manuel Fraga Pedroche (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0409936 TMDB.org: 1349964 Modifica el valor a Wikidata

Inicis i formació (1922-1961) modifica

Format en dret, política i economia, Fraga va ingressar al cos de lletrats de les Corts el 1945 i va iniciar la carrera de diplomàtic el 1947.[1] Va exercir càrrecs polítics importants a diferents òrgans de l'estat des de 1951.

Catedràtic de Dret Polític des de 1948 (València), va obtenir la plaça de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid el 1953. Va conjugar la docència amb els seus càrrecs polítics amb algun breu parèntesi, fins al 1987, any de la seva jubilació com a professor.

Ministre d'Informació i Turisme (1962-1969) modifica

Des del juliol de 1962, com a ministre d'Informació i Turisme, va promoure el desenvolupament del turisme, sobretot afavorint la imprescindible relaxació de l'estricta moral pública imperant els anys anteriors. D'aquests anys és l'eslògan Spain is different! ('Espanya és diferent!'). Els ingressos pel turisme es van convertir ràpidament en el principal capítol de l'economia nacional i, sumats als diners enviats pel nombrós contingent d'emigrants, van permetre una millora considerable de les condicions de vida de la població. Com a conseqüència indirecta, els nous costums portats pels turistes es van convertir en un factor més d'afebliment del règim, identificat amb un nacionalcatolicisme preconciliar.

Per una altra banda, en tant que ministre d'Informació, va haver d'assumir tasques com la justificació de l'assassinat d'oponents al franquisme. Es va distingir pel zel amb què es va aplicar en el cas del dirigent comunista Julián Grimau, executat, segons la terminologia del règim, el 1963. En un tret distintiu de la seva forta personalitat, mai no ha admès tenir cap obligació de retractar-se per la seva participació en els fets de la dictadura.

Després de l'Accident nuclear de Palomares que va patir el 1966 un bombarder estatunidenc, es va produir un aerosol per la detonació dels explosius convencionals de dues bombes, escampant plutoni i americi, altament radioactius,[3] Fraga es va banyar suposadament a Palomares (Almeria) en un intent de calmar l'opinió pública i demostrar que no hi havia cap risc.[4]

Aquest mateix any va presentar una Llei de Premsa, coneguda com la Llei Fraga, que, en suprimir la censura prèvia, va tenir l'efecte de permetre una més gran llibertat de premsa, encara que extremadament restringida i sotmesa a autocensura. La insuficiència d'aquesta llei significà, per exemple, el segrest del diari ABC el 1966 i, dos anys més tard del del diari Madrid, que va acabar amb la voladura del seu edifici el 1971.

Fi del règim franquista i Transició (1969-1982) modifica

El 1969, any de l'estat d'excepció que es va produir a conseqüència del procés de Burgos, va cessar com a ministre, en el transcurs de la crisi de govern produïda pel cas Matesa, en la que liderava el sector blau (falangistes) que anava quedant arraconat en favor dels sectors pròxims a l'Opus Dei encapçalats per Luis Carrero Blanco. El 1973 va ser nomenat ambaixador al Regne Unit, càrrec que va exercir fins a la mort de Franco. Ans al contrari d'altres dictadures, a l'Estat Espanyol, mai no va haver-hi una veritable desfranquització i quasi la totalitat dels alts responsables del règim dictatorial van poder continuar impertorbats la seva carrera sota la jove democràcia.

El 1975 va ser nomenat vicepresident i ministre de Governació (càrrec equivalent a l'actual ministre d'Interior) del govern de Carlos Arias Navarro, primer del règim franquista després de la mort del dictador. Poc després, el 1976, va pronunciar la frase «La calle es mía», després d'un incident en què van morir diverses persones pels trets de les forces de seguretat durant el desallotjament d'una concentració a la catedral de Vitòria.

En les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar amb l'eslògan "Vota Fraga. Fraga conviene"[5] El fracàs del govern d'Arias Navarro va dur al nomenament d'Adolfo Suárez com a nou president. Aquest va aconseguir aglutinar elements molt heterogenis, des de membres del règim de Franco partidaris d'una reforma profunda, fins a centristes que havien gaudit d'una relativa tolerància, al partit que va batejar Unión de Centro Democrático (UCD).

Fou un dels ponents de la Constitució Espanyola de 1978, junt amb els diputats Gabriel Cisneros (UCD), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats són conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució.

Cap de l'oposició (1982-1987) modifica

Fraga, que no trobava el seu encaix a la UCD, va fundar el partit conservador Alianza Popular (AP), que més tard es va anomenar Partido Popular (PP). El partit, que inicialment incloïa sobretot a polítics actius durant el règim de Franco, no va tenir gaire acceptació els primers anys d'existència, però va guanyar popularitat quan la Unió de Centre Democràtic (UCD), partit de centredreta que va guanyar les dues primeres eleccions democràtiques, es va desfer i molts dels seus membres van afiliar-se a AP. Alianza Popular, formant la Coalició Popular amb el Partido Demócrata Popular i el Partit Liberal, ambdues formacions procedents de la UCD,[6] va obtindre un 26% dels vots a les eleccions de 1982 i de 1986, el que va convertir a Fraga en cap de l'oposició.[7] Va ser elegit diputat per AP en les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986.

President de Galícia (1987-2005) modifica

El 1987, Fraga va cedir la presidència del PP a José María Aznar i va tornar a la seva terra natal, Galícia. Va guanyar les eleccions autonòmiques de 1989, passant a ser president de Galícia, càrrec que va mantenir fins a l'any 2005; escollit al congrés del PP gallec com a candidat del partit a les eleccions autonòmiques d'aquell any, va perdre la majoria absoluta per escàs marge.

Com a conseqüència del naufragi del petroler Prestige a prop de les costes gallegues a finals del 2002, Fraga va ser molt criticat per la seva actuació a la crisi, encara que pocs mesos després, el Partido Popular de Galicia guanyava les eleccions municipals a bona part de les poblacions costaneres que van ser afectades per la marea negra.

En les autonòmiques del 2005 no va obtenir la majoria absoluta. L'aliança entre el PSdG i el BNG va fer fora de la presidència de la Xunta de Galicia al PP després de 16 anys al poder.

Des de 2005 modifica

 
Trasllat del fèretre amb les despulles de l'anterior president de la Xunta.

Manuel Fraga Iribarne ocupà el lloc de senador del PP en representació de Galícia. El 2 de setembre de 2011 finalment anuncià la seva retirada de la política. Fraga va morir als 89 anys el 15 de gener de 2012 al seu domicili de Madrid, després d'una llarga malaltia.[8][9][10] El dia 17 rebé sepultura al cementiri de Perbes, al municipi de Miño (La Corunya) on també hi havia les despulles de la seva esposa. La multitudinària comitiva de l'enterrament fou escoltada per un cos de gaiters[11]


Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 539. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. «TN vespre» (Vídeo) p. minuts 16'35" a 19'20". TV3, 16-01-2012. [Consulta: 21 gener 2012]. «El 2007 afirmà "Ningú em pot acusar d'haver preés part en cap acte repressiu. Ningú!"»
  3. Guéguéniat, Pierre; Germain, Pierre; Métivier, Henri. Radionuclides in the oceans: inputs and inventories (en anglès). EDP Sciences, 1996, p.189. ISBN 2868832857. 
  4. de Haro García, Noemí. Grabadores Contra el Franquismo (en castellà). CSIC, 2010, p.62. ISBN 8400092538. 
  5. Els eslògans històrics, Diari Ara, 16 de desembre de 2015, pàgina. 7
  6. «Coalició Popular». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.
  7. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999 (en castellà). Madrid: LAMA, 1998, p. 641. ISBN 84-930048-0-4. 
  8. «Muere a los 89 años Manuel Fraga» (en castellà). El País, 15-01-2012. [Consulta: 15 gener 2012].
  9. «Fraga: campanada de mort». VilaWeb, 15-01-2012. [Consulta: 15 gener 2012].
  10. «Mor als 89 anys el president fundador del Partit Popular, Manuel Fraga». 324.cat, 15-01-2012. [Consulta: 15 gener 2012].
  11. «Fraga rep sepultura en un enterrament multitudinari». El Punt Avui, 18-01-2012, pàg. edició digital [Consulta: 20 gener 2012].



Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando Ignacio González Laxe
President de Galícia
 

2 de febrer de 19902 d'agost de 2005
Succeït per:
Emilio Pérez Touriño
Precedit per:
José García Hernández
Ministre de la Governació
 

19751976
Succeït per:
Rodolfo Martín Villa
Precedit per:
Jaime de Piniés Rubio
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
 

19731975
Succeït per:
Manuel Gómez Acebo y de Igartua
Precedit per:
Gabriel Arias-Salgado y de Cubas
Ministre d'Informació i Turisme
 

1962 – Desembre 1969
Succeït per:
Alfredo Sánchez Bella
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
-

 

President d'Alianza Popular

19791987
Succeït per:
Antonio Hernández Mancha
Precedit per:
President d'Aliança Popular
Antonio Hernández Mancha

 

President del PP

19891990
Succeït per:
José María Aznar López
Premis i fites
Precedit per:
Manuel de la Plaza Navarro
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 28

1962-2012
Succeït per:
Rodolfo Martín Villa