Manuel Seijas Lozano

polític i escriptor espanyol

Manuel Seijas Lozano (Almuñécar, 27 de desembre de 1800Madrid, 10 de desembre de 1868) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Infotaula de personaManuel Seijas Lozano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1800 Modifica el valor a Wikidata
Almuñécar (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de la Governació
28 de gener de 1847 – 28 de març de 1847
  Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
31 d'agost de 1849 – 19 d'octubre de 1849

20 d'octubre de 1849 – 29 de novembre de 1850
  Ministre d'Hisenda
29 de novembre de 1850 – 14 de gener de 1851
  Ministre de Gràcia i Justícia
12 d'octubre de 1856 – 15 d'octubre de 1857
  Ministre d'Ultramar
16 de setembre de 1864 – 21 de juny de 1865
Activitat
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de

Biografia modifica

Va estudiar dret a la Universitat de Granada i aviat es va dedicar a la política. Va guanyar un escó per la seva província natal a les legislatures de 1837 a 1838, de 1845 a 1854 i de 1863 a 1868 pel Partit Moderat; també fou president interí de les Corts Espanyoles del 16 al 19 de desembre de 1848.[1] Molt jove va ser designat Degà del Col·legi de la Cancelleria de Granada. Més tard fou designat a Madrid Fiscal del Tribunal Suprem, en 1839 fou catedràtic de filosofia del dret de l'Ateneu de Madrid i el 1840 i 1848 va presidir la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Nomenat el 1847 ministre de la Governació al Govern del duc de Sotomayor, i participà en la codificació del Codi Penal Espanyol de 1848. El 1850 passa a ser ministre de Foment i, l'any següent, i molt breument ministre d'Hisenda. Més endavant, el 1856, i al Govern Narváez, Manuel Seijas va ser ministre de Gracia i Justícia. Novament nomenat ministre de la Governació en 1857 va acabar la seva carrera política el 1864, a un altre Govern Narváez, en el qual va ocupar la cartera d'Ultramar. El1866 va presidir el Senat d'Espanya.[2][3]

Al marge de la seva activitat política, el 1852 fou escollit acadèmia de la Reial Acadèmia de la Història[4] i el 1857 ho fou de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques[5] La revolució de 1868 el va sorprendre sent magistrat de l'Audiència de Madrid, i va dimitir quan aquesta va triomfar.[6]

Obres modifica

  • Teoría de las instituciones judiciarias con proyectos formulados de códigos aplicables a España (1840-1842)
  • El régimen municipal de Castilla y el influjo que ha ejercido en las instituciones de este reino (1853)

Referències modifica

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro José Pidal y Carniado
Ministre de la Governació
 

(gener-març) 1847
Succeït per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Precedit per:
Juan Bravo Murillo
Trinidad Balboa
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques
 

(agost-octubre) 1849
1849-1850
Succeït per:
Trinidad Balboa
Saturnino Calderón Collantes
Precedit per:
Juan Bravo Murillo
Ministre d'Hisenda
 

1850-1851
Succeït per:
Juan Bravo Murillo
Precedit per:
Cirilo Álvarez Martínez
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1856-1857
Succeït per:
Fernando Álvarez Martínez
Precedit per:
Diego López Ballesteros
Ministre d'Ultramar
 

1864-1865
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
Premis i fites
Precedit per:
Ángel Casimiro Govantes
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 25

1852 - 1868
Succeït per:
Francisco de Cárdenas y Espejo
Precedit per:
'
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 3

1857-1868
Succeït per:
Lope Gisbert y García Tornel
Precedit per:
Lorenzo Arrazola García
Lorenzo Arrazola García
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1840
1848
Succeït per:
Pedro José Pidal y Carniado
Manuel Cortina y Arenzana