Mar de Cèlebes

regió de l'Oceà Pacífic

La mar de Cèlebes (Laut Sulawesi) es troba a la part occidental de l'oceà Pacífic. Es troba delimitat al nord per l'arxipèlag Sulu, amb el mar de Sulu i l'illa filipina de Mindanao; a l'est es troben les illes Sangi, al sud l'illa de Cèlebes i a l'oest la de Borneo. Ocupa una àrea de 280.000 km² i la seva profunditat màxima és de 6.200 metres.[1]

Infotaula de geografia físicaMar de Cèlebes
Imatge
TipusMar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Map
 3° N, 122° E / 3°N,122°E / 3; 122
Afluent
Dades i xifres
Profunditat6.200 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície280.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Pinisi dels buguis de Macassar navegant a la mar de Cèlebes

La frontera entre Cèlebes i el mar de Sulu es troba a la cresta Sibutu-Basilan. Els forts corrents oceànics, les trinxeres marines profundes i les muntanyes submarines, combinats amb illes volcàniques actives, donen lloc a característiques oceanogràfiques complexes. Al sud del cap Mangkalihat, el mar s'obre al sud-oest a través de l’estret de Macassar cap al mar de Java.

El mar de Cèlebes és un tros d'una antiga conca oceànica que es va formar fa 42 milions d'anys en un lloc allunyat de qualsevol massa terrestre. Fa 20 milions d'anys, el moviment de l'escorça terrestre havia traslladat la conca prou a prop dels volcans d'Indonèsia i Filipines per rebre les deixalles emeses.[2] Fa 10 milions d'anys, el mar de Cèlebes es va inundar de restes continentals, també de carbó, que es va vessar d'una muntanya jove en creixement a Borneo i la conca s'havia acoblat amb Euràsia.

Delimitació del límit de la Zona Econòmica Exclusiva modifica

El 23 de maig de 2013, el Govern de la República de les Filipines i el Govern de la República d'Indonèsia van signar un acord per establir la línia fronterera que delimita la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) superposada entre els dos països. S'ha acordat que el nord de la línia fronterera estarà sota la jurisdicció de les Filipines (anomenada mar de Mindanao) i Indonèsia al sud de la línia fronterera (anomenada mar de Cèlebes).[3][4][5]

Punt Latitud Longitud
1 3° 06' 41 N 119° 55' 34 E
2 3° 26' 36 N 121° 21′ 31 E
3 3° 48′ 58 N 122° 56′ 03 E
4 4° 57′ 42 N 124° 51′ 17 E
5 5° 02′ 48 N 125° 28' 20 E
6 6° 25′ 21 N 127° 11′ 42 E
7 6° 24′ 25 N 128° 39′ 02″ E
8 6° 24′ 20 N 129° 31' 31 E

Extensió modifica

L'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Cèlebes com una de les aigües de l’arxipèlag de les Índies Orientals. L'OHI defineix els seus límits de la següent manera:[6]

« Al nord. El límit sud del mar de Sulu [Des de Tagolo Point, per la costa oest de Mindanao fins a l'extrem sud-oest des d'allà fins a la costa nord de l'illa de Basilan (6° 45′ N, 122° 04′ E / 6.750°N,122.067°E / 6.750; 122.067), travessant aquesta illa fins a l'extrem sud, des d'allà una línia fins a l'illa de Bitinan (6° 04′ N, 121° 27′ E / 6.067°N,121.450°E / 6.067; 121.450) a l'extrem oriental de l'illa de Jolo, passant per Jolo fins a un punt llarg. 121°04'E a la seva costa sud, des d'allà a través de les illes Tapul i Lugus i al llarg de la costa nord de l'illa Tawi-Tawi fins a l'illa Bongao al seu extrem occidental (5° 01′ N, 119° 45′ E / 5.017°N,119.750°E / 5.017; 119.750), i des d'allà fins a Tanjong Labian, l'extrem nord-est de Borneo] i la costa sud-oest de Mindanao.

A l'est. Una línia des de Tinaca Point, el punt sud de Mindanao, fins al punt nord de Pulau Sangihe Besar (3° 45′ N, 125° 26′ E / 3.750°N,125.433°E / 3.750; 125.433) des d'allí a través del pulau-pulau Sangihe fins a Tanjung Puisan, l'extrem nord-est de Célebes [ Sulawesi ].

Al sud. La costa nord de Cèlebes entre tanjung Puisan i tanjung Binar (Rius del Cap) (1° 20′ N, 120° 52′ E / 1.333°N,120.867°E / 1.333; 120.867) i des d'allà una línia fins a Tanjung Mangkalihat a Borneo, el límit nord de l’estret de Macassar [una línia que uneix Tanjung Mangkalihat, Borneo (1° 02′ N, 118° 57′ E / 1.033°N,118.950°E / 1.033; 118.950) i tanjung Binar (Cape Rivers), Cèlebes (1° 20′ N, 120° 52′ E / 1.333°N,120.867°E / 1.333; 120.867)].

A l'oest. La costa est de Borneo entre Tanjung Mangkalihat i Tanjong Labian, el límit sud del mar de Sulu.

»

Vida marina modifica

 
Calamar del gènere Enoploteuthis del mar de Célebes

El mar de Célebes acull una gran varietat de peixos i criatures aquàtiques. L'entorn tropical i les càlides aigües clares li permeten albergar unes 580 de les 793 espècies de coralls que construeixen esculls del món, que creixen com a alguns dels esculls de corall més biodiversitats del món, i una impressionant varietat de vida marina, incloses les balenes, dofins, tortugues marines, manta, àguila, barracuda, istiofòrids i altres espècies d'esculls i pelàgics. La tonyina i la tonyina d'aleta groga també són abundants. A més de l'elevada abundància de peixos capturats al mar de Célebes, aquest mar també produeix altres productes aquàtics com el tang de mar.

 
Frontera sud del mar de Célebes. Platja de Kalasey a l'illa de Bunaken, al nord de Sulawesi
 
Mar de Célebes a la seva frontera nord. Zona costanera de Maitum, Sarangani

Importància comercial modifica

El mar de Célebes és una ruta marítima important per al comerç regional. El mar també és popular per al submarinisme i els creuers oceànics de luxe.

Geologia modifica

El mar de Célebes està sota una placa oceànica amb una estesa oceànica mitjana a la part central. Aquesta placa està subduïda al sud i al nord. En aquesta zona es van fer diverses prospeccions sísmiques i perforacions d'investigació per recollir informació geològica. La geologia del mar de Sulawesi ha estat descrita al Viquibook Geology of Indonesia.

Clima modifica

El clima dominant a la zona és el tropical. Entre la conca de Cèlebes i la fossa de les Filipines té lloc l'intercanvi d'aigua amb l'oceà Pacífic. A l'estiu, el monsó provoca l'intercanvi amb el mar de Java a través de l'estret de Macassar. A la mar de Cèlebes hi arriba paral·lelament a la costa de Mindanao el corrent oceànic de Mindanao.

Ecologia modifica

La mar de Cèlebes conté una variada flora i fauna, destacant la colònia de cetacis, ja que 26 de les 78 espècies de balena viuen en aquestes aigües. Entre la fauna també destaquen els coralls, les barracudes i les tortugues marines.

Pirates modifica

La mar de Cèlebes és coneguda per l'existència de pirates que ataquen els pesquers i fins i tot grans vaixells de càrrega. Les autoritats han posat tots els mitjans possibles per evitar-ho, de cara a protegir el turisme.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Celebes Sea | sea, Pacific Ocean | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 4 octubre 2022].
  2. C.Michael Hogan. 2011. Celebes Sea. Encyclopedia of Earth. Eds. P.Saundry & C.J.Cleveland. National Council for Science and the Environment. Washington DC
  3. «Agreement between the Government of the Republic of the Philippines and the Government of the Republic Indonesia concerning the delimitation of the Exclusive Economic Zone boundary». Official Gazette. Republic of the Philippines, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 2017-06-13. [Consulta: 17 juny 2014].
  4. Department of Foreign Affairs. «Q&A on the Philippine and Indonesian agreement on the Exclusive Economic Zone Boundary». Republic of the Philippines, 23-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-03. [Consulta: 17 juny 2014].
  5. «Philippines-Indonesia Exclusive Economic Zone Boundary» (png). Official Gazette. Republic of the Philippines. Arxivat de l'original el 2023-03-26. [Consulta: 17 juny 2014].
  6. «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. [Consulta: 29 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Cèlebes