«tiró» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «ànec».

Marc Tul·li Tiró (en llatí: Marcus Tullius Tiro) (Arpino, 103 aC — Puteoli, 4 aC) va ser un escriptor llatí. Esclau, secretari, amanuense i amic de l'escriptor i polític Ciceró,[1] després de la seva mort, n'obtingué la llibertat i va ser l'encarregat de compilar i publicar gran part dels seus discursos, assaigs i correspondència. Freqüentment, Ciceró esmenta Tiró en les seves cartes, ressaltant la gran ajuda que li proporciona en els seus treballs i estudis.[2] Segons Jeroni d'Estridó, després de l'assassinat de Ciceró, es retirà a una finca de Puteoli, on va morir a l'edat de noranta-nou anys.[3]

Infotaula de personaMarc Tul·li Tiró
Biografia
Naixementc. 103 aC Modifica el valor a Wikidata
Arpino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 aC Modifica el valor a Wikidata (98/99 anys)
Pozzuoli (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósecretari, escriptor, estenògraf Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Publicà Vita Ciceronis i el tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae.[1] La seva figura està vinculada a la invenció de la Notació Tironiana,[4] un sistema de taquigrafia que servia per transcriure els discursos de Ciceró, que més endavant, farien servir els monestirs de l'Europa Medieval, tot i que, autors com Quint Enni, el precediren en l'ús taquigràfic.[4]

Referències modifica