Marcel Camus

Marcel Camus
	;
Biografia
Naixement	(fr) Marcel Georges Gaston Camus ; 21 abril 1912 ; Chappes (França)
Mort	13 gener 1982 (69 anys); 13è districte de París (França)
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, guionista, realitzador
Activitat	1957 –
Família
Cònjuge	Marpessa Dawn

Marcel Camus (Chappes, 21 d'abril de 1912 - París, 13 de gener de 1982) va ser un director de cinema francès.

Biografia modifica

Camus era professor de pintura i escultura abans de treballar en el món del cinema com a ajudant de direcció dels realitzadors Luis Buñuel, Alexandre Astruc, André Barsacq, Daniel Gélin i Jacques Becker^[1].

Les seves obres modifica

Durant aquest període va fer la seva primera pel·lícula, el curtmetratge documental Renaissance Du Havre (1950). Com a molts cineastes francesos la primera oportunitat dels quals de dirigir un projecte els va arribar durant la postguerra, Camus va escollir el tema del sacrifici personal en el context de la guerra, encara que al contrari de la majoria dels seus col·legues, que van tractar la Segona Guerra Mundial d'una manera natural, Camus va prendre com a objectiu la guerra a Indoxina. Basada en una novel·la de Jean Hougron, Mort en fraude representa un poble atrapat entre dos fronts. La seva única possibilitat de supervivència inclou la destrucció d'una presa de la qual depèn.^[2].

Posteriorment, Camus s'embarca en tres pel·lícules en col·laboració amb l'escenarista Jacques Viot. La primera, Orfeu negre (1959), li porta fama internacional. Guanyadora de la Palma d'Or del Festival de Canes i l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de l'Acadèmia de Hollywood, aquesta exòtica adaptació moderna del mite grec, retrata Orfeu que coneix a Eurídice i viu la seva llegendària destinació durant el carnestoltes de Rio de Janeiro.^[3]

Filmografia parcial modifica

Realitzador modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

1973: La Porteuse de pain — sèrie de 13 episodis (director)
1973: Molière pour rire et pour pleurer – sèrie de sis episodis de 55 min (director)
1974: Les Faucheurs de marguerites — sèrie de set episides de 55 min (director)
1978: Ce diable d'homme — sèrie de sis episodis de 52 min (director)
1979: Le Roi qui vient du sud (sobre la novel·la de Heinrich Mann), sèrie dirigida per Heinz Schirk
1980: Les Amours du Mal-aimé (2 x 90 min) (director)

Participació en documentals modifica

1962: Cinépanorama, episodi del 3 de febrer de 1962, documental de televisió^[4]
1974: L'Histoire du cinéma français par ceux qui l'ont fait, documental de televisió

Referències modifica

↑ Desbois, 2010, p. 118.
↑ Le Monde, 1982.
↑ Kleinpaul, 2008.
↑ «Cinépanorama - Emission du 3 février 1962».

Bibliografia modifica

Rédaction O Globo «Volta às lojas a trilha histórica do filme 'Orfeu do Carnaval'». O Globo, 09-01-2012..
Laurent Desbois. «Orfeu Negro ou le malentendu de (Marcel) Camus - 1959». A: L'odyssée du cinéma brésilien, de l'Atlantide à la Cité de dieu (en francès). Éditions L'Harmattan, 2010, p. 265. .
Bianca Kleinpaul «Há 50 anos... Marcel Camus no Brasil para rodar 'Orfeu'». O Globo, 12-03-2008..
J. S. «D'Orfeu negro à la télévision». Le Monde, 15-01-1982..
Rédaction Le Monde «Mort du cinéaste Marcel Camus». Le Monde, 14-01-1982..
Odile van de Walle «...et le réalisme "populaire" de Marcel Camus». Le Monde, 15-01-1973..
Y. B. «Six nuits de carnaval pour le réalisateur Marcel Camus». Le Monde, 23-01-1959..

[FOOTNOTEDesbois2010118-1] Desbois, 2010, p. 118.

[FOOTNOTELe_Monde1982-2] Le Monde, 1982.

[FOOTNOTEKleinpaul2008-3] Kleinpaul, 2008.

[4] «Cinépanorama - Emission du 3 février 1962».

[1]

[2]

[3]

[4]

Biografia

Naixement	(fr) Marcel Georges Gaston Camus 21 abril 1912 Chappes (França)
Mort	13 gener 1982 (69 anys) 13è districte de París (França)
Sepultura	Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87




Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, guionista, realitzador
Activitat	1957 –
Família
Cònjuge	Marpessa Dawn