Mare Nostrum (pel·lícula de 1948)

Mare Nostrum
Fitxa
Direcció	Rafael Gil
Protagonistes	María Félix; Fernando Rey; Guillermo Marín; José Nieto; Eduardo Fajardo; Ángel de Andrés Miquel; Rafael Romero Marchent; Nerio Bernardi; Osvaldo Genazzani; José María Prada; Antonio Vilar; Juan Espantaleón; José Prada; Félix Fernández; José Franco Pumarega; Porfiria Sanchiz
Producció	Cesáreo González
Guió	Vicent Blasco Ibáñez
Música	Juan Quintero Muñoz
Fotografia	Alfredo Fraile
Muntatge	José Antonio Rojo
Vestuari	Enrique Alarcón
Productora	Suevia Films
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	21 desembre 1948
Idioma original	castellà
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	mar Mediterrània

Mare Nostrum és una pel·lícula de 1948 coproducida entre Espanya i Itàlia dirigida per Rafael Gil i protagonitzada per María Félix, Fernando Rey i Guillermo Marín.^[1] El títol és el nom en llatí per al Mar Mediterrani. Un mariner espanyol es barreja amb un grup d'espies alemanys en temps de la Segona Guerra Mundial.

És una adaptació de la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez, que ja havia estat portada al cinema en una pel·lícula muda de 1926.

Sinopsi modifica

Nàpols, 1939: Espies alemanys usen a la bella Freya (María Félix) com a esquer per a seduir al capità espanyol Ulises Ferragut i fer que el seu vaixell col·labori col·locant mines magnètiques al voltant dels ports britànics del Mediterrani, prometent-li que no afectaran els vaixells neutrals, però el vaixell on viatja el seu fill, Esteban, és enfonsat quan passa per Malta.

A partir d'aquest instant Ulises posarà el seu vaixell al servei dels aliats. Quan es gira la truita de la guerra i les tropes aliades desembarquen a Itàlia Ulises els acompanya i reconeix al cap dels espies nazis, i fa que el detinguin.

Els alemanys el consideren un traïdor i ordenen que sigui assassinat, Freya es penedeix i intenta avisar-lo, però Ulisses no pot perdonar-la. Finalment Freya és detinguda, jutjada, considerada culpable d'espionatge i executada.

Repartiment modifica

María Félix - Freyra
Fernando Rey - Ulises / Capità Ferragut
Guillermo Marín - Von Kramer / Comte Gavelin
José Nieto - Kurt
Juan Espantaleón - Tío Caragón
Porfiria Sanchíz - Doctora Fedelman
Eduardo Fajardo - Capità
Ángel de Andrés - Toni
Rafael Romero Marchent - Esteban
Nerio Bernardi - Enrico De Paoli
Osvaldo Genazzani - John
Arturo Marín - Cap tribunal militar
Félix Fernández - recepcionista de hotel
José Franco - Maitre
José Prada - membre del tribunal
Manuel Aguilera - Telegrafista
Santiago Rivero - Capità
Antonio Vilar
Teresa Arcos
Francisco Bernal

Context històric modifica

La novel·la original i la pel·lícula muda de 1926 estaven ambientades en la Primera Guerra Mundial, però en aquesta versió es canvia a la Segona Guerra Mundial.^[2]

La pel·lícula és una metàfora política en la qual Ulises és una personificació de l'Espanya franquista, primer seduït per les potències de l'eix, personificades en Freya (en la pel·lícula es diu que és mig italiana mig alemanya) i després inclinada cap als aliats.^[3] S'inscriu dins de la política d'obertura, sent destacable que l'any de la seva estrena, 1948, també es va obrir la frontera amb França.