Maria Antònia de Baviera
Maria Antònia Walpurgis de Baviera (Múnic, 18 de juliol de 1724-Dresden, 23 d'abril de 1780) fou una mecenes, compositora, pintora i escriptora alemanya.
  | |
| Nom original | (de) Maria Antonia von Bayern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Maria Antonia Walpurgis Symphorosa von Bayern 18 juliol 1724 Múnic |
| Mort | 23 abril 1780 (55 anys) Dresden |
| Sepultura | Catedral de Hofkirche |
| Electriu de Baviera | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Dresden (1747–1780) Múnic (1739–1747) |
| Ocupació | compositora, escriptora, clavicembalista, pintora, cantant d'òpera, llibretista, pianista |
| Activitat | 1739 – 1780 |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Clavicèmbal i veu |
| Altres | |
| Títol | Duquessa Duquessa |
| Dinastia | Casa de Wittelsbach |
| Cònjuge | Frederic Cristià I de Saxònia |
| Fills | Federico Augusto Antonio Clemente Maximiliano María Carlos |
| Pares | Carles VII Maria Amàlia d'Àustria |
| Germans | Maria Josepa de Baviera, Marie-Anne de Bavière, Teresa Benedicta de Baviera, Franz Ludwig von Holnstein i Maximilià III Josep de Baviera |
Premis  Dama Gran Creu de l'Orde de Santa Caterina (Imperi Rus) Dama de l'Ordre de la Creu Estrellada (S.I.R.G.). | |
   | |
Filla del príncep elector Carles Albert I de Baviera i de Maria Amàlia d'Àustria, filla petita de l'emperador Josep I.
Matrimoni i fills modifica
El 20 de juny de 1747 s'escau el seu casament a Dresden amb el seu cosí germà, que posteriorment seria príncep electe de Saxònia, Frederic Cristià, que morí 10 setmanes després d'accedir al tron, el 17 de desembre de 1763. Tingueren aquests fills:
- Bebè (Dresden, 9 de juny de 1748, mort després del part).
- Frederic August III o I, nascut Joseph Maria Anton Johann Nepumuk Aloys Xaver (Dresden, 23 de desembre de 1750-ibíd., 5 de maig de 1827), príncep electe i posteriorment rei de Saxònia, gran duc de Varsòvia.
- Carl Maximilian Maria Anton Johann Nepomuk Aloys Franz Xaver Januar (Dresden, 24 de setembre de 1752-ibíd., 8 de setembre de 1781), príncep de Saxònia.
- Joseph Maria Ludwig Johann Nepomuk Aloys Gonzaga Franz Xaver Januar Anton de Padua Polycarp (Dresden, 26 de gener de 1752-ibíd., 25 de març de 1781), príncep de Saxònia.
- Antoni I de Saxònia, nascut Anton Clemens Theodor Maria Joseph Johann Evangelista Johann Nepomuk Franz Xaver Aloys Januar (Dresden, 27 de desembre de 1755-Pillnitz, 6 de juny de 1836), Regne de Saxònia.
- Maria Amàlia Anna de Saxònia (Maria Amalie Anna Josephina Antonia Justina Augusta Xaveria Aloysia Johanna Nepomucena Magdalena Walpurgis Catharina) (Dresden, 26 de setembre de 1757-Neuburg an der Donau, 28 d'abril de 1813), princesa de Saxònia, casada amb Karl III August Christian (Düsseldorf, 29 d'octubre de 1746 - Mannheim, 1 d'abril de 1795), duc del Palatinat Birkenfeld-Zweibrücken.
- Maximilià de Saxònia (Maximilian Maria Joseph Anton Johann Baptist Joh. Evangelista Ignaz Augustin Xaver Aloys Johann Nepomuk Januar Hermenegild Agnellus Paschalis, Dresde, 13 d'abril de 1759-ibíd. 3 de gener de 1838), príncep de Saxònia, casat amb Carolina Maria Teresa Josefina de Borbó (Parma, 22 de novembre de 1770-Dresden, 1 de març de 1804), princesa d'Espanya i Parma.
- Therese Maria Josephina Magdalena Anna Antonia Walpurgis Ignatia Xaveria Augusta Alysia Fortunata (Múnic, 27 de febrer de 1761-Dresden, 26 de novembre de 1820), princesa de Saxònia.
- Bebè (1762, nascut mort).
Vida pública modifica
Utilitzava el pseudònim ETPA (Ermelinda Talea Pastorella Arkadia) com a nom secret de membre de l'Acadèmia Romana dels Àrcades.
Maria Antònia Walpurgis fou deixebla dels compositors Giovanni Battista Ferrandini, Nicola Porpora i Johann Adolph Hasse. Patrocinà científics i artistes, com per exemple la família de pintors Mengs i el director d'orquestra Johann Gottlieb Naumann. Entre els seus set fills, el que després seria el rei Frederic August El Just, nascut el 23 de desembre de 1750. El 1759 va haver de fugir dels prussians a Praga i Múnic.
També fou una emprenedora: el 1763 invertí en una fàbrica tèxtil i fou propietària des del 1766 de la Bayrische Brauhaus (cerveseria bavaresa) a Dresden. Fou membre de l'Orde de les Esclaves de la Virtut, que és amb l'hàbit amb què l'enterraren. Al final de la seva vida escriví el tractat De la fortificació de l'ànima contra els horrors de la mort.
Obra modifica
- Operística:
- Il trionfo della fedeltá, sota l'assistència de Hasse i Metastasio, estrenà a Dresden l'estiu de 1754, imprès al taller de Bernhard Christoph Breitkopf el mateix any.
- Talestris, reina de les amazones* (música de Ferrandini), estrena el 1763, impressió: 1765.
- Altres treballs:
Distincions honorífiques modifica
Dama Gran Creu de l'Orde de Santa Caterina (Imperi rus).
Dama de l'Orde de la Creu Estrellada (SIRG).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Antònia de Baviera |