Maria Elena Maseras i Ribera
Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 25 de maig de 1853[1] - Maó, 4 de desembre de 1905)[2] fou una metgessa i pedagoga catalana, primera dona de tot l’Estat que va accedir a la universitat,[3] matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el curs 1872-73.[4][5][6]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1853  Vila-seca (Tarragonès) |
| Mort | 4 desembre 1905 (52 anys) Maó (Menorca) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Primera dona a l'estat espanyol que es va matricular en estudis de Medicina |
| Activitat | |
| Ocupació | Medicina |
Biografia modifica
Filla de Miquel Maseras i Gasó, veterinari natural de Mont-roig del Camp, i de Francesca Ribera i Gil, d'Ulldecona. Cursà el batxillerat a l'Institut de Tarragona i decidí estudiar Medicina. Va haver de demanar un permís especial del rei Amadeu I per fer els estudis de Segon Ensenyament i continuar després a la Universitat, que li fou concedit per mitjà d'una Reial Ordre de 2 de setembre de 1871. Maseras s'examinà en dues convocatòries seguides, juny i setembre, de totes les matèries de batxillerat i al cap d'un any d'haver cursat la petició al rei es pogué matricular a la universitat.[7][6]
El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina.
Acabà els estudis l'any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina. El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, s'examinà el 25 d'octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que s'arribés a doctorar, a diferència de Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí, que foren les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882.[3]
Desanimada per les dificultats burocràtiques, es dedicà a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Vilassar i després a Maó, on morí l'any 1905 a causa d'una patologia cardíaca a l'edat de 52 anys.[2]
Premis i reconeixements modifica
- L'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili atorga el premi Maria Helena Maseras amb l'objectiu de “promoure la incorporació de la perspectiva i els estudis de gènere en la docència i en la recerca, i així eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en tots els estaments i funcions de la comunitat universitària”.[8]
- Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l'Eixample de Barcelona, al carrer de Rosselló, porta el seu nom.
- Un nou Centre d'Estudis Vila-secans portarà el seu nom: Centre d'Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras.[9][10]
Referències modifica
- ↑ «Llibres Parroquials de Vila-seca.Llibre IX de baptismes.Pàg.41.Imatge 46». A.H.A.T., 25-05-1853. [Consulta: 25 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Maria Elena Maseras Ribera». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 3,0 3,1 ub. «Elena Maseras, la primera metgessa de l’Estat - Universitat de Barcelona». [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Dones científiques, Generalitat de Catalunya
- ↑ «Elena Maseras i Ribera». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Pérez Prió, Emili «Les tres primeres metgesses catalanes». D'ací i d'allà, Vol. 04, Núm. 12, desembre 1919, pàg. 1118-1120.
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910. Madrid: Narcea, 1996, pàg. 63. ISBN 84-277-1159-X.
- ↑ «Premi a la recerca en estudis de dones i gènere. Universitat Rovira i Virgili.». Universitat Rovira i Virgili.
- ↑ «La metgessa Maseras dona nom al nou Centre d'Estudis». El Punt Avui, 18-01-2016 [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ Cabré, Jordi «Maseras, la doctora que se hartó de esperar». Diari de Tarragona, 12-07-2020.