Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

reina d'Etrúria i duquessa sobirana de Lucca

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.

Infotaula de personaMaria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Maria Luisa Josefina Antonieta Vicenta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1782 Modifica el valor a Wikidata
Real Sitio de San Ildefonso (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1824 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Roma (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregent Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolInfanta d'Espanya
Reina consort
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís I d'Etrúria (1795–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles II de Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles IV d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Amàlia de Borbó, Maria Isabel de Borbó, Carlota Joaquima de Borbó, Ferran VII d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Francesc de Paula de Borbó i Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Nascuda a La Granja de San Ildefonso el dia 6 de juliol de l'any 1782, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, llavors ostentaven el títol de prínceps d'Astúries.[1] Maria Lluïsa era neta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia mentre que per via paterna ho era del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França.

Maria Lluïsa fou germana de:

Núpcies i descendents modifica

Per tal d'enfortir els llaços entre les diverses branques de la família,[2] Maria Lluïsa contragué matrimoni al Palau d'Aranjuez el 25 d'agost de l'any 1795 amb el seu cosí, el príncep hereu Lluís de Parma. La parella s'instal·là a Parma i tingueren dos fills:[1]

Exili de Parma modifica

 
Moneda de 10 lires de 1803 amb l'efígie de Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill Carles de Parma.

L'any 1801 Napoleó Bonaparte ocupà el territori del ducat de Parma, i immediatament assignà als ducs de Parma el territori del regne d'Etrúria format sobre l'antic Gran Ducat de Toscana. La compensació territorial es feu en tant que la família Borbó d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment.

El regne d'Etrúria tingué una efímera vida i l'any 1807 aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any 1803, el rei Lluís I d'Etrúria, marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es feu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutelats per França. Maria Lluïsa restituí l'absolutisme l'any 1807 i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.

L'any 1807 la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de Madrid, i en una Cort profundament dividida a principis del segle xix la infanta feu costat als partidaris del seu pare, el rei Carles IV d'Espanya, en contra del partit que donava suport al seu germà, el futur rei Ferran VII d'Espanya. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès Joachim Murat. Intentà pressionar al seu pare i a Napoleó Bonaparte per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de Portugal. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels fets de Baiona pels quals França obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les Corts de Cadis com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.

El Congrés de Viena creà el ducat de Lucca pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any 1817 se li reconegué la potestat d'heretar el ducat de Parma de nou a la mort de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, vídua de Napoleó.[2]

La infanta morí el 13 de març de l'any 1824 a la ciutat de Roma,[1] víctima de càncer, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.

Va ser beatificada per Pius IX el 1876.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Borbón, María Luisa de (1782-1824, infanta de España)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 29 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 Pérez Samper, María de los Ángeles. «María Luisa Josefina Antonieta de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 agost 2021].


Precedit per:
Lluís I d'Etrúria
Regent d'Etrúria
en nom de Lluís II d'Etrúria

1803-1807
Succeït per:
integració al
Primer Imperi Francès
Precedit per:
nova creació
Duquessa de Lucca
1814-1824
Succeït per:
Carles I de Lucca
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma