Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria
Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria (castellà: María de las Mercedes de Borbón) (Madrid, 11 de setembre de 1880 - Madrid, 17 d'octubre de 1904) va ser infanta d'Espanya i princesa d'Astúries.
  | |
| Nom original | (es) María de las Mercedes de Borbón |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 setembre 1880 Madrid |
| Mort | 17 octubre 1904 (24 anys) Madrid |
| Causa de mort | Trastorn puerperal |
| Sepultura | Panteó d'Infants |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Altres | |
| Títol | Infanta d'Espanya Princesa consort d'Astúries |
| Família | Casa de Borbó a Espanya |
| Cònjuge | Carles de Borbó-Dues Sicílies (1901–) |
| Fills | Alfons de Borbó-Dues Sicílies, Ferran de Borbó-Dues Sicílies i Borbó, Isabel Alfonsa de Borbó-Dues Sicílies |
| Pares | Alfons XII d'Espanya i Maria Cristina d'Àustria |
| Germans | Maria Teresa de Borbón i Alfons XIII d'Espanya |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Filla primogènita del rei Alfons XII d'Espanya i de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.[1] Va ser princesa d'Astúries des del seu naixement i fins a la seva mort, primer com a hereva del seu pare el rei Alfons XII d'Espanya i després per ser-ho del seu germà el rei Alfons XIII d'Espanya.[2]
Es casà el 1901 amb el príncep Carles de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué tres fills:
- Alfons (Madrid, 1901-1964). Duc de Calàbria.
- Ferran (Marid, 1903-1905).
- Isabel (Madrid, 1904-1985). Casada amb el comte Jan Zamosyki.
Va morir a causa de complicacions en el part de la seva filla Isabel. La seva mort prematura ocasionà el segon casament del seu espòs amb la princesa Lluïsa d'Orleans el 1908.[1]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «María de las Mercedes de Borbón y Austria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 desembre 2023].
- ↑ Ventura i Esturgo, Maria «Los príncipes de Asturias». Hidalguía, núm. 235, 1992, pàg. 811.