Maria del Pilar Maspons i Labrós
Maria del Pilar Maspons i Labrós, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907),[1] fou una escriptora i folklorista catalana, germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós i cunyada de Francesc Pelagi Briz. Col·laborà, en prosa i en vers, amb Lo Gai Saber, La Renaixença, La Veu del Montserrat, Calendari Català, La Llumanera de Nova York i altres revistes.[2]
.jpg) Maria de Bell-lloc (1879)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Maria del Pilar Maspons i Labrós 4 desembre 1841 Barcelona |
| Mort | 31 gener 1907 (65 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Gènere | Poesia i novel·la |
| Nom de ploma | Maria de Bell-Iloc |
| Família | |
| Germans | Francesc de Sales Maspons i Labrós i Marià Maspons i Labrós |
| Parents | Francesc Pelagi Briz i Fernández (cunyat) |
Biografia modifica
Maria del Pilar Constància Bàrbara Maspons i Labrós fou filla de Francesc Maspons i Llongueras i de Maria Isabel Labrós Ferrer.[3] Va ser una escriptora de la Renaixença catalana, amb una gran activitat entre 1865 i 1882.[4] Influïda per les tendències d'aquest moviment, per un romanticisme de caràcter medieval, patriòtic i tradicionalista, va triar el pseudònim de Maria de Bell-lloch per signar algunes de les seves obres. Es va donar a conèixer com a poeta i va publicar en nombroses revistes de l'època. Fou també una de les primeres dones folkloristes, que va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions etnogràfiques que després va recrear i editar. I, sobretot, Pilar Maspons fou la primera autora documentada que va publicar una novel·la en la literatura catalana contemporània, Vigatans i botiflers (oferta en fascicles entre 1878-1879), ambientada durant la Guerra de Successió (1705-1714), la qual va significar la pèrdua de les llibertats polítiques i culturals de Catalunya.[5]
Obra modifica
- Salabrugas, poesias catalanas (1874)
- Narracions y llegendas (1875)
- Vigatans y botiflers, novela histórica (1878)
- Llegendas catalanas (1881)
- Costums i tradicions del Vallès (1882)[6]
- Elisabeth de Mur (1924)
Premis[7] modifica
- Primer accèssit al gessamí d'argent a Lleida el 1869.
- Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1875, per Narracions i llegendes.
- Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1880, per Montseny.
- Premi als Jocs Florals de Granollers el 1882, per Costums i tradicions del Vallès.
Referències modifica
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer de Maria de Bell-lloc». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 4 desembre 2014].
- ↑ «Maria del Pilar Maspons i Labrós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1841, número de registre 652.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Maria del Pilar Maspons Labrós». [Consulta: 4 desembre 2014].
- ↑ Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
- ↑ Les llegendes en el paisatge de Maria de Bell-lloc. Bigues i Riells: Fundació Privada de Bigues i Riells, D.L. 2007, p. 93.
- ↑ Bell-Lloc, Maria de. Vigatans i botiflers. Barcelona: Barcanova, 1992, p. 315. ISBN 8475336515.
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre Maria del Pilar Maspons i Labrós a Viquitexts, la biblioteca lliure. |