Mario Alinei
Mario Alinei (Torí, 10 d'agost de 1926 - Impruneta, 8 d'agost de 2018),[1] fou un lingüista italià, professor emèrit de la Universitat d'Utrecht. Va ser president de l'Atlas Linguarum Europae (UNESCO) i fundador dels Quaderni di semantica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1926  Torí (Itàlia) |
| Mort | 8 agost 2018 (91 anys) Impruneta (Itàlia) |
| Catedràtic | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística |
| Lloc de treball | Utrecht |
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Utrecht (1968–1987), emèrit |
Fou un dels principals detractors, amb Colin Renfrew, del model invasionista indoeuropeu, enfront el qual proposà una alternativa: la Teoria de la Continuïtat Paleolítica.
Fou també especialista de llengua etrusca i defensà l'existència d'una relació entre aquesta llengua i l'hongarès.
La « Teoria de la Continuïtat Paleolítica » modifica
Mario Alinei destrià una sèrie de debilitats en el model invasionista, sobretot l'absència de proves arqueològiques determinants,[2][3] la dependència ideològica[4] i el fet que aquest model seria únic al món. Partint d'aquestes debilitats, establí, com també ho va fer Renfrew,[3] la seva invalidesa i a partir d'aquí la necessitat de cercar una alternativa.
Controvertida en els cercles universitaris, la Teoria de la Continuïtat Paleolítica, de la qual és autor, suggereix una diferenciació lingüística entre les llengües d'Europa no posterior, sinó més aviat anterior, al neolític. Arriba a posar implícitament en dubte l'existència, o en tot cas la importància, d'una família de llengües indoeuropees afirmant que: «Més important és el fet que Renfrew ha demostrat que els termes neolítics comuns a nombroses llengües indoeuropees poden ser considerats com a préstecs.»[2]
Suggereix igualment que la diferenciació entre les llengües d'Europa va tenir lloc en el mesolític.
Enllaços externs modifica
- Lloc de la PCT: amb nombrosos articles d'Alinei accessibles.
Notes i referències modifica
- ↑ Na marcha do Prof. Mario Alinei (1926-2018), IDG, accés al 13 Agost, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Alinei, M. 1997, « Toward an Invasionless Model of Indoeuropean Origins : The Continuity Theory », Papers from the EEA Third Annual Meeting at Ravenna 1997 - Vol. I Pre-and Protohistory – Edited by M. Pearce and M. Tosi, BAR International Series 717, pp. 31-33.
- ↑ 3,0 3,1 Renfrew, Colin. Flammarion. L'énigme indo-européenne (en francès), 1990. ISBN 2082111857.
- ↑ Jean-Paul Demoule « Destin et usages des Indo-Européens », in Mauvais temps, n° 5, juillet 1999, Syllepse.
Fonts modifica
- ((anglès)) Mario Alinei, Toward any Invasionless Model of Indoeuropean Origins : The Continuity Theory, Papers from the EEA Third Annual Meeting at Ravenna 1997 - Vol. I Pre-and Protohistory – Edited by M. Pearce and M. Tosi, 1997, BAR Internacional Series 717, pàg. 31-33.
- ((italià)) Mario Alinei, Origini delle lingue de Europa, Bolonya, éd. Ell Mulino, 1996-2000, (2 volums).
- ((anglès)) Mario Alinei, « Towards a Generalized Continuity Model for Uralic and Indo-European Languages » in The Roots of Peoples and Languages of Northern Eurasia IV, Oulu 18.8-20.8.2000,edited by Kyösti Julku, Societas Historiae Fenno-Ugricae, Oulu 2002, pàg. 9-33.
- ((francès)) Jean-Paul Demoule, « Destin et usages des Indo-Européens » in Mauvais temps, no 5, juliol 1999, Syllepse.
- Renfrew, Colin. Flammarion. L'énigme indo-européenne (en francès), 1990. ISBN 2082111857.