Vittoria Maria Schiaparelli Berenson, més coneguda com a Marisa Berenson (Nova York, 15 de febrer de 1947), és una model i actriu estatunidenca.[1]

Infotaula de personaMarisa Berenson

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Vittoria Marisa Schiaparelli Berenson Modifica el valor a Wikidata
15 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHeathfield School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema, model, model de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Família
PareRobert L. Berenson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBerry Berenson Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmarisaberenson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001943 Allocine: 54 Allmovie: p5566 TCM: 14304 TV.com: people/marisa-berenson IBDB: 81244 TMDB.org: 31071
Musicbrainz: fde52782-062d-4ba6-af49-ec1560db5bf1 Discogs: 1019710 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

És de família il·lustre. La seva mare era la comtessa Gogo Schiaparelli, el seu pare era un diplomàtic reconvertit en navilier, la seva àvia materna va ser la dissenyadora Elsa Schiaparelli, i el famós crític d'art Bernard Berenson era oncle besavi seu. La seva germana Berinthia (Berry Berenson) es va dedicar a la fotografia i va aconseguir una certa notorietat per ser l'esposa de l'actor Anthony Perkins; va morir en els atacs de l'11 de setembre com a passatgera del vol 11 d'American Airlines.

Berenson no és el cognom real de la dinastia; els avantpassats paterns de l'actriu realment es deien Valvrojenski i descendien de jueus lituans.

Marisa Berenson va saltar a la fama com a model publicitària a principis de la dècada de 1960, i arribà a ser una de les millor pagades de l'època (segons va explicar al diari The New York Times). Va protagonitzar una portada de Vogue (juliol de 1970), revista en les pàgines de la qual va aparèixer múltiples vegades i en la qual col·laborava la seva germana Berry com a fotògrafa. El 1975, Marisa va ser la portada d'un número del setmanari Time.

Aquells anys, la seva intensa vida nocturna (amb parades freqüents en la discoteca Studio 54) va motivar que fos anomenada per Yves Saint Laurent «la noia dels anys 70».

Encara que la seva carrera com a actriu no ha estat gaire regular, ha participat en diversos films de renom des dels anys 70, com Mort a Venècia de Luchino Visconti, l'oscarizada pel·lícula musical Cabaret de Bob Fosse (per la qual va ser nominada als Globus d'Or i el BAFTA britànic), Barry Lyndon de Stanley Kubrick i la comèdia S.O.B. de Blake Edwards.

També va participar en diversos films més comercials, com la comèdia Casanova & Co. de 1977 (al costat de Tony Curtis), la pel·lícula de terror Killer Fish de 1979 (amb Lee Majors i Karen Black), i The Secret Diary of Sigmund Freud (amb Bud Cort, Klaus Kinski i Carroll Baker).

El 1990, va tenir un petit paper en el film de Clint Eastwood Caçador blanc, cor negre, i el 2004 va participar en People, comèdia ambientada a Eivissa que va incloure un elenc internacional: Rupert Everett, Ornella Muti, Lambert Wilson, Rossy de Palma

Al costat de diverses produccions del cinema europeu, ha gravat diversos telefilmes i sèries, i ja el 1978 va aparèixer en The Muppets.

A causa de la seva bellesa i esvelt port, i també pel seu gust pel bon vestir, Marisa Berenson és un referent del món de la moda i una VIP vista amb freqüència en desfilades, actes socials, etc.

Vida privada modifica

Va tenir dos breus matrimonis, tots dos finalitzats en divorci, si bé va tenir una filla del primer, anomenada Starlite Melody.

Filmografia modifica

Filmografia:[2]

Cinema modifica

Televisió modifica

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «Biografia de Marisa Berenson». The New York Times.
  2. «Filmografia de Marisa Berenson». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marisa Berenson