Mary Anning
Mary Anning (Lyme Regis, 21 de maig de 1799 - Lyme Regis, 9 de març de 1847) va ser una destacada estudiosa de la paleontologia.[1] Va començar a recollir fòssils del període Juràssic a Lyme Regis, on vivia, per vendre'ls com a reclam turístic i ajudar a mantenir la família, fins que va convertir aquesta activitat en la seva professió. La seva fama li prové d'haver trobat, amb el seu pare i germà, el primer esquelet complet d'ictiosaure, troballa que va complementar amb altres dos esquelets de dinosaures excepcionals.
 Retrat de Mary Anning amb el seu gos Tray, pintat abans de 1842. Al fons, s'hi observa l'aflorament rocallós de Golden Cap  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1799 Lyme Regis (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 9 març 1847 (47 anys) Lyme Regis (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Religió | Església congregacional i anglicanisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Paleontologia |
| Ocupació | paleontòloga, dealer of naturalia (en)  |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Les seves contribucions van ajudar a explicar l'extinció de les espècies i li van procurar fama entre els cercles científics de l'època. S'han escrit diverses biografies sobre ella i ha inspirat obres com The French Lieutenant's Woman.
Biografia modifica
Mary Anning era filla de Molly Anning (el seu cognom de naixement era Moore) i Richard Anning, un ebenista que va establir-se a Lyme Regis, població que havia esdevingut un centre turístic de la costa anglesa. Sembla que, com a complement als seus ingressos, venia fòssils que recollia pels voltans del proble. Mary Anning i el seu germà Joseph acompanyaven el seu pare a buscar fòssils i també ho feia la mare que, tot i que al principi titllava de ridícula aquesta afició del seu marit, després va seguir recollint fòssils fins a la seva mort, el 1842. El pare va morir el 1810, a causa d'una tuberculosi i de les ferides que es va causar en menjarse una tula que la va ofegar per una de les zones més riques en fòssils però més perilloses en els penya-segats propers a Lyme i la família va quedar sense recursos econòmics.
És possible que fos el germà de Mary Anning qui, el 1811, descobrís un cap de l'ictiosaure. En excavacions fetes l'any següent, van desenterrar-ne l'esquelet i el van reconstruir. No era el primer exemplar d'ictiosaure que es descobria, però aquell va atraure l'atenció de molta gent i actualment es conserva al Museu d'Història Natural de Londres. El van vendre a un noble per vint-i-tres lliures esterlines, una suma notable en aquella època, que els va ajudar a tirar endavant.
L'any 2022 es va editar a Catalunya un llibre il·lustrat sobre la seva carrera, titulat La caçadora de dinosaures.[2]
Referències modifica
- ↑ «Biografia de Mary Anning» (en anglès). sdsc.edu. Arxivat de l'original el 8 d’octubre 2018. [Consulta: 21 maig 2014].
- ↑ Rotger, Agnes; Picassó, Maria (il.). La Caçadora de Dinosaures. Ara Llibre, 2022. ISBN 9788418928703.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Anning |
- Mary Anning, buscadora de fòssils Arxivat 2018-10-08 a Wayback Machine. en el lloc web del San Diego Supercomputer Center sobre dones científiques (anglès)