Viquipèdia

Max Jacob

Poeta i assaigista

Max Jacob (Quimper, Bretanya, 12 de juliol de 1876 - camp d'internament de Drancy, 5 de març de 1944), escriptor, poeta, dramaturg, pintor i crític francès de principis del segle xx, company d'Apollinaire i Picasso; la senzillesa i la profusió del seu vers lliure forma part de la poesia francesa en l'art modern.[1] El seu treball com a escriptor i assagista és l'origen d'un moviment literari que no nega la seva herència simbolista, l'escola de Rochefort.[2]

Infotaula de personaMax Jacob

Max Jacob fotografiat per Carl van Vechten (1934) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Max Jacob Alexandre Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1876 Modifica el valor a Wikidata
Kemper (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1944 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Camp d'internament de Drancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBroncopneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Benoît-sur-Loire (1949–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatfrancesa
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalllicenciat en dret, especialitzat en dret marítim
FormacióEscola Colonial
Facultat de Dret de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, crítica literària, arts visuals i traducció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor, poeta, dramaturg i pintor
Activitat1898 Modifica el valor a Wikidata –
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Movimentsurrealisme
AlumnesPierre de Belay Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMorven le Gaëlique
Léon David Modifica el valor a Wikidata
Obra
1916: Le Cornet à dés
1921: Le Laboratoire central
1923: Filibuth ou la Montre en or.
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 48b119ed-5d2f-4e84-93dc-c52746d0d42d Discogs: 1308308 IMSLP: Category:Jacob,_Max Goodreads author: 39344 Find a Grave: 10067178 Modifica el valor a Wikidata

Creador d'una «literatura cubista»[3] en què l'humor, és «l'únic alliberament possible d'un món ridícul i tràgic»,[4] la metonímia, l'al·literació, els jocs de paraules, l'al·lusió i els punts suspensius són molt usats en els seus escrits.[5] Max Jacob il·lustra un art poètic en què «l'art ingenu»[1] tendeix a desaparèixer abans de la revelació mística. Va discutir disciplines i diferents gèneres; esdevingué pintor, llibretista i lletrista.[6][7][8]

Nascut el 1876 a Quimper[9] en una família jueva no practicant, Max Jacob es va convertir al catolicisme l'any 1915 després de tenir diverses visions, sense deixar de portar l'avantguarda de Montmartre i de Montparnasse. El seu origen jueu li va fer valer, sis mesos abans de l'alliberament de París, una detenció per ser deportat a Auschwitz. Internat per la gendarmeria francesa al camp de Drancy, on va morir el 5 de març de 1944.

Biografia modifica

Max Jacob va néixer al 14 de la rue du Parc a Quimper, a l'entresòl d'un cafè fent cantonada amb la rue Saint François, en una família jueva no practicant.[10] El seu avi patern, Samuel Alexander, un venedor ambulant, va néixer a Sarre, en una família de comerciants de cavalls que van emigrar a l'edat de tretze anys i s'assentaren el 1858 a Quimper.[11] El pare de Max Jacob va treballar com a kemener, és a dir, com a sastre. Els productes anaven destinats al comerç bretó i burgés de Quimper. L'any 1871 l'esposa d'Alexandre,[12] una parisenca, Prudence Jacob,[10] treballava a la companyia del seu pare, al capdavant d'un equip de brodadores, tennerienou neud, que treballaven des de casa. Jacob tenia fàbriques de roba a An Oriant i va ser sota aquesta marca de l'empresa Alexandre que va desenvolupar la seva notorietat. Prudence Jacob dona el seu cognom als seus tres fills, Gaston Jacob, Max Jacob i Jacques Jacob. Samuel Alexandre, el pare de Max, i el seu fill (Max) canvien el seu nom a l'estat civil el 16 de juliol de 1888 i adopten oficialment el Jacob pels quals són coneguts pels seus clients. «Jacob» és, com molts noms bíblics, un nom típic de la Cornualla bretona. Max Jacob Alexandre tenia dotze anys quan es convertí en Max Jacob.

Després de passar la seva infància a Quimper, Bretanya, es va inscriure a l'Escola Colonial de París, que va abandonar el 1897 per a dedicar-se a una carrera artística i seguir els cubistes que es van instal·lar a Montmartre, París. Va ser un dels primers amics que Pablo Picasso va tenir a París. Es van conèixer en l'estiu de 1901, i va ser Jacob qui va ajudar el jove artista a aprendre francès.[13] Més tard, al Boulevard Voltaire, compartiria una habitació amb Picasso,[14] i seria amic seu tota la vida (va ser inclòs en la seva obra Els tres músics) —tot i que Picasso no va firmar una carta per a salvar Jacob, detingut per la Gestapo—.[15] Jacob li va presentar Guillaume Apollinaire, que al seu torn va introduir Picasso a Georges Braque. Es convertiria en amic proper de Jean Cocteau, Jean Hugo, Christopher Wood i Amedeo Modigliani, que va pintar el seu retrat el 1916. També es va fer amic i va encoratjar l'artista Romanin, també el conegut com a polític francès i el futur líder de la resistència Jean Moulin. Jacob, que era d'origen jueu, va afirmar haver tingut una visió de Crist el 1909, i es va convertir al catolicisme. Max Jacob és considerat com un important enllaç entre els simbolistes i els surrealistes, com es pot veure en el seu recull de poemes Le cornet à dés (El gobelet de daus, del 1917; l'edició de Gallimard del 1949 va ser il·lustrat per Jean Hugo) i en les seves pintures, exposicions que es van dur a terme a la ciutat de Nova York el 1930 i 1938.

Els seus escrits inclouen la novel·la de Saint Matorel (1911), els versos Le laboratoire central (1921), i Le défense de Tartuffe (1919), que exposa les seves actituds filosòfiques i religioses.

El famós psicoanalista Jacques Lacan atribueix la cita «La veritat és sempre nova» a Jacob.[16] La seva obra Saint Matorel, de 1909, constitueix la seva primera gran creació literària en el terreny de la novel·la mística. L'èxit de Jacob va anar acompanyat de diverses incursions en el neoimpressionisme en la pintura, i el surrealisme i el dadaisme en la literatura. Una de les obres més destacades és La siège de Jerusalem, publicada el 1914, coincidint amb la seva conversió al catolicisme. Altres obres importants van ser Le cornet à dés, La défense de Tartufe (1919) i Le nom (1926). També va traduir al francès el Llibre d'amic e amat de Ramon Llull (1919).[17]

Infància bretona (1876-1894) modifica

El petit Max passà al primer pis d'una casa situada al 8 rue du Parc le long de l'Odet, passà una infància plena de llegendes i indults de fervor catòlic exaltats per la derrota de la dècada del 70, la participació del clergat en el revengisme i la Gran Depressió com la política del «nou esperit», però ell pateix exclusió, especialment en processons. S'ensenya orgue a la catedral de Sant Corentin amb el seu professor de piano. A partir dels vuit anys, li agrada predir el futur dels seus companys i els horòscops. Es burla dels nens bretons i narra «somnis inventats». Amb burles de les seves germanes i germans grans, no troba consol en la mare, i segueix mantenint-se més unit als més joves com amb Myrthe-Léa, que és vuit anys més jove.

A catorze anys, va ser enviat durant un any a París perquè Jean-Martin Charcot, practicant de psicoteràpia basada en el suggeriment, tractés el seu nerviosisme desbordant. Al seu retorn, va començar una de les més brillants escolaritzacions, sovint conversant en privat amb els seus professors. Aquest entusiasme per Baudelaire i Laforgue[18] i amb els seus companys més exaltats, fa que realitzi revistes literàries. El 1894, se li va oferir una beca per preparar la competència normal en una classe de l'escola Lakanal de prestigi.

Estudiant a París (1895-1898) modifica

L'any 1894, Max Jacob va optar per seguir els passos del seu germà gran, Maurice, —«Maurice l'Africà», en deia Max—[19] a l'Escola colonial a París. Assistí per tal de formar part de l'administració colonial d'Indoxina. Allotjat a l'hotel Corneille, a la rue Corneille al Barri Llatí, paral·lelament cursà estudis a la Facultat de Dret de la Sorbona. El 4 de març de 1895 es va suïcidar, a Rennes saltant al Vilaine, el seu millor amic, Raoul Bolloré, nebot de l'industrial Jean-René Bolloré, geni precoç per qui Jacob portarà dol tota la seva vida.[20] Jacob suspengué tots els seus exàmens l'any escolar 95-96 i repetí curs. En aquest període es preparà amb antelació l'examen d'ingrés en l'administració de la presó colonial. Es canvià al desembre de 1896, a causa de patir una insuficiència pulmonar després de dos mesos,[21] del servei militar al 118é regiment d'infanteria a Quimper.[21] L'any següent s'instal·là en un àtic (la casa del seu pare),[22] on es dedicà al piano i al disseny paisatgístic; però al desembre de 1897, després del primer trimestre del seu segon any, va renunciar a l'escola colonial. Renunciant als somnis dels viatges exòtics, va tornar a Quimper per estar-se unes setmanes, on trobà el seu piano de sempre. A vint-i-un anys, va sentir-se atret per la festa parisenca, i somnià a convertir-se en un home de lletres. Aprofità la seva majoria d'edat, a disgust dels seus pares, per instal·lar-se a París, el 1898 de febrer, temporalment amb un amic seu. Mentre continuà els seus estudis de dret, s'allotjà en una habitació de gamma baixa, al bulevard Arago a la rue Denfert-Rochereau, on tractà de guanyar-se la vida com a pianista acompanyant i amfitrió d'un curs de dibuix en una escola municipal. Superà amb èxit els seus exàmens al desembre de 1898 i rebé la llicenciatura en dret,[23] especialitzat en dret marítim, al 6 de gener de 1899.

Mort modifica

Després de marxar de París, al maig de 1936, per instal·lar-se a Saint-Benoît-sur-Loire, Loiret, Max Jacob va ser detingut el 24 de febrer de 1944 per la Gestapo, i internat a la presó d'Orleans, com a presoner #15872.[24] Jueu de naixement, el germà de Jacob, Gaston, havia estat detingut prèviament el gener de 1944 i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, gasejat a la seva arribada amb la seva germana Myrthe-Lea; el seu marit també fou deportat i assassinat pels nazis. Després del seu empresonament a Orleans, Max va ser traslladat a camp de concentració de Drancy des d'on havia de ser transportat en el pròxim comboi d'Auschwitz a Polònia. No obstant això, va dir que patia de pneumònia bronquial; Max Jacob va morir a la infermeria de Le Cité de la Muette, un antic bloc d'habitatges que va servir de camp de concentració conegut amb el nom de Drancy,[a] el 5 de març.[25]

Enterrat a Ivry, després que acabés la guerra, el 1949, les seves restes van ser traslladades pels seus amics artistes Jean Cassou i René Iché (que va esculpir la tomba del poeta) al cementiri de Saint-Benoît-sur-Loire en el departament de Loiret.

Pseudònims modifica

Així com el seu nom regular o «nom d'estat civil», Jacob va treballar sota almenys dos pseudònims, Léon David (el nom del seu avi matern) i Morven le Gaëlique.[26]

Obra modifica

Poesia i correspondència modifica

  • Le cornet à dés ('El gobelet de daus'), poemes en prosa (1917)
  • Le laboratoire central (1921), inclou el poema «Honneur de la sardane et de la tenora», dedicat a Picasso
  • Visions infernales (1924)
  • Les penitents en maillot rose (1925)
  • Poèmes de Morven le Gaëlique (1926)
  • L'homme de chair et l'homme de reflet (1934)
  • Derniers poèmes en vers et en prose (1945), pòstum
  • Conseils à un jeune poète suivis de Conseils à un étudiant (1945), Edicions Gallimard[28]

Narrativa o literatura transfronterera modifica

  • Saint Matorel, amb il·lustracions de Picasso, escrit el 1909 (1911)
  • Oeuvres burlesques et mystiques du Frere Matorel (1912)
  • Le siège de Jerusalem. Grande tentation céleste de Saint Matorel, tercera part de la trilogia de Sant Matorel (1914)
  • Filibuth ou la montre en or, novel·la (1923)
  • Le cabinet noir. Lettres avec commentaires, correspondència més o menys inventada (1928)
  • Cinématoma, narrativa (1929)

Assaig modifica

  • La défense de Tartufe. Extases, remords, visions, prières, poèmes et méditations d'un Juif converti (1919)
  • Tableau de la bourgeoisie (1929)
  • Bourgeois de France et d'ailleurs (1932)

Traducció modifica

Galeria modifica

  •  
    Le pardon de Sainte-Anne
  •  
    Le clocher de Ploaré
  •  
    Le marché à Pont-l'Abbé
  •  
    Le calvaire de Guengat. Una pintura de Max Jacob al Museu de Belles Arts de Quimper

Notes modifica

  1. ↑ El poeta francès, Nicolas Grenier ha escrit un poema homenatge a Max Jacob.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 P. Éluard, « Max Jacob assassiné », in Les Lettres françaises, París, avril 1944.
  2. ↑ Christine Van Roger Andréucci, « Max Jacob et l'école de Rochefort : poétique et pédagogie. », AMJ, Saint-Benoît-sur-Loire, 200?.
  3. ↑ A. S. Kimball, « Max Jacob », in Lettres de Max Jacob à Marcel Jouhandeau, vol. I, UW, Madison, 1969.
  4. ↑ M. Jacob, Conseils à un jeune poète, Éditions Gallimard, París, 1945.
  5. ↑ « Max Jacob », in P. Mougin & K. Haddad-Wotling, Dictionnaire mondial des littératures, Larousse, París, septembre 2012 ISBN 978-2035861139
  6. ↑ J. M. G. Le Clézio, Préface, 29 juin 1981, in M. Jacob, Derniers poèmes, P12 (P12), NRF, 1994 ISBN 2-07-032224-6
  7. ↑ J. M. G. Le Clézio, Préface, 29 juin 1981, in M. Jacob, Derniers poèmes, P8 (P8), NRF, 1994 ISBN 2-07-032224-6
  8. ↑ M. Jacob, Art poétique, 1922, rééd. L'Élocoquent, París, janvier 1987 ISBN 9782868260024, 79 p.
  9. ↑ M. Jacob, « Lettre à Moïse Kisling », 1924, in Correspondance, vol. I, P23 (P23), Éditions de Paris, Paris, 1953.
  10. ↑ 10,0 10,1 « Bulletin de naissance », Mairie, Quimper, 28 juillet 1933, in Archives nationales, cote 19800035/307/41401, Service interministériel des Archives de France, Fontainebleau, 1962, cité in Base Léonore, Notice c-116812, Ministère de la culture, París, 2016.
  11. ↑ Y. Brékilien, La Vie quotidienne des paysans bretons au Plantilla:S-, Sepultura (P119), Librairie Hachette, París, 1966.
  12. ↑ « Casier judiciaire », Tribunal de première instance, Quimper, 20 juin 1933, in Archives nationales, cote 19800035/307/41401, SIAF, Fontainebleau, 1962, cité in Base Léonore, Notice c-116812, Ministère de la culture, París, 2016.
  13. ↑ McNeese, Tim. Pablo Picasso, 2006, p. 33. ISBN 1438106874. 
  14. ↑ Jacob, Max. Hesitant fire: selected prose of Max Jacob, 1991, p. xvi. ISBN 0803225741. 
  15. ↑ Alt, Jean-Yves. «Jean Cocteau et Max Jacob sous l'occupation» (en francès), 08-01-2013. [Consulta: 7 desembre 2023].
  16. ↑ Lacan, Jacques (2008) My Teaching, Verso Press.
  17. ↑ 17,0 17,1 Laffont-Bompiani. Dictionnaire des œuvres (en francès), 1990, p. tom. I à VI, vol.6. ISBN 2-221-50120-9. 
  18. ↑ A. Gaultier, Abécédaire du cubisme, p.63, Éditions Flammarion, París, 2002 ISBN 9782080110237
  19. ↑ Jacob, Max. Max Jacob écrit: lettres à six amis : Charles Oulmont, Louis Vaillant, Jean Cassou, René Iché, Louis Dumoulin, Marcel Métivier (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2015. ISBN 978-2-7535-3271-7. 
  20. ↑ M. Jacob, « Lettre à René Villard », 8 avril 1938, in Y. Pelletier, Lettres à René Villard, t. I, Domini de primer nivell (P78), Rougerie, Mortemart, 1978.
  21. ↑ 21,0 21,1 M. Jacob, « Renseignements produits à l'appui d'une proposition de Chevalier dans la Légion d'honneur », P2 (P2), Ordre national de la Légion d'honneur, París, 20 juin 1933, in Archives nationales, cote 19800035/307/41401, SIAF, Fontainebleau, 1962, cité in Base Léonore, Notice c-116812, Ministère de la culture, París, 2016.
  22. ↑ Robert Gulette, La Vie de Max Jacob, Fills (P40), Nizet, París, 1976.
  23. ↑ M. Jacob, « Renseignements produits à l'appui d'une proposition de Chevalier dans la Légion d'honneur », P1 (P1), Ordre national de la Légion d'honneur, París, 20 juin 1933, in Archives nationales, cote 19800035/307/41401, SIAF, Fontainebleau, 1962, cité in Base Léonore, Notice c-116812, Ministère de la culture, París, 2016.
  24. ↑ «Les Collections DRANCY». AMJ.
  25. ↑ Caws, Mary Ann. Yale Anthology of 20th-century French Poetry. Yale University Press, 2004, p. 47. ISBN 978-0-300-10010-5. 
  26. ↑ HENRY, Hélène. «Biobibliographie de Max Jacob LES ORIGINE FAMILIALES». AMJ.
  27. ↑ Jacob, Max. Lleonard Muntaner. El gobelet dels daus. Palma (Mallorca): L'obriülls, 2010. ISBN 978-84-15076-13-1. 
  28. ↑ Jacob, Max. Conseils à un jeune poète/Conseils à un étudiant. França: Gallimard, 1945. 
  29. ↑ «Exposades les il·lustracions d'Apel·les Fenosa inspirades en el "Llibre d'Amic e Amat"». 3/24, 2006.

Bibliografia modifica

  • Peintres juifs à Paris 1905-1939 - École de Paris, Éditions Denoël, 2000.
  • Pierre Andreu, Max Jacob, Collection des Conversions célèbres, Wesmael-Charlier, 1962, 146 p.
  • André Cariou, Max Jacob, le peintre inavoué., Coop Breizh, Spézet, 2014.
  • Charles Dobzynski & Jean-Baptiste Para, Max Jacob - François Cheng, revista Europe, n° 1019, París, mars 2014 ISBN 9782351500620.
  • Louis Émié, Dialogues avec Max Jacob, Roberto Alvim Corrêa & Buchet/Chastel, Paris, 1954, rééd. revista Le Festin, Bordeaux, 1994 ISBN 9782909423135.
  • Maria Green, avec la collab. de Christine van Rogger Andreucci, Centre de recherches Max Jacob, Bibliographie des poèmes de Max Jacob parus en revue, Publications de l'Université de Saint-Étienne, Saint-Étienne, 1992, ISBN 2-86272-019-4.
  • Dir. Jean de Palacio, Spiritualité de Max Jacob, La Revue des lettres modernes, 1981.
  • Anne Kimball, Max Jacob, Jean Cocteau: correspondance 1917-1944, Éditions Paris-Méditerranée, Paris, 2000.
  • Yannick Pelletier, Max Jacob, le Breton errant, Éditions Christian Pirot, 2004.
  • Béatrice Mousli, Max Jacob, collect° Grandes biographies, Éditions Flammarion, Paris, 2005 ISBN 2-08-068074-9
  • Joseph Pérard, Max Jacob l'universel: étude, inédits, Alsatia, Colmar, 1974.
  • Jean Rousselot, Max Jacob au sérieux, essai, Éditions Subervie, Rodez, 1958.
  • Christine van Rogger-Andréucci, Max Jacob: acrobate absolu., collect° Champ poétique,Champ Vallon, Seyssel, 1993, 205 p. ISBN 9782876731714.
  • Christine van Rogger Andreucci, Jacob, poète et romancier - Actes du colloque du CRPC, Université de Pau, Pau, avec des lettres inédites de Max Jacob, Valery Larbaud i Jean Cocteau.
  • Christine van Rogger-Andreucci, Poésie et religion dans l'œuvre de Max Jacob, Éditions Honoré Champion, Paris, 1994.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Jacob
Vegeu texts sobre Max Jacob al Wikisource (francès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Jacob&oldid=33289198»