Max Johann Friedrich Pauly (nascut l'1 de juny del 1907 a Wesselburen (Dithmarschen) i mort el 8 d'octubre del 1946 a Hameln) era un SS-Standartenführer i criminal de guerra. En la seva darrera funció era comandant del Camp de concentració de Neuengamme a Alemanya durant el nazisme.[1]

Infotaula de personaMax Pauly

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1907 Modifica el valor a Wikidata
Wesselburen (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Hamelín Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Lloc de treball Camp de concentració de Neuengamme (1942–1945) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócomerciant Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarSchutzstaffel Modifica el valor a Wikidata
Rang militarStandartenführer Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
3 juliol 1946Pohl Trial (en) Tradueix
18 març 1946Tribunal Militar Internacional Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

És fill d'un boteguer de paraments de casa. Va continuar els negocis familials a la mort de son pare el 1928. El mateix any va afiliar-se al partit nazi NSDAP i la SA. El 1930 es casà i passà a la SS (matrícula 5.448). La parella tingué cinc fills.[2] La seva carrera va ser fulminant: el 27 de gener 1932, encara abans la machtergreifung va ser promogut SS-Untersturmführer, el 1933 Hauptsturmführer i el 1934 Sturmbannführer. El 1936 va esdevenir SS-Führer titular i va dirigir divisions (Standarts) a Rendsburg i a Danzig-Praust, càrrecs que va mantenir cap a la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1939 va participar en el massacre de 1400 pacients psiquiàtrics[1] i poc després va ser promogut responsable de tots els camps de concentració del corredor polonès.[3]

Després de la guerra modifica

Després de la guerra va ser acusat per un tribunal militar britànic durant els judicis de la Casa Curio. Va ser condemnat a mort el 3 de maig 1946, per la seva complicitat al massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm i altres crims contra la humanitat durant el seu mandat de responsable en cap del camp de concentració de Neuengamme.

Va ser executat el 8 d'octubre del 1946 a la presó d'Hameln.[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Ernst Klee, «Pauly, Max», Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945, Frankfurt del Main, Fischer Taschenbuch Verlag, 2005 (4a edició 2013), pàgina 452, ISBN 978-3-596-16048-8 (en català: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945) (alemany)
  2. Tôm Śegev, Die Soldaten des Bösen. Zur Geschichte der KZ-Kommandanten, Reinbek bei Hamburg, Ed. Rowohlt Taschenbuchverlag, 1995, pàgines 211ss. ISBN 9783499188268 (en català: El soldats del mal. Contribució a la història dels comandants dels camps de concentració)
  3. Karin Orth, Das System der nationalsozialistischen Konzentrationslager: Eine politische Organisationsgeschichte, Hamburg, Hamburger Edition, 2002, pàgina 138, ISBN 9783930908523 (en català: El sistema dels camps de concentració nacionalsocialistes, la història d'una organització política)
  4. Günther Schwarberg, op.cit., pàgina 90

Fonts modifica

  • Günther Schwarberg, Der SS-Arzt und die Kinder vom Bullenhuser Damm (alemany), Göttingen, Editorial Steidl,1994, 175 pàgines, ISBN 9783882433067 (en català: El metge SS i els nens del Bullenhuser Damm)
  • Iris Groschek & Kristina Vagt, «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, 166 pàgines, ISBN 978-3-8378-2022-5 (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i l'assassinat al Bullenhuser Damm.)