Maytenus senegalensis

espècie de planta

Maytenus senegalensis, sinònim (Catha europaea) i en castellà: arto, arto negro o espino cambrón és un arbust espinós dins la família celastraceae. És un endemisme ibero-africà, és una espècie catalogada com vulnerable. Conté catinona i catina.

Infotaula d'ésser viuMaytenus senegalensis
Gymnosporia senegalensis Modifica el valor a Wikidata

Maytenus senegalensis a El Gorguel (Cartagena)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79913832 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCelastrales
FamíliaCelastraceae
GènereGymnosporia
EspècieGymnosporia senegalensis Modifica el valor a Wikidata
Lam., Exell subsp. europaea Boiss Rivas Mart. ex Güemes & M.B. Crespo
Nomenclatura
BasiònimCelastrus senegalensis Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Catha europaea (Boiss.)
  • Celastrus europaeus Boiss
  • Gymnosporia europaea Webb.
  • Gymnosporia senegalensis subsp. europaea (Boiss.) Rivas Goday y Rivas Martínez
  • Celastrus senegalensis Lam.
Espècies

Es reconeixen dues subespècies de Maytenus senegalensis:

  • Maytenus senegalensis subsp. europaea (Espanya (des de Màlaga fins al sud de la província d'Alacant) i nord d'Àfrica)
  • Maytenus senegalensis subsp. senegalensis (zones tropicals d'Àfrica i Àsia)

A Espanya aquesta planta figura (amb el nom de Catha europaea) en la llista de plantes de venda regulada

Descripció modifica

Floreix entre juny i octubre i els fruits maduren entre setembre i octubre.

M. senegalensis subsp. europaea modifica

Fa com a màxim 2 m d'alt. És un arbust espinós de fulles coriàcies oblongues o el·líptiques. Flors actinomorfes de color blanc o verdós de 4-6 mm de diàmetre. El fruit és una càpsula que té forma el·lipsoidal, d'uns 5 mm.

 
Maytenus senegalensis subsp. senegalensis al Camerun

M. senegalensis subsp. senegalensis modifica

És menys espinós o fins i tot inerme, les càpsules són triloculars.

Hàbitat modifica

Creix en zones litorals i càlides, fins a uns 400 m d'altitud, sobre sòls pedregosos o barrancs en zones sense gelades.

Usos modifica

La seva fusta és dura i de gra fi es fa servir com combustible. La catinona i catina que conté són estimulants del sistema nerviós central i estan relacionades amb l'anfetamina. D'altra banda es considera com un al·lucinogen.

Bibliografia modifica

  • Varios autores. “Libro Rojo de la Flora Silvestre Amenazada de Andalucía. Tomo II: Especies Vulnerables”, pp. 235-237. Edita Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía, Dep. Legal SE-1325-2000, ISBN 84-89650-78-0, 84-89650-75-6 (Obra Completa)

Referències modifica

Enllaços externs modifica