Megapedetes
Megapedetes és un gènere fòssil de rosegadors relacionat amb la rata llebre sud-africana i altres espècies del gènere Pedetes, amb la qual forma la familia dels Pedètids. Se'n coneixen 4 espècies, distribuïdes arreu d'Àfrica, el sud-oest asiàtic i el sud-est d'Europa, on hi van viuren entre el Miocè i el Pliocè.
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Pedetidae |
| Gènere | Megapedetes  |
| Tipus taxonòmic | Megapedetes pentadactylus |
Descripció modifica
Les espècies del gènere Megapedetes eren més grans, tenien un dents amb una corona relativament plana (braquiodont) i unes arrels curtes i generalment fusionades sota la dent. No mostraven cap canal que envoltés els forats incisius (obertures a la part frontal del paladar). Els ossos estan més sòlidament construïts que en el gènere Pedetes i Parapedetes,[1] un altre gènere fòssil emparentat. A diferència de les espècies del gènere "Pedetes", presenta el primer metatarsià (un os del peu).[2] La seva alimentació es podria haver basat en vegetació menys aspra que de la que s'alimenten les espècies del gènere Pedetes.[3]
Registre fòssil modifica
A Arrisdrift, una petita localitat de Namíbia, s'han trobat restes de dues espècies de principis del Miocè mitjà,[4] M. gariepensis i M. pickfordi. A la Mina de diamants d'Auchas, també a Namíbia, es va trobar una falange aïllada, que tot i que no permet la identificació a nivell d'espècie,[1] es creu que podria pertànyer a un individu de l'espècie M. gariepensis.[5] Els individus del gènere Megapedetes i altres pedètips deurien ser raonablement comuns a l'est d'Àfrica durant el Miocè.[3] M. pentadactylus, l'espècie tipus del gènere, s'ha trobat a les Nandi Hills de Kenya, a l'illa de Rusinga i a Bukwo.[6] També s'han trobat restes que podrien ser properes a M. gariepensis a Kirimun, Fort Ternan i Maboko, i un pedètid a Kipsaraman similar a M. pickfordi, tot i que amb una corona dental més baixa.[7] Una espècie de Megapedetes, possiblement M. pentadactylus, ha estat trobada a l'Aràbia Saudíta entre sediments d'uns 16 milions d'antiguitat.[3] A Israel, s'ha trobat un pedètid encara no descrit proper al gènere Megapedetes datat de principis del Miocè.[8] També s'han trobat espècies del gènere Megapedetes del Miocè i el Pliocè al nord d'Africà.[5] Una altra espècie, M. aegaeus, s'ha trobat a Bayraktepe, a Turquia[9] i també s'ha detectat la presència del gènere a l'illa grega de Chios.[5]
De les dues espècies trobades a Arrisdrift, M. gariepensis és al voltant del 15% més petita que M. pentadactylus i es troba més adaptada per saltar. A més té uns incisius menys robustos, una corona dental més alta als queixals.[2] L'espècie M. pickfordi, és encara més petita i presenta una corona dental més elevada.[10] Les espècies M. aegaeus i M. pentadactylus es diferencien en detalls de les corones dentals dels queixals.[9]
Classificació modifica
S'han descrit quatre espècies d'aquest gènere extint de rosegadors.
- Megapedetes aegaeus † Sen, 1974
- Megapedetes gariepensis † Mein and Senut, 2003
- Megapedetes pentadactylus † MacInnes, 1957
- Megapedetes pickfordi † Mein and Senut, 2003
Bibliografia modifica
- Mein, P. and Senut, B. 2003. The Pedetidae from the Miocene site of Arrisdrift (Namibia). Geological Survey of Namibia Memoir 19:161-170.
- Sen, S. 1977. Megapedetes aegaeus, n. sp. (Pedetidae) et a propos d'autres "rongeurs Africains" dans le Miocène d'Anatolie. Geobios 10:983-986.
- Walker, A. 1969. Lower Miocene fossils from Mount Elgon, Uganda (subscription required). Nature 223:591-593.
- Winkler, A.J. 1992. Systematics and biogeography of Middle Miocene rodents from the Muruyur Beds, Baringo District, Kenya (subscription required). Journal of Vertebrate Paleontology 12(2):236-249.
- Wood, A.E. and Goldsmith, N.F. 1992. Early Miocene rodents and lagomorphs from Israel (subscription required). Journal of Vertebrate Paleontology 18(Suppl. 3):87A-88A.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mein and Senut, 2003, p. 161
- ↑ 2,0 2,1 Mein and Senut, 2003, p. 162
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Winkler, 1992, p. 239
- ↑ Mein and Senut, 2003, p.163
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mein and Senut, 2003, p. 167
- ↑ Mein and Senut, 2003, p. 169; Winkler, 1992, p. 239; Walker, 1969, p. 592
- ↑ Mein and Senut, 2003, p. 169; Winkler, 1992, p. 239
- ↑ Wood and Goldsmith, 1998, p. 87A
- ↑ 9,0 9,1 Sen, 1977, p. 984
- ↑ Mein and Senut, 2003, p. 166