Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i el mateix emperador. Precisament, el nom melquita prové del siríac ‘mlek’, ‘malko’, "rei". Més endavant, aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí, primer en llengua siríaca –a Síria i a Palestina–, després en grec i, al final, majoritàriament, en àrab. Generalment s'anomena melquites els catòlics d'aquesta tradició, més que no pas els cristians ortodoxos.[1]

Referències modifica