Mestiço
Mestiço (portuguès, mestís) és un terme que va ser usat inicialment per referir-se a una persona d'ascendència mixta europea i ameríndia. Més tard, amb la introducció de l'esclavitud melanoafricana pels portuguesos al Brasil i la mescla interracial, al Brasil sorgiren altres categories. Les més comunes són les següents: Mulat, persona amb ascendència mixta europea i africana;[1] zambo, persona amb ascendència mixta ameríndia i africana, i pardo, persona amb ascendència de les tres races. Quan l'Imperi Portuguès es va expandir per Àfrica i Àsia, el terme mestiço passà a designar individus d'ascendència mixta independentment de la categoria racial a la qual pertangués. Avui dia la paraula caboclo ha substituït la paraula mestiço en el sentit d'una persona amb ascendència mixta europea i ameríndia.
Mestiço – Brasil modifica
.jpg)
A Brasil, la paraula mestiço fou substituïda per "pardo" (bru) al cens de 1890, juntament amb "caboclo".[2] però tornaren al terme "pardo" en censos subsequents.[3]
El terme ha estat i és usat per a descriure els individus nascuts de la barreja de qualsevol grup ètnic. Majoritàriament aquests individus eren de mescla africana, ameríndia i europea. Hi havia grups específics: els mestissos de portuguesos i amerindis es coneixien com a Caboclos o, més comunament en el passat, mameluco. Les persones d'ascendència europea i africana són denominats mulats. Cafuzos (coneguts també com a zambo) són la barreja d'amerindis i africans. Si algú té barreja de les tres ètnies són coneguts com a "pardos". Brasil celebra el Dia do Mestiço (el 27 de juny és una festa oficial als estats d'Amazones, Paraíba i Roraima) per a celebrar la unitat racial de la nació. El Dia do Caboclo se celebra el 24 de juny.[4]
Mestiço – Angola modifica
Els mestiços són principalment de mescla d'europeus amb natius indígenes angolenys o altres o totes dues coses alhora indígenes africans. Tendien a ser portuguesos culturalment i també adoptaven noms portuguesos.
Encara que representen prop de 2% de la població, són l'elit social i grup racialment privilegiat del país. Històricament, els mestiços formaven aliances socials i culturals amb els colons portuguesos, posteriorment s'identificaren amb els portuguesos per sobre de les seves identitats indígenes.[5] Malgrat la seva lleialtat, el grup ètnic es va enfrontar a l'adversitat econòmica i política en mans de la població blanca en temps de dificultats econòmiques per als blancs.
Aquestes accions aïllaren els mestiços dels beneficis econòmics i van provocar que el grup prengués una nova direcció sociopolítica. No obstant això, malgrat els 500 anys de presència portuguesa al país, el grup ètnic ha conservat la seva posició de preponderància en la jerarquia política, econòmica i cultural en l'actual Angola. El seu fenotip és ampli amb un nombre de membres que posseeixen característiques físiques que estan a prop dels altres entre la població indígena negra no barrejada. Ja que els mestiços estan més ben educats que la resta de la població indígena negra, exerceixen influències en el govern desproporcionadament al seu nombre.
Mestiço – Guinea-Bissau, Cap Verd modifica
A Guinea Bissau l'1% de la població és d'ascendència mixta africana i portuguesa. A Cap Verd mestiço designa un individu de barreja asiàtica i europea.[6]
Mestiço – Moçambic modifica
Una minoria de la població de Moçambic són d'ascendència mixta bantu i portuguesa.
Mestiço – São Tomé i Príncipe modifica
Els mestiços de São Tomé i Príncipe són descendents dels colonitzadors portuguesos i esclaus africans portats a les illes durant els primers anys de la colonització des de Benín, Gabon, República del Congo, la República Democràtica del Congo i Angola (s'autoanomenen filhos da terra).
Mestiços – Índia portuguesa, Goa i Sri Lanka modifica
A les colònies portugueses a l'Índia del segle xvii, el terme "castiço" era aplicat pels portuguesos nascuts a l'Índia sense cap barreja racial, mentre que "mestiço" s'aplicava a qualsevol que tingués algun ancestre europeu, encara que remot.[7] A Sri Lanka, els noms Mestiços o "casados" eren aplicats a les persones amb barreja d'ascendència portuguesa i singalesa o tàmil) establits en el segle xvi.
Referències modifica
- ↑ Cheryl Sterling African Roots, Brazilian Rites: Cultural and National Identity in Brazil p226 note 22 "Jacque uses the term... instead of mulato"
- ↑ Edward E. Telles Race in Another America: The Significance of Skin Color in Brazil 140083743X 2014 - "The 1890 census, like the previous census, used the color categories white, black, and caboclo, but the term mestiço was substituted for pardo. Thus, I combine mestiço and caboclo to form an equivalent brown category for 1890.
- ↑ G. Reginald Daniel Machado de Assis: Multiracial Identity and the Brazilian ... 0271052465 2012 p.148 "The Dia do Mestiço occurs on June 27, three days after the Day of the Caboclo (Dia do Caboclo), the caboclos ... although the 1890 census used the term "mestiço", subsequent censuses replaced it with "pardo", reflecting a return to previous ..."
- ↑ Anadelia A. Romo Brazil's Living Museum: Race, Reform, and Tradition in ... 2010 0807895946- Page 33 "THE ROLE OF THE ENVIRONMENT IN DEFINING RACE. In establishing the framework for the "problem" of racial mixing, Nina Rodriguex ... His broad definition of mestiçagem came in part from what he viewed as a long history of genetic intermingling and intermixing in Brazil's population. He believed that the crossing of races created a "truly mestiço, intermediate way of being" ..."
- ↑ Jacopo Corrado The Creole Elite and the Rise of Angolan Protonationalism 1604975296 2008 "That is why, instead of a term which is quite shocking for delicate spirits, society tends to prefer more ethically correct words or expressions, such as mestiço, “African” or “coloured man”."
- ↑ Patricia Ferraz de Matos The Colours of the Empire: Racialized Representations 0857457632 2013 p.120 "If a White father did not recognize a Mestiço child as his own, the child would be treated as Black, a bastard who belonged neither to the world of White ... The term Mestiço designated an individual of mixed European and Asian descent."
- ↑ Anjana Singh Fort Cochin in Kerala, 1750-1830 9004168168 2010 p.92 "In the seventeenth century, the term Castiço came to be applied to Portuguese persons born in India without any infusion of Asian blood, and the term Mestiço to anyone who had a European ancestor, however remote."