Metro de Santiago de Xile

El metro de Santiago del Xile és el sistema ferroviari metropolità més ampli d'Amèrica del Sud i el quart més gran d'Amèrica per nombre de passatgers transportats després de Nova York, Ciutats del Mèxic i São Paulo.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Metro de Santiago de Xile

Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Dades
TipusMetro Modifica el valor a Wikidata
Construcció1975 Modifica el valor a Wikidata
Obertura15 setembre 1975 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Mesura140 (longitud) km
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSantiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 26′ 15″ S, 70° 39′ 00″ O / 33.4375°S,70.65°O / -33.4375; -70.65
Format perSantiago Metro Line 1 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 6 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 7 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 8 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 9 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 5 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 4 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 4A (en) Tradueix
Santiago Metro Line 2 (en) Tradueix
Santiago Metro Line 3 (en) Tradueix
Rojas Magallanes metro station (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorMetro S.A. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Passatgers685.100.000 (2017)
703.700.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmetrosantiago.cl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Metrostgo Twitter (X): metrodesantiago Instagram: metrodesantiago Modifica el valor a Wikidata

És una xarxa de sis línies en funcionament el 2018 per una total de 99 estacions.[2] El 2016 la xarxa va transportar 670 milions de passatgers, amb una mitjana al voltant de 2,4 milions de passatgers al dia.[3][4]

Història i projectes modifica

El metro va ser inaugurat el 1975 però el seu pla original és del 1944; les obres van començar el 1968.

El pla original era de 5 línies, de seguida en va ser afegida una sisena.

Línies modifica

  • Línia 1, entre San Pablo i Los Dominicos. Ha estat la primera línia a ser construïda, la primera part va ser efectivament inaugurada el 1975 però el trajecte final cap a Los Dominicos es va completar el 2010. La línia, identificada amb el color vermell, mesura 20 km i compta amb 27 estacions, generalment el temps de recorregut és al voltant 30 minuts i és la més utilitzada de la ciutat, el 49% dels viatges efectivament s'efectuen sobre la línia 1 que recorre l'eix econòmic de Santiago.
  • Línia 2, entre Vespucio Norte i La Cisterna. Travessa la ciutat de Nord a Sud recorrent 20,6 km i travessant 22 estacions, és identificada del color groc. Al contrari de la línia 1, la línia 2 lliga sobretot les àrees residencials de la ciutat amb el centre. Des del 2009 ha estat introduït en les hores punta el sistema "express" amb trens de la "ruta vermella" i trens de la "ruta groga", que només s'aturen en les estacions del mateix color, generalment s'alternen estacions "verdes" i "vermelles", sobre la línia hi ha a més 7 estacions on s'aturen tots els trens.
  • La Línia 3, entre Los Libertadores (Quilicura) i La Reina. Es va inaugurar el 22 de gener de 2019 i és la segona línia moderna després de la línia 6 inaugurada en el 2017.
  • La Línia 4, entre Tobalaba (Providencia) i Puente Alto, al sud. Va ser inaugurada pel primer trajecte el 2005, és la segona línia més llarga de la xarxa amb 24,7 km, i 23 estacions i és identificada amb el color blau. El 2007 ha estat activat sobre aquesta línia per primera vegada el sistema express, utilitzat després també sobre les línies 2 i 5, aquest sistema permet estalviar al voltant de 10 minuts en les hores punta dels quaranta necessaris generalment a recórrer la línia sencera.
    • Línia 4A, entre La Cisterna i Vicuna Mackenna. Identificada amb el color blau és en realitat una bifurcació de la línia 4, la més curta de la xarxa.
  • Línia 5, entre Pudahuel i La Florida. Va ser oberta el 1997 i el 2011 es va obrir el darrer tram fins Plaza de Maipù. És la línia més llarga, al voltant de 30 km, i 30 estacions. També aquesta línia, que travessa el centre històric de Santiago i permet el canvi a l'estació de Baquedano, compta amb el sistema "express" en les hores de punta.
  • Línia 6, entre Cerrillos i Los Leones. Es va inaugurar el 2 novembre de 2017

Cultura i art modifica

Des del seu inici el Metro de Santiago s'ha interessat en la promoció de l'art i de la cultura. Formen part d'aquest àmbit les iniciatives Bibliometro, que consisteix en el préstec de llibres en les estacions del metro, la promoció d'esdeveniments culturals a través dels panells de MetroCultura col·locats en la majoria de les estacions i altres activitats patrocinades per MetroArte. Algunes estacions a més incorporen a l'interior diverses obres d'art, com a exemple l'estació Universidad de Chile amb el mural "Memòria visual de un nación" de Mario Toral o l'obra "Verb Amèrica" de Roberto Matta instal·lada el 2008 en l'estació Quinta Normal.

En algunes estacions a més són presents alguns diorames que representen esdeveniments de la història del país.

Projectes futurs modifica

Es preveu que dins del 2022 la Línia 2 serà estesa des de l'estació La Cisterna a l'hospital El Pino, al llarg de l'avinguda Los Morros, mentre la línia 3 anirà des de l'estació de Los Libertadores a Plaza de Quilicura.[5]

El 2026 s'inauguraran les línies 7, 8 i 9, així com l'extensió de la línia 4 a Bajos de Mena a Puente Alto.

Referències modifica