Mia eoniótita ke mia mera
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Mia eoniótita ke mia mera (en grec Μια αιωνιότητα και μια μέρα, i literalment en català L'eternitat i un dia) és una pel·lícula franco-grega-italiana de Theo Angelópulos estrenada el 1998. Va obtenir la Palma d'Or del 51è Festival Internacional de Cinema de Cannes, per unanimitat del jurat presidit per Martin Scorsese.[1]
| Mia eoniótita ke mia mera (Μια αιωνιότητα και μια μέρα) | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Theo Angelópulos |
| Protagonistes | |
| Producció | Eric Heumann i Giorgio Silvagni |
| Guió | Theo Angelópulos i Tonino Guerra, Pétros Márkaris, Giorgio Silvagni |
| Música | Eléni Karaïndrou |
| Fotografia | Yorgos Arvanitis, Andréas Sinani |
| Productora | Paradis Films, Intermedias, La Sept Cinéma |
| Distribuïdor | Artistic License Merchant Ivory Productors (EUA) Artificial Eye (UK) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Grècia França Itàlia |
| Estrena | 1998 |
| Durada | 130 min |
| Idioma original | grec  |
| Color | en color |
| Recaptació | 107.178 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Tessalònica |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
           | |
Argument modifica
Quan sent que la seva vida s'acaba (ha de ser hospitalitzat i no li queden més que pocs dies de vida), Alexandre, un escriptor cèlebre, rememora el seu passat. Troba per casualitat un nen que neteja parabrises (un albanès d'origen grec) i decideix acompanyar-lo a la frontera. D'aquesta trobada emocionant, neix un estrany road movie, omplert de flash-backs i d'imatges oníriques.
Comentaris modifica
Premiat amb la Palma d'Or del 51è. Festival de Cannes el 1998, aquesta pel·lícula consagra finalment la carrera de Theo Angelópulos, que ja havia rebut nombrosos premis a Cannes, però mai encara la recompensa suprema. La tria unànime del jurat sembla justificada pel fet que L'eternitat i un dia és sens dubte la pel·lícula més accessible d'Angelópulos, entre altres realitzador del The Suspended Step of the Stork i de The Beekeeper. Es troba en tot cas en aquesta pel·lícula l'univers sofisticat del realitzador grec on, més que simples històries d'intriga, hi ha imatges d'una poesia que atordeix. D'aquestes imatges, L'eternitat i un dia no n'està desproveïda, ben al contrari, com ho demostra l'escena presa a la frontera greco-albanesa on refugiats s'agafen als filferros espinosos com les notes a una partitura.
Repartiment modifica
- Bruno Ganz: Alexandre
- Isabelle Renauld: Anna
- Fabrizio Bentivoglio: el poeta
- Despina Bebedelli: la mare d'Alexandre
- Achileas Skevis: el nen
- Alexandra Ladikou: la mare d'Anna
- Helene Gerasimidou: Urania
- Iris Chatziantoniou: la filla d'Alexandre
- Nikos Kouros: l'oncle d'Anna
- Alekos Oudinotis: el pare d'Anna
- Nikos Kolovos: el doctor
Al voltant de la pel·lícula modifica
- La mort al principi
La idea de L'eternitat i un dia es remunta a la defunció de dues persones importants en la vida de Theo Angelópulos, segons la confessió del realitzador: la de Mikes Karapiperis, el cap decorador de les primeres pel·lícules del cineasta, i la de l'actor italià Gian Maria Volonte, mort el 1994 en el rodatge de To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses). D'aquestes dues desaparicions flueixen les ganes de saber el que aquestes persones haurien fet si haguessin tingut un dia més de vida.
- La fi d'una trilogia
L'Eternitat i un dia clou una trilogia començada amb The Suspended Step of the Stork (1991) i continuada per To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses) (1995). Tres pel·lícules que evoquen cadascuna a la seva manera
| « | la noció de límit o de frontera en la comunicació entre els éssers, en l'amor, en el pas de la vida a la mort | » |
com ho explica Theo Angelópulos.