La miasi és una malaltia humana o animal produïda per les mosques o per la presència de larves de certes mosques en el cos, bé sigui en el teixit viu o en el necròtic.[1] Afecta principalment la pell (a nivell cutani o subcutani), l'aparell digestiu, les vies nasofaríngees, les urogenitals, l'oïda, i l'ull, i causa traumes d'importància variable. El mot prové del grec μυια (myia), que significa mosca.[2]

Plantilla:Infotaula malaltiaMiasi
Miasi en la pell del coll en un humà modifica
Tipusinfestació per ectoparàsits, malaltia rara de la pell i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat permaggot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111G01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B87
CIM-9134.0
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0234897 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29588
eMedicine1491170 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009198 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet75110 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0027030 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11080 Modifica el valor a Wikidata

Malgrat que són més freqüents en països tropicals no s'han pogut erradicar completament en els països més temperats.

En alguns casos s'ha provocat voluntàriament una infecció d'aquest tipus per a tractar ferides obertes, perquè les larves s'alimenten de la carn en estat de putrefacció. Prèviament al descobriment de la penicil·lina, aquest tractament era l'única via de tractar la gangrena per tal d'evitar l'amputació.[2]

Si hi ha hagut una posta d'ous de mosques en alguna zona ulcerada de la pell, aquests ocasionaran una miasi cutània; les larves viuen sota la pell, i hi originen unes galeries lineals perceptibles a l'epidermis. La intestinal, en canvi, és deguda a la presència de larves en el tub digestiu, on han arribat a través dels aliments ingerits.

Si hi ha hagut el consum d'ous de la mosca soldat negra i aquests estaven contaminats, poden arribar a produir una miasi entèrica o intestinal.[3]

Miasis veterinàries i zoonòtiques modifica

 
Miasi en un gat.

A Europa en animals és freqüent la infestació amb diverses espècies del gènere Lucilia, particularment en explotacions de cunicultura, on els adults solen ser atrets per l'olor dels excrements.[2]

Tanmateix no són inexistents els casos deguts a Cochliomyia hominivorax (barrinador del Nou Món) que segons sembla ha estat erradicat del neàrtic mitjançant l'alliberament massiu de mascles esterilitzats. A la dècada de 1980 aparegueren zones a Líbia infestades amb aquesta espècie on foren controlades durant la dècada següent amb el mateix sistema. C. hominivorax causa una miasi obligada requerint que es dipositin els ous directament sobre teixits vius, causant una gran morbiditat i mortalitat en els hostes.[2]

També es donen casos amb Chrysomya bezziana, espècie oriünda de l'Àfrica, que pon els ous sobre ferides o orificis corporals. Algunes espècies dels gèneres Wohlfahrtia i Sarcophaga poden causar miasis amb fort dany tissular localitzat. Totes dues espècies ponen larves en comptes d'ous. També es donen casos d'infestacions degudes a Cordylobia tumbu (mosca tumbu) pròpia de l'Àfrica i que sol afectar principalment a gossos. S'han registrat casos en què les femelles ponen els ous sobre la roba que s'està eixugant a l'exterior provocant una miasi posterior.[2] Algunes espècies de la família de Cordylobia (Cuterebrinae) causen miasis a Amèrica. Dermatobia hominis es troba a partir del sud de Mèxic fins a la zona austral d'Amèrica i pot causar miasis ocasionals en gats, gossos i persones.[2]

Referències modifica

  1. «Miasi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Fisher, Maggie; McGarry, John. Fundamentos en parasitología en animales de companyía (en castellà). 1a. Ed.. Ciudad Autònoma de Buenos Aires: Inter-Médica S.A.I.C. I, 2007, p. 136 pàg.. ISBN 9789505553228 [Consulta: 25 gener 2010]. 
  3. Wang, Yu-Shiang; Shelomi, Matan «Review of Black Soldier Fly (Hermetia illucens) as Animal Feed and Human Food» (en anglès). Foods, 6, 10, 2017-10, pàg. 91. DOI: 10.3390/foods6100091. ISSN: 2304-8158.

Bibliografia modifica