Michael Levitt
Michael Levitt (Pretòria, Sud-àfrica; 9 de maig de 1947) és un físic i biofísic sud-africà (nacionalitzat nord-americà, britànic i israelià). En 2013, va rebre el Premi Nobel de Química juntament amb Arieh Warshel i Martin Karplus pel desenvolupament de models i programes informàtics que permeten entendre i predir el comportament de complexos processos químics.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1947 (76 anys) Pretòria (Sud-àfrica) |
| Dades personals | |
| Formació | King's College de Londres Universitat de Cambridge Peterhouse Escola secundària Pretoria Boys |
| Director de tesi | Bob Diamond i Shneior Lifson |
| Activitat | |
| Camp de treball | Biologia computacional, bioinformàtica, predicció de l'estructura de les proteïnes, navegació en iot, competició automobilística, política i edició |
| Lloc de treball | Institut Weizmann de Ciències |
| Ocupació | físic, pedagog, professor d'universitat, biofísic, editor col·laborador, acadèmic, bioinformàtic, químic, biòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Stanford Institut Weizmann de Ciències Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Christopher John Lee (en)  |
Premis | |
| Lloc web | csb.stanford.edu… |
 | |
Ha estat Catedràtic de Biologia estructural en la Universitat de Stanford de Califòrnia des de 1987.[1]
Entre els seus estudiants hi ha professors coneguts com Steven Brenner, Cyrus Chothia, Valerie Daggett, Mark Gerstein, Julian Gough Ram, Gunnar Schroder, Gaurav Chopra, Peter Minary, Abraham Olivier Samson, Xuhui Huang i altres.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Levitt |
- ↑ The Nobel Prize in Chemistry 2013
- ↑ «Alumni» (en anglès). [Consulta: 4 març 2021].