S'anomena microgravetat la situació que es dona a l'interior dels vehicles en òrbita al voltant de la Terra que s'assimila a l'absència de gravetat. Això és degut al fet que es troben en situació de caiguda lliure, equivalent a l'absència de gravetat per als fenòmens físics. Aquest estat pot provocar desorientació, perquè el sentit de "dalt" o "sota" no existeix a l'espai. Però, contràriament a la creença popular, no és exactament un estat d'ingravidesa (sense gravetat).

Comportament de gotes d'aigua en microgravetat
Comparació de l'ebullició d'aigua sota l'acció de la força de gravetat terrestre (1 g, esquerra) i microgravetat (dreta). La font de calor es troba a la part inferior de la fotografia

Tanmateix, l'equivalència només és vàlida des d'un punt de vista macroscòpic (és a dir, des del punt de vista de les activitats a l'escala humana). El camp gravitatori terrestre contínua sent ben present (la força d'aquest és només d'un 10% més baixa a l'alçada de l'estació espacial internacional) i deixa sentir els seus efectes. Per exemple, hi ha una diferència petita, però mesurable, en la seva força entre els punts del vehicle més propers i més allunyats de la Terra. A més, el vehicle pateix petites acceleracions degudes a forces de frotament amb l'atmosfera, interaccions amb el camp magnètic, radiació solar, etc.

Totes aquestes forces fan que els objectes en microgravetat estiguin sotmesos a petites acceleracions respecte a la nau, cosa que trenca l'equivalència amb l'absència de gravetat. En realitat, la situació s'aproxima més a estar sotmès a camps gravitatoris molt febles, d'aquí el seu nom.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microgravetat