Miguel Delibes Setién

escriptor espanyol

Miguel Delibes Setién (Valladolid, 17 d'octubre de 1920 - 12 de març de 2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. La seva prolífica obra literària en castellà té un marcat to costumista i naturalista. Fou membre de la Real Academia Española de la Lengua. La Junta de Castella i Lleó, entre altres entitats culturals, proposaren Miguel Delibes com a candidat al Premi Nobel de Literatura, essent la darrera la nominació realitzada per la Societat General d'Autors i Editors el 2010 junt a les d'Ernesto Cardenal i Ernesto Sabato.[1]

Infotaula de personaMiguel Delibes Setién

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Miguel Delibes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 2010 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer colorectal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteón de Hijos Vallisoletanos Ilustres (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director El Norte de Castilla
1958 – 1963 – Félix Antonio González → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, novel·lista, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosé Jiménez Lozano, Francisco Umbral i Manu Leguineche Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMax Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsMiguel Delibes de Castro, Germán Delibes de Castro Modifica el valor a Wikidata
ParentsLéo Delibes (besoncle)
Alicia Delibes Liniers (neboda)
Jaime Gil de Biedma (nebot segon) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfundacionmigueldelibes.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0217154 TMDB.org: 579821 Goodreads author: 3325 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut el 17 d'octubre de 1920 a la ciutat de Valladolid, va estudiar dret i comerç, va ser catedràtic de Dret Mercantil i periodista. Després de treballar com advocat, en el sector bancari i com a caricaturista, passà a ser redactor del diari El Norte de Castilla. Estant a la redacció d'aquest diari publicà la seva primera novel·la el 1947, La sombra del ciprés es alargada, amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la. Gràcies a aquest guardó Delibes inicià una llarga carrera literària, on hi és present la vida quotidiana, la naturalesa i la caça i l'aversió a la guerra. El 1956, nasqué el seu fill Juan, biòleg i aficionat a la caça i la pesca com el seu pare,[2] El 1958 fou nomenat director de El Norte de Castilla.[3]

Amb Las ratas, publicada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitjanes sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.

El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola.[4] Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·litza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el refermà en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou adaptada al cinema sota la direcció de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal.[5] El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició espanyola al segle xvi.

Va morir a Valladolid el 12 de març del 2010, als 89 anys, d'un càncer de còlon.[6]

Premis i distincions modifica

 
Placa a Miguel Delibes a Valladolid

Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes de 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.[7]

Obres modifica

  • La sombra del ciprés es alargada (1947). Premi Nadal de novel·la
  • El camino (1950)
  • Mi idolatrado hijo Sisí (1953)
  • Diario de un cazador (1955).
  • Diario de un emigrante (1958)
  • La hoja roja (1959)
  • Las ratas (1962), Premi de la Crítica
  • Europa: parada y fonda (1963)
  • Viejas historias de Castilla la Vieja (1964)
  • Usa y yo (1966)
  • El libro de la caza menor (1966)
  • Aún es de día (1968)
  • Por esos mundos (1970)
  • Mi mundo y el mundo (1970)
  • La primavera de Praga (1970)
  • Cinco horas con Mario (1966)
  • Castilla en mi obra (1972)
  • Vivir al día (1975)
  • Con la escopeta al hombro (1975)
  • Un año de mi vida (1975)
  • La caza de la perdiz roja (1975)
  • S.O.S. (1976)
  • Alegrías de la Caza (1977)
  • El príncipe destronado (1973)
  • Parábola del náufrago (1969)
  • Las guerras de nuestros antepasados (1975)
  • Aventuras, venturas y desventuras de un cazador a rabo (1978)
  • Un mundo que agoniza (1979)
  • Las perdices del domingo (1981)
  • Los santos inocentes (1982)
  • El otro fútbol (1982)
  • Dos viajes en automóvil (1982)
  • La partida (1984)
  • La censura en los años cuarenta (1984)
  • Kastila zaharreko kontu zaharrak (1985)
  • El tesoro (1985)
  • Tres pájaros de cuenta (1987)
  • La mortaja (1987)
  • Mis amigas las truchas (1987)
  • 377A, Madera de héroe (1988)
  • Mi querida bicicleta (1988)
  • Dos días de caza (1988)
  • Castilla, lo castellano y los castellanos (1988)
  • Mi vida al aire libre (1989)
  • Pegar la hebra (1991)
  • El conejo (1991)
  • La vida sobre ruedas (1992)
  • El último coto (1992)
  • Siestas con viento sur (1993)
  • Señora de rojo sobre fondo gris (1991)
  • El disputado voto del señor Cayo (1978)
  • Un deporte de caballeros (1993).
  • La caza en España (1993)
  • 25 años de escopeta y pluma (1995).
  • Los niños (1995).
  • Diario de un jubilado (1996).
  • He dicho (1997).
  • Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso (1997).
  • El hereje (1998), Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles[11]
  • Los estragos del tiempo (1999).
  • Castilla habla (2000).
  • Castilla como problema (2001).
  • El loco (2001).
  • La tierra herida (2005).

Adaptacions al cinema modifica

  • El camino, d'Ana Mariscal, 1962.
  • Mi idolatrado hijo Sisí, adaptada al cine per Antonio Giménez Rico amb el títol de "Retrato de familia", 1976.
  • La guerra de papá, d'Antonio Mercero, 1977.
  • Los santos inocentes, de Mario Camus, 1984.
  • El disputado voto del señor Cayo, d'Antonio Giménez Rico, 1986.
  • El tesoro, d'Antonio Mercero, 1988.
  • La sombra del ciprés es alargada, de Luis Alcoriza, 1990.
  • Las ratas, d'Antonio Giménez Rico, 1996.
  • Una pareja perfecta, de Francesc Betriú, 1998.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Delibes Setién


Premis i fites
Precedit per:
Josep Maria Gironella i Pous
Un hombre
Premi Nadal de novel·la
1947
Succeït per:
Sebastià Juan Arbó
Sobre las piedras grises
Precedit per:
Luis Felipe Vivanco
Introducción a la poesía española contemporánea
Premi Fastenrath
1959
Succeït per:
Ramón Solís Llorente
El Cádiz de las Cortes
Precedit per:
Ramiro Pinilla
Las ciegas hormigas
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1963
Succeït per:
Mario Vargas Llosa
La ciudad y los perros
Precedit per:
José Hierro
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
1991
Succeït per:
José Jiménez Lozano
Precedit per:
José Luis Castillo-Puche
Con la muerte al hombro
Alfredo Bryce Echenique
Reo de nocturnidad
Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles
1956
1999
Succeït per:
Carme Laforet i Díaz
La mujer nueva
Luis Mateo Díez
La ruina del cielo
Precedit per:
Julio Guillén Tato
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira e

1975-2010
Succeït per:
Juan Gil Fernández