Viquipèdia

Mikoian-Gurévitx MiG-35

caça polivalent de 4,5a generació

El Mikoian MiG-35 , rus: Микоян МиГ-35, designació OTAN: Fulcrum-F [1]) és un caça polivalent de 4,5a generació dissenyat per la companyia russa Mikoian, una divisió d'OAK. Comercialitzat com a avió de combat, és un desenvolupament posterior dels caces MiG-29M/M2 i MiG-29K/KUB.[2][3]

Infotaula d'aeronauMikoian-Gurévitx MiG-35
TipusMikoian-Gurèvitx MiG-29 Modifica el valor a Wikidata
FabricantMikoian-Gurévitx i Sokol Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Basat enMikoyan MiG-29K Modifica el valor a Wikidata
Primer vol7 febrer 2007 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions6 (alçària) × 19 (longitud) m
Pes en buit13.500 Modifica el valor a Wikidata
Sostre de vol17.500 metres Modifica el valor a Wikidata
Armament habitual
Operador/s
PropulsorKlimov RD-33 Modifica el valor a Wikidata
Construïts600 Modifica el valor a Wikidata

Segons una font de la indústria de defensa russa, el Mikoian MiG-35 és essencialment una variant actualitzada del MiG-29KR.[4][5]Molts consideren el MiG-35 com un nou nom donat per Mikoian per una qüestió de màrqueting.[6][7][8][9][10] El primer prototip era una modificació de l'avió que anteriorment havia servit com a avió-demostrador del model MiG-29M2. Mikoian va presentar oficialment el MiG-35 internacionalment durant l'exhibició aèria Aero India del 2007.[11]però els dos primers avions de producció en sèrie van entrar en servei el 2019.[8]

La versió monoplaça rep el nom de MiG-35S i la versió biplaça és el MiG-35UB.[10] El caça ha millorat enormement els sistemes d'armament i aviònica en relació amb les primeres variants del MiG-29, especialment la nova capacitat de focalització d'objectius guiada per precisió i el sistema de localització òptic de disseny únic, que estalvia a l'avió de dependre de sistemes d'intercepció controlats per terra i li permet realitzar missions multitasca independents. Els avions de producció en sèrie utilitzen un radar PESA i també hi ha una opció disponible per al radar AESA.[8][5]L'avió de producció en sèrie no té control d'empenta vectorial com s'havia planejat anteriorment.[12]

Desenvolupament modifica

Hi va haver referències a finals dels anys vuitanta a un disseny molt diferent també identificat com a "MiG-35". Aquest disseny era un avió de combat monomotor per a funcions aire-aire i secundàries aire-terra. Segons fonts índies no identificades, l'avió va ser avaluat per pilots indis a la Unió Soviètica i probablement es va suggerir com una alternativa per a l'LCA indi que estava sent desenvolupat en aquell moment.[13]

 
Un MiG-35D pre-sèrie de la Força Aèria Russa

Rússia va presentar per primer cop el MiG-35 a l'exhibició aèria Aero India del 2007 a Bangalore,[14]enmig del desig de Moscou de vendre aquests avions a l'Índia. El MiG-35 competia amb l'Eurofighter Typhoon, Boeing F/A-18E/F Super Hornet, Dassault Rafale, Saab JAS 39 Gripen i el General Dynamics F-16 Fighting Falcon a la Medium Multi-Role Combat Aircraft per un contracte de subministrament de 126 avions de combat polivalents per a la Força Aèria Índia. Les deficiències del radar del MiG-35 i els seus motors RD-33MK van fer que l'avió fos descartat del concurs l'abril de 2011.[15][16][17]

Al maig de 2013, es va informar que Rússia tenia intenció de demanar 37 avions.[18] L'agost de 2013, el Ministeri de Defensa de Rússia va declarar que la compra per valor de 37.000 milions de rubles (1.100 milions de dòlars) es retardaria fins al 2016 a causa de les retallades en la despesa del programa armament estatal per al 2014-2016[19]

L’agost de 2015, el coronel general Víktor Bóndarev, comandant de les Forces Aeroespacials Russes, va declarar que el desenvolupament del MiG-35 s’hauria d’acabar el 2017; l'entrada en servei s'hauria de produir el 2018.[20]

Es van construir dos models experimentals ("preproducció") del MiG-35 en virtut d'un contracte per al treball de desenvolupament corresponent amb les Forces Aeroespacials Russes al Complex de Producció núm. 1 AO «RSK „MiG“» a Lukhovitsi, prop de Moscou. El primer vol va tenir lloc el 24 de novembre de 2016. Les proves es realitzaren a l'aeròdrom Grómov de Jukovski, a prop de Moscou.

L’octubre de 2016 es va anunciar la finalització dels treballs per a la creació del MiG-35. El 26 de gener de 2017 es van iniciar les proves aèries.[21][22]i es va fer la presentació oficial del MiG-35[23]al territori del complex industrial de la Corporació a Lukhovitsi.[24][25][26] El recentment presentat MiG-35 va demostrar ser una mica diferent amb el que es va donar a conèixer el 2007, presumptament, l'aeronau no tenia el radar AESA, ni el control vectorial d'empenta, suposadament per mantenir els baixos costos d'adquisició per atreure clients estrangers.[27]

Al febrer de 2017, es va anunciar que es va signar el contracte per construir altres dos avions de preproducció que s'uniran a les proves. També es preveia que començarien els assaigs estatals al centre estatal de proves de vol Txkàlov a Akhtúbinsk el mateix any.[28]

El juliol de 2017, el director general del MiG, Ilià Tarassenko, va dir a la premsa: "Ara estem fent proves i després dels resultats començaran la producció en massa. La producció en sèrie començarà en els propers dos anys"[29][30]

El 2018, els avions MiG-35 van ser transferits a pilots de proves del Ministeri de Defensa de Rússia per a proves estatals de vol.[31]

L’abril de 2019, el MiG-35UB "11" va enlairar-se per primera vegada per unir-se a les proves. Aquest és el primer dels dos avions de preproducció addicionals encarregats el febrer del 2017.[32]

Galeria fotogràfica modifica

Referències modifica

  1. ↑ Andreas Parsch i Aleksey V. Martynov. #_Listings_Fighter Designations of Soviet and Russian Military Aircraft and Missiles - Fighters (en anglès). Designation-Systems.net, 2008 [Consulta: 18 novembre 2009]. 
  2. ↑ «MiG-35/35D» (en anglès). Rosoboronexport. [Consulta: 21 desembre 2020].
  3. ↑ (anglès) "MiG-35/MiG-35D." RAC MiG Corporation. Consultat el 8 de novembre del 2012. Arxivat 27-09-2007 a Wayback Machine.
  4. ↑ «7 photos of the MiG-35, a highly maneuverable fighter jet that Russia hopes will keep the MiG corporation in business» (en anglès). Business Inside. [Consulta: 30 gener 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «What does the MiG-35 bring to air combat? Interview with Anastasia Kravchenko» (en anglès). Defence iQ. [Consulta: 2 febrer 2020].
  6. ↑ «Why Indian Air Force Continues To Reject Russian MiG-35 'Advanced Jets'?» (en anglès). EurAsian Times. [Consulta: 30 gener 2021].
  7. ↑ «Mig 35, F16 or Gripen: Which is the better choice for the IAF?». Sify Technologies Ltd. [Consulta: 30 gener 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «MiG-35 Deliveries Draw Close», 06-12-2018. Arxivat de l'original el 6 desembre 2018.
  9. ↑ «Russia To Deploy MiG-35 Jets in Syria; Keen To Woo Potential Customers Including India & Malaysia» (en anglès). EurAsian Times. [Consulta: 30 gener 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Why Russia's MiG-35 Is Starting To Look Like A Dead Duck» (en anglès). The Drive. [Consulta: 20 desembre 2020].
  11. ↑ (anglès) "MiG-35 photos from Air India 2007." aviapedia.com. Consultat el 8 de novembre del 2012. Arxivat 18-05-2007 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Mig-35 Dawn of the legends» (en anglès)). . Combat Approved (Youtube), episodi:160 Min:20X"'" [Consulta: 1r febrer 2021]. « »
  13. ↑ (anglès) Jane's Defence Weekly, 13 d'agost 1988, p. 235.
  14. ↑ (anglès) "Russia to Unveil Latest MiG-35 at Bangalore During Aero India 2007." Arxivat 26-6-2018 a Wayback Machine. India Defence, 2 de febrer 2007.
  15. ↑ (anglès) "IAF to soon finalise multi-billion dollar aircraft deal." Arxivat 5-3-2016 a Wayback Machine. hindustantimes.com. Consultat el 8 de novembre de 2012.
  16. ↑ «И снова мимо» (en rus). Arxivat de l'original el 26 de març 2016. [Consulta: 4 juliol 2018].
  17. ↑ «Проиграли второй раз подряд | Еженедельник "Военно-промышленный курьер"» (en rus). vpk-news.ru. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2018. [Consulta: 4 juliol 2018].
  18. ↑ «РСК "МиГ" в июне подпишет контакт с Минобороны на поставку МиГ-35» (en rus). RIA Novosti. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
  19. ↑ Pike, John. «MiG-35 / MiG-29M OVT / Fulcrum F» (en anglès). Arxivat de l'original el 22 de setembre 2014. [Consulta: 10 juny 2018].
  20. ↑ (anglès) Russia's MiG-35S multirole fighter aircraft could enter service in 2018 Arxivat 1 de febrer 2016 a Wayback Machine. – Airrecognition.com, 14 d'agost 2015.
  21. ↑ Mikhaïl Khodarenok «В 2017 году начнутся лётные испытания новейшего истребителя МиГ-35» (en rus). gazeta.ru, 05-01-2017.
  22. ↑ «Путину по видеосвязи продемонстрировали испытания нового истребителя МиГ-35» (en rus). RIA Novosti, 26-01-2017. [Consulta: 26 gener 2017].
  23. ↑ Canal de televisió ZVEZDÀ. «Прямая трансляция телеканала «Звезда» с презентации новейшего российского истребителя МиГ-35» (en rus), 27-01-2017. [Consulta: 27 gener 2017].
  24. ↑ «Поколение 4++: презентация МиГ-35» (en rus). RIA Novosti, 27-01-2017. [Consulta: 12 maig 2020].
  25. ↑ Demerly, Tom. «New MiG-35 "Fulcrum Foxtrot" Demonstrated For Putin and Foreign Market», 27-01-2017. Arxivat de l'original el 13 juny 2017.
  26. ↑ ; RBTH«Russia's MiG-35 fighter jet will challenge U.S. supremacy in the sky», 30-01-2017. Arxivat de l'original el 17 febrer 2018.
  27. ↑ Majumdar, Dave. «Russia's MiG-35 Has a Big Secret (And This Time NATO Will Be Very Pleased)», 30-01-2017. Arxivat de l'original el 9 desembre 2018.
  28. ↑ «Источник: МО и ОАК могут в 2018 г. подписать контракт на более 30 МиГ-35», 16-02-2017.
  29. ↑ «МиГ-35 пойдет в серийное производство в ближайшие два года». RIA Novosti, 14-07-2017.
  30. ↑ «Mass production of MiG-35 fighter jet to be launched within 2 years». Ruptly, 15-07-2017.
  31. ↑ «Завершены заводские испытания многоцелевого истребителя МиГ-35» (en rus). RIA Novosti, 16-02-2018.
  32. ↑ «Еще один новый МиГ-35УБ», 23-04-2019.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikoian-Gurévitx MiG-35
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mikoian-Gurévitx_MiG-35&oldid=32605160»