Mildred Dunnock (Baltimore, Maryland, 25 de gener de 1901 − Oak Bluffs, Massachusetts, 5 de juliol de 1991) va ser una actriu estatunidenca.

Infotaula de personaMildred Dunnock

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1991 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Oak Bluffs (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLambert's Cove Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Johns Hopkins
Goucher College
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0242972 Allocine: 1721 Allmovie: p20663 TCM: 54458 TV.com: people/mildred-dunnock IBDB: 38755 TMDB.org: 68642
Discogs: 550408 Find a Grave: 6678265 Modifica el valor a Wikidata

Biografia[1][2] modifica

Nascuda a Baltimore, Maryland, es va graduar en la Western Senior High School, a més d'estudiar en el Goucher College, on va ser membre de la fraternitat Alpha Phi. Abans d'iniciar-se en la interpretació, passats els trenta anys, Dunnock era mestra d'escola.

Després d'un parell de papers teatrals en el circuit de Broadway, Dunnock es va guanyar la crítica per la seva interpretació d'una mestra gal·lesa a The Corn is Green. La versió cinematogràfica de l'obra va suposar el seu debut a la pantalla gran, treballant al costat de Bette Davis.

En els anys quaranta Dunnock va actuar principalment al teatre, en drames com The Corn is Green, Another Part of the Forest i Mort d'un viatjant, i en el musical Lute Song. Va repetir el seu paper de Mort d'un viatjant en la versió per al cinema rodada el 1951. Un altre dels seus papers destacats va ser el de Big Mama a la primera producció teatral de l'obra de Tennessee Williams La gata sobre la teulada de zinc, encara que el paper de l'adaptació cinematogràfica va ser per a Judith Anderson. Entre les seves pel·lícules s'inclouen The Trouble with Harry, Love Me Tender, Baby Doll, Peyton Place, Història d'una monja, Una dona marcada, i Dolç ocell de joventut. A més, va ser la dona en cadira de rodes que és tirada per les escales per Richard Widmark al film de 1947 Kiss of Death.

A més de la seva reeixida carrera com a actriu de caràcter al teatre i en el cinema, Dunnock va actuar amb freqüència com a artista convidada en nombroses sèries televisives i telefilms, entre elles una versió de La mort d'un viatjant producció en la qual va interpretar per tercera vegada a Linda Loman.

Dunnock va ser nominada en dues ocasions a l'Oscar a la millor actriu secundària, una per Mort d'un viatjant (1951), i una altra per Baby Doll (1956). A més va ser nominada al Globus d'Or a la millor actriu secundària per Baby Doll. La seva última pel·lícula va ser The pick-up Artist, protagonitzada per Robert Downey, Jr. i Molly Ringwald.[3]

Mildred Dunnock va tenir dos fills de la seva relació amb Keith Urmy, amb qui es va casar el 1933. El matrimoni va durar fins a 1991, any de la mort de l'actriu, fet ocorregut a Oak Bluffs, Massachusetts, per causes naturals. Tenia 90 anys. Va ser enterrada al Cementiri Lamberts Cove de West Tisbury, Massachusetts. Per la seva contribució al cinema, Dunnock té una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood, en el 6613 de Hollywood Boulevard.

Filmografia modifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[4]

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. «biografia de Mildred Dunnock». The New York Times.
  2. «Biografia de Mildred Dunnock» (en anglès). imdb.
  3. «premis de Mildred Dunnock». The New York Times.
  4. «filmografia de Mildred Dunnock». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mildred Dunnock