Mildred Katherine Pope

(S'ha redirigit des de: Mildred K. Pope)

Mildred Katherine Pope (Paddock Wood, Kent, 1872Garford, Oxfordshire, 16 de setembre de 1956) fou una romanista britànica, especialista en llengua i literatura anglonormanda. Fou de les primeres dones a obtenir un lloc com a docent a la Universitat d'Oxford.

Infotaula de personaMildred Katherine Pope
Biografia
Naixement28 gener 1872 Modifica el valor a Wikidata
Paddock Wood (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París - doctorat (1900–1902)
Somerville College (1891–1893)
Edgbaston High School (1881–1888) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora d'universitat, filòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Victòria de Manchester (1934–1939)
Universitat d'Oxford (1920–1934)
Somerville College (1894–1934) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Vida modifica

Mildred Pope fou filla d'un pastor anglicà i als nou anys fou enviada a l'escola Edgbaston High School, de Birmingham, fins als setze anys.[1] Després de passar nou mesos a Leipzig, va retornar a la Gran Bretanya com a professora d'escoles, entre elles la seva antiga escola. A partir de 1891 va estudiar al Somerville College d'Oxford, un dels primers col·legis femenins d'Oxford, fundat el 1879. Després d'acabar els estudis, el 1893 va fer una estada a Heidelberg, amb Fritz Neumann, i ocupà al seu retorn el lloc de bibliotecària del seu college (fins a 1899), i després fou Modern Language Tutor (fins a 1934) al mateix Somerville College. El 1902 aprofità un any sabàtic per estudiar a París amb Gaston Paris i Paul Meyer i hi redactà la tesi doctoral, que defensà a París el 1903, amb el títol Étude sur la langue de frère Angier, suivie d'un glossaire de ses poèmes, thèse présentée à la Faculté des lettres de Paris, pour le doctorat de l'Université.[2] Però la universitat anglesa no li atorgà, perquè no ho feia amb cap dona, un títol fins després de la Primera Guerra Mundial.

El 1928 va ser nomenada "reader" a la Universitat d'Oxford, la primera dona a ocupar aquest lloc. També fou vice-rectora de Somerville el 1929. El 1934 va passar a la Universitat de Manchester, com a successora de John Orr i on fou la primera dona professora.[3] També fou, el 1939, la primera dona a rebre un doctorat "honoris causa" per una universitat francesa, la de Bordeus. En jubilar-se es retirà a viure amb les seves germanes a Garford, prop d'Oxford, fins a la seva mort.[3]

Cal destacar que durant la primera guerra mundial col·laborà a la reconstrucció de França i també col·laborà en el servei de llibres de la Creu Roja durant la segona guerra mundial[4]

Obra modifica

Pope va ser la mestra de diversos medievalistes britànics, entre ells Eugène Vinaver o Dominica Legge. També de Dorothy Sayers que la va retratar en el personatge de Miss Lydgate de la seva novel·la Gaudy Night (1935). La seva contribució més important fou a l'estudi de la llengua i literatura anglonormanda. Va fundar el 1937 l'Anglo-Norman Text Society,[5] una societat dedicada a l'estudi i publicació de textos anglonormands. Ella mateixa va publicar La Seinte Resureccion i el Roman de Horn en la col·lecció de la societat. La seva contribució més important fou From Latin to Modern French, with Especial Consideration of Anglo-Norman (Manchester: Manchester University Press, 1934; amb edicions revisades i ampliades de 1952 i 1956) que continua essent un clàssic.

Publicacions modifica

  • (ed. with Eleanor C. Lodge) Life of the Black Prince, Oxford: Clarendon Press, 1910
  • From Latin to modern French, with especial consideration of Anglo-Norman; phonology and morphology, Manchester, 1934
  • (ed. amb T. Atkinson Jenkins, J. M. Manly i Jean G. Wright) La seinte resureccion from the Paris and Canterbury mss, Oxford, Pub. for the Anglo-Norman Text Society, 1943
  • The Anglo-Norman element in our vocabulary: its significance for our civilization, Manchester: Manchester University Press, 1944
  • (ed.) The romance of Horn, 2 vols., Oxford: Pub. for the Anglo-Norman Text Society, 1955-64.

Referències modifica

  1. Kennedy p. 147
  2. Angier, frare a Oxford, traduí els Diàlegs de Sant Gregori a l'anglonormand, obra sense gaire valor literari però sí lingüístic. Vegeu http://www.arlima.net/ad/angier.html
  3. 3,0 3,1 Kennedy p. 148
  4. Kennedy p. 148-149
  5. Vegeu la pàgina web de l'entitat esmentada als enllaços externs

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica